Amb el títol de “La societat dual que s’albira” la Fundació Gadeso ha publicat el número
24 de TEMES SOCIOECONÒMICS GADESOque ens presenta els principals resultats de l’ Enquesta de Condicions de Vida
(ECV) feta pública per l’INE el 20 de novembre, que aporta dades definitives de
l’any 2012 i algunes de provisionals del 2013, i del Mòdul, fet públic el 3 de
desembre, que incorpora a l'esmentada ECV dades específiques sobre les
condicions de l’habitatge.
Les dades més rellevants són: a)
La renda mitjana individual ha baixat un 8% en el període 2008-2012 i un 12% en
el quadrienni 2009-2012, i la renda mitjana de les llars han descendit un 9% i
un 13% en els períodes 2008-2012 i 2009-2012, respectivament. b) Els ingressos
anuals per determinar el llindar a partir del qual es considera l'existència de
risc de pobresa són de 7.040 euros per a llars d’una persona i de 14.784 en les
de dos adults i 2 nens. En el quinquenni 2000-2013 aquesta xifra ha baixat un
8,7%. c) En el període 2008-2012 la taxa de risc de pobresa ha augmentat un
9,8% i s’ha enfilat fins a un 24,2% en l’any 2012. d) Un 22,9% de les persones
i un 20,8% de les llars tenen dificultats i moltes dificultats per a arribar a
fi de mes. e) El 7,5% i el 6,3% de llars i persones, respectivament, pateixen
carències nutritives. f) En el 6,3% de les llars illenques no es poden mantenir
temperatures adequades. g) Un 33,6% de les llars illenques i un 35,9% de les
persones no tenen capacitat per a afrontar despeses imprevistes. h) Un 14,2% de
les llars illenques tenen retards en el pagament de despeses relacionades amb
qüestions bàsiques de l’habitatge. Pel que fa a les persones en aquesta
situació, s’ha arribat a un màxim històric amb un 17,5%. i) Un 6,1% de les
llars i un 5,9% de les persones no poden permetre’s disposar d’un automòbil. j)
Un 4,3% de les llars i un 5,7% de la ciutadania no poden disposar d’un
ordinador personal, i k) Un 42,2% dels illencs i illenques i un 40,6% de les
llars no poden anar de vacances ni una setmana a l’any. Informacions
colpidores, veritat?
Idò encara n'hi ha més: Per
calcular la Taxa de Risc de Pobresa o
d’Exclusió Social definida a l’anomenada Estratègia Europea 2020 els
components relacionats amb la quantitat i qualitat de l’ocupació són claus, i a les Balears aquesta taxa s’ha incrementat
en un 7,8% des de 2008 a 2012. A l’any 2012 afectava gairebé a 3 de cada 10
persones illenques. Aquest indicador europeu copsa a la perfecció el
deteriorament d’un mercat laboral formal amb un creixent augment de la nova
precarietat, entre altres causes, per:
1.- L’augment de la contractació a temps parcial però, en la majoria
dels casos, amb disponibilitat de tota la jornada per a l’empresari, la qual
cosa impedeix que la persona amb aquesta relació laboral pugui, a la pràctica,
tenir alhora dos o més contractes temporals. Amb el Real Decret Llei aprovat pel Govern espanyol el divendres passat,
aquesta gran disponibilitat de la persona contractada a temps parcial a un sol
ocupador s’ha fet total i en qualsevol circumstància. Aquest aprofundiment de la dèria
precaritzadora iniciada amb la Reforma
Laboral de 2012, constitueix una nova fita, de la revolució neoconservadora del
mercat laboral. El president de la CEOE,
Juan Rosell, no ho pot dir més clar: “Vamos
a crear empleo ya el año que viene. Y ese es un dato muy, muy importante. Eso
sí, va a ser un empleo distinto, con mucha contratación a tiempo parcial...
“
2.- Extensió dels contractes de formació, fins i tot per a persones de
més de 30 anys, sense res a veure amb allò que s’ha estudiat inicialment en el
sistema educatiu.
Val a dir que en ambdues
situacions es pot cobrar legalment un salari que no arriba als 500 euros
mensuals. Si això és el que passa en el mercat laboral legal, ja podem intuir
el que està succeint en l’ informal que, cal dir-ho, durant les crisis sempre
ha tingut estirabots importants. Aquí no
hi ha flexibilitat, hi ha turbo precarietat.
No és estrany idò, que la Taxa de
Risc de Pobresa o Exclusió Social augmenti. La legislació laboral del PP és una
autèntica màquina per a generar treballadors i treballadores pobres. El Real
Decret Llei aprovat en el mateix Consell de Ministres que aprovà la immoral
reforma de la Llei d’Avortament, no és altra cosa que “más madera” a l'empobriment de la majoria de la població. “Es la guerra” i de moment la guanyen
els rics i molt rics.
Publicat a www.elperiscopi.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada