Un article compartit que avui publica l’AraBalears
"I a l'alba
[31-XII-1229] fou decidit que oíssim les misses i que rebéssim el cos de
Jesucrist. I oïdes les misses i rebut el cos de Jesucrist , diguérem que
s'armessin tots, cadascú de les armes que devia portar...".
La festa de
l'Estendard és més que un dia de festa institucional palmesana. És la festa
cívica més antiga d'Europa i recorda la conquesta catalana de Mallorca.
L'homenatge, que es fa ininterrompudament des del segle XIII, a la senyera de
les quatre barres és per recordar els nostres orígens com a poble. No tenim cap
dubte que el 31 de desembre hauria de senyalar en els calendaris el dia de la
Diada de Mallorca. I tanmateix no en farem qüestió, de la institucionalització
d'aquesta data, tant se val si n'hi ha més de dies que ens recordin els orígens
i la catalanitat del poble mallorquí. Allò que realment ens preocupa i ocupa és
l'arrelament popular i social del 31 de Desembre, com a data de reafirmació del
que som, per plantar cara als que volen liquidar qualsevol senyal de la nostra
identitat i inserir-nos a una mundialització neocapitalista, per la via de
l'espanyolització més barroera.
Per
nosaltres, el 31 de desembre és una data per manifestar cívicament el nostre
compromís de continuar lluitant per una altra Mallorca. Cal repensar el procés
d'integració de la Mallorca actual en la globalització hegemonitzada pel
capitalisme salvatge. No acceptam que el nostre destí com a poble sigui la
irrellevància en el món del segle XXI. Fa temps que Karl Marx ens ensenyà que
el capital s'ha convertit en una "força
a la qual hem de sotmetre'ns", en un poder que desenvolupa "una energia cosmopolita, universal, que fa
fallir qualsevol límit i qualsevol vincle i es presenta com l'única política,
l'única universalitat, l'únic límit i l'únic vincle", per això el
nostre sobiranime és, alhora, voluntat d'emancipació del poder universal del
capital avui concretat en el neoliberalisme que ens ofega.
Tanmateix,
el 31 de desembre de 2013 ha de ser un reconeixement a la capacitat de
mobilització del poble mallorquí en defensa de la nostra llengua pròpia,
l'ensenyament públic i de qualitat, la sanitat per a tothom, les prestacions
socials per a les persones en situació de dependència, els drets laborals i
sindicals, els serveis socials i la cultura catalana i el territori. Un
reconeixement a totes les dones i a tots els homes que treballen de valent per
una Mallorca millor. Aquest apoderament és, sense menystenir els orígens, la
nostra identitat moderna.
És possible
una altra Mallorca, és necessària una altra Mallorca. En aquests moments
històrics que ens ha tocat viure, tot està per fer i tot és possible. La
igualtat torna a ser una fita ineludible. Cal rebel·lar-se contra la política
de l'austeritat i de retallades de l'estat del benestar; la política laboral
que abarateix l'acomiadament i fa que creixi el nombre de persones
treballadores pobres; la dèria recentralitzadora del govern de Rajoy, el
desballestament dels serveis municipals i la injustícia fiscal (enorme frau,
paradisos fiscals i unes balances fiscals absolutament injustes amb les Illes
Balears).
La Mallorca
per fer és la d'una illa amb perspectives de prosperitat compartida; amb un
sector turístic com a motor de la nostra economia, però amb criteris d'economia
de bé comú; amb una economia productiva diversificada, innovadora i
internacionalitzada; de l'ocupació de qualitat, l'economia social i solidària,
i la radical protecció del territori i de la costa.
La Mallorca
possible és la d'una societat amb més i millor democràcia, amb mitjans de
comunicació públics en català al servei de la pluralitat i la cultura, que
lluita de debò per eradicar la violència de gènere i qualsevol altra
manifestació de masclisme, que disposa d'uns potents serveis socials que
impedeixen l'exclusió social. La Mallorca per fer i possible és la que no
consent els desnonaments dels dèbils ni la corrupció; que s'enorgulleix dels
seus mestres, professors; dels seus serveis públics de sanitat; de la seva gent
que treballa en els serveis públics, a la pagesia i a la mar; de les seves energies
no contaminants; dels seus industrials i productors locals, dels seus
investigadors... La d'una societat emprenedora que recerca posar fi a l'actual
augment aclaparador de les desigualtats i al deteriorament ecològic del
planeta.
En el Llibre
dels Fets de Jaume I el Conqueridor (edició a cura de Jordi Bruguera), el
fragment sobre la presa de la Ciutat de Mallorca s'inicia amb la cita del
començament d'aquest article i acaba així: "I, quan nós fórem aquí, ells no es defeneren; però un sarraí, que sabia
el nostre llatí, ens digué que els donéssim homes que els guardessin de mort, i
que retrien l'Almudaina". "Nostre llatí" és l'expressió
habitual de Jaume I per designar la llengua catalana. Idò ara, amb el nostre
llatí, cal posar Mallorca en el mapa europeu per empènyer cap a una Europa de
la cohesió social i la civilitat. I al món per fer possible aquest altre món
necessari pel qual tants de companys i companyes lluiten dia a dia arreu. No hi
ha altra Almudaina a retre!
MIQUEL ROSSELLÓ, RAFEL BORRÀS, LILA THOMAS,
BIEL PÉREZ, JOSEP VALERO, MARIA SALLERAS I JOSEP TRUYOLS
