Publicat originalment a dBalears (11-08-2024)
En aquests temps d'explosió dels malestars provocats
per la turistificació, i de mobilitzacions massives de la ciutadania, es
publiquen molts articles d'opinió que poden encabir-se en la categoria del
pensament crític sobre el fenomen turístic neoliberal. D'aquestes opinions,
n'hi ha que són imprescindibles. Us en recoman, si més no per refrescar idees,
mitja dotzena d'aquestes imprescindibles, de les que, a tall d'espòiler, en
manlleu unes frases.
Comencem per un text signat per Belén García de la
Torriente que, sota el títol "Un
análisis crítico del turismo", publica el número d'aquest estiu de la revista Ecologista. La activista
d'Ecologistas en Acción és contundent: "El turismo es el nuevo circo del
"panem et circense" romano, la paz social conseguida a través de un
consumo superfluo." Però
la idea que m'interessa posar en relleu d'aquest boníssim text és la següent: "El
turismo no es solo un sector económico, es una actividad personal encaminada a
la gestión del ocio, pero no un derecho. El derecho adquirido es el de un
periodo no laboral remunerado y la gestión personal de ese descanso".
Continuam amb un article d'Ernest Cañada i Ivan Murray
intitulat "Contra la turistificació: nou cicle
de mobilització"
publicat per Alba Sud. És un article que té tota la pinta d'esdevenir canònic.
Els dos autors encerten en advertir que "quan l'accent de la crítica al
turisme es posa en la saturació o en la idea d'invasió, situant el debat en
termes de quantitats, es corre el risc d'estar preparant el terreny perquè les
transformacions es produeixin solament per a reduir el turisme de les classes
populars i es dona ales a l'elitització. El problema, més que en el fet de ser
o no massiu, està en la turistificació, és a dir, en un procés de transformació
sòcioespacial com a conseqüència d'un creixement de les activitats turístiques
que, sota l'hegemonia del capital, fa que tota la vida econòmica i social es
vegi subordinada a aquestes, desplaçant altres necessitats i usos".
Aquesta és una idea que, des de la perspectiva crítica del turisme, és clau.
Una idea en què Ernest Cañada insisteix en una entrevista de la qual el digital
El Salto n'extreu com a titular aquestes paraules de l'entrevistat: "Si nos
centramos en la masificación turística ponemos la alfombra roja al turismo de
ricos".
Un altre text fonamental, també publicat a Alba Sud,
és el que signa Ivan Murray i que titula "El mode de vida turístic xoca
contra els límits ecosocials planetaris: una reflexió des de les Illes Balears". És un text farcit
de sòlids augments que en situen d'on venim en matèria de turistificació, i cap
a on ens convindria transitar (cap al decreixement del tot turisme i la
desturistificació). Tot i que, en aquest cas, com els subratllats de l'article
d'Ivan Murray són tants, em resulti molt mal de fer ressaltar només una idea o
unes frases, he optat per aquesta: "Recollint el terme encunyat per Ulrich
Brand i Markus Wissen sobre el mode de vida imperial, podríem dir que el
turisme és una expressió d'aquest mode de vida, el que podem denominar mode de
vida turístic. Aquest mode seria una versió extrema o exagerada de l'anterior,
ja que el consum turístic es pot llegir com un parèntesi espaciotemporal
respecte a la quotidianitat que, molt sovint, correspon a un moment d'exaltació
de les extravagàncies del mode de vida imperial". Això és, a parer meu,
fonamental tenir-ho en compte, entre
altres coses, perquè s'ha d'associar a l'auge del neofeixisme a Europa basant
en la defensa d'una "forma de vida" que la ultradretana Confederació Llibertat i
Independència
de Polònia resumeix en el famós eslògan: "Una casa, un poc de gespa, una
barbacoa, dos cotxes, i vacances".
Passant a un altre aspecte -el de la turistificació de
les festes populars, l'antropòleg José Mansilla publicà un interessantíssim
article a Catalunya Plural. El títol -"La turistificació com a dissolvent
cultural"-
no pot ser més cridaner. Però és que la reflexió s'ho val: "La
turistificació de carrers i places, considerant-la com aquella dinàmica que
altera els processos socials d'un territori de manera que fa impossible
entendre'ls sense tenir-los en consideració, pot arribar a alterar les festes,
a dissoldre el seu caràcter cultural intrínsec de celebració ritual, de manera
que es perdi aquesta funció essencial de la mateixa". Gran debat aquest de
la turistificació com a dissolvent cultural.
Precisament, com si fos d'una revista de la cultura
del collage, el número de juliol-agost d'Alternativas Económicas ens presenta una preciosa portada
amb el gran titular "Malestar en Turismolandia". No hi ha articles
expressament d'opinió, sinó més tost reportatges. Però en un d'ells intitulat
"Cambiar
el turismo es posible"
opinen les companyes de l'interessant iniciativa "Som
Turisme",
i la cap del Departament d'Intel·ligència de Mercats i Competitivitat de
l'Organització Mundial del Turisme (OMT), Sandra Carvão, proposa que, en alguns
casos, la recaptació per taxes
turístiques podria destinar-se, com fa Alaska amb el petroli, a una Renda
Bàsica Universal. Tot i que la proposta de finançament d'aquesta possible RBU
em sembla una proposta del tot forassenyada, és molt oportú debatre, en el marc
de les mobilitzacions associades als malestars de la turistificació, la
proposta d'economia predistributiva de la Renda Bàsica finançada a partir d'una
fiscalitat justa.
Acabem amb un article que la presidenta del GOB
Mallorca, Margalida Ramis, ha titulat "Després del 21-J, continuam". És a dir, malgrat
els intents de confondre, de discursos hipòcrites, de posturejos contradictoris
de les elits representades pel Govern Prohens, després de la grandíssima
manifestació del 21-J la lluita per "Menys Turisme, Més Vida", continua.
Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada