Estadístiques versus vida digna

Publicat originalment a dBalears (06-04-2025)

Aquesta setmana, com cada primera setmana del mes, s’han publicat les dades d’atur registrat, de contractació, i d’Afiliacions  a la Seguretat Social. Insisteixo que aquesta publicació mensual de dades de l’anomenat “mercat laboral” és una raresa espanyola que té l’origen en la necessitat de dades, i de certa transparència, en els anys de la denominada “transició democràtica”, després de dècades d’ocultisme dictatorial franquista. Allò que és més freqüent en l’àmbit occidental, i, molt específicament, en el de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE, o OECD per les sigles en anglès), és analitzar la qüestió laboral amb instruments estadístics més robustos, i d'acord amb observacions i anàlisis més enllà del curt termini d’un mes. Per exemple, l'oficina estadística de la Comissió Europea –Eurostat- empra, per a aquestes tasques analítiques, indicadors com a mínim trimestrals com ara la nostrada Enquesta de Població Activa (EPA).

També insisteixo en recordar que la metodologia de les dades que es publiquen mensualment a casa nostra no està sotmesa als estàndards convencionals de qualitat estadística. Altrament dit, aquests registres són fonamentalment instruments per a la gestió de les polítiques públiques d'ocupació. Valgui com a exemple que a altres estats de la UE és una bona notícia que hi hagi molta gent inscrita en els registres dels serveis públics d'ocupació perquè és un símptoma de vitalitat en aspectes, com ara, la formació permanent al llarg de la vida laboral, la participació en itineraris integrals de cerca d'ocupació, la demanda d'una altra ocupació, etc. Aquests registres també són essencials per mesurar les taxes de protecció de les persones en desocupació, però mai no són importants per avaluar el tarannà de la situació laboral. Passa el mateix amb el registre d’Afiliacions a la Seguretat Social que, entre altres moltes mancances de fiabilitat tècnica en matèria estadística, pot comptabilitzar registres de poca permanència, ja que la dada que ens ofereixen cada mes no és una mitjana mensual. Són les altes a fi de mes.

En el cas de les Illes Balears cal afegir-hi un autèntic miratge estadístic: Des de sempre, els Fixos Discontinus (FFDD), quan no estan en el període (o períodes) d'activitat laboral, no s'han registrat en els serveis públics d'ocupació com a "demandantes no ocupados" (DENOS), perquè, en puritat, ocupació en tenen, tot i que la tenen interrompuda fins a la crida empresarial en els successius períodes d'activitat laboral. Per tant, mai no han sigut inclosos en el registre d'atur registrat. La certa novetat –d'ençà de la Reforma Laboral de 2021 que va suposar un canvi radical en considerar FFDD la immensa majoria de contractes que abans eren temporals- és que hi ha una bona part de persones en situació d’atur real que no figuren en el registre d'atur formal.

El fet és que, amb les imperfeccions apuntades, i les que hi podríem afegir, aquestes dades registrals -que no estadístiques- corresponents al mes de març, ens oferien resultats oficialment positius (Vegeu informació aquí). Ara bé, les anàlisis governamentals són més aviat quantitatius i no qualitatius. Per exemple, s’afirma: “Quant al percentatge de contractes indefinits, les Illes Balears aconsegueixen el 70,8% del total, i continuen liderant al març el rànquing per comunitats autònomes, enfront del 43,8% de la mitjana nacional. La taxa de contractació parcial és del 15,7% enfront del 20,6% de la mitjana estatal”. Amb un poc de rigor, s’hauria de precisar quants d’aquests contractes indefinits són FFDD, i, sobretot, que, amb les facilitats d’acomiadament i de frau en la no superació dels períodes de prova en els contractes indefinits, la seva indefinitut ha esdevingut purament formal.

Ara i aquí la bona situació laboral no és altra cosa que la inexistència de pobresa laboral, la minva dels riscos psicosocials associats a trajectòries laborals inestables, i la recuperació de debò de la capacitat d’integració social del treball assalariat. Uns objectius gairebé quimèrics en un marc de turistificació desapiadada. Hom diria que les defectuoses estadístiques mensuals van bé i que no hi van tant de bé les vides de moltes persones amb precarietats vitals múltiples. La manifestació de dissabte pel dret a un habitatge digna així ho va demostrar. Sense un habitatge digne, no hi ha projecte d’autodeterminació vital!