Article publicat a “Diario de Mallorca” de 20.04.2011A partir duna informació simplificada que fan els propis organismes oficials, mes rere mes i des de fa anys, els mitjans de comunicació es fan ressò de les baixes pensions de les Illes Balears. Aquesta simplificació provoca, sens dubte, un agreujament de la percepció social molt generalitzada de la insuficiència del sistema públic de pensions. Sembla com si les pensions públiques estiguessin al marge de les dinàmiques econòmiques i d’ocupació i l’imaginari arriba a assimilar que si la mitjana de les pensions és baixa vol dir que totes ho són i que reformar el sistema és sinònim de retallada de drets consolidats o en perspectiva.
La realitat empírica és una altra o, si més no, s’han de fer algunes importants matisacions. Vegem: La informació més extensament publicada fa referència a una mitjana de prestacions molt heterogènies que inclou incapacitat permanent, jubilació, viudetat, i les de a favor de familiars. En el mes de desembre de 2010 aquesta variada cistella de pensions tenia a Balears una mitjana de 714,81 euros/mes, no obstant del component més nombrós de la dita cistella –la pensió de jubilació– la mitjana era de 810,43 euros/mes, és a dir, més del 13% superior. Aquesta és la primera matisació que cal fer a l’hora de parlar de pensió mitjana però no és l’única ni tal vegada la principal.
Per referir-me a la segona matisació necessito fer menció prèvia a dues qüestions: Per una banda cal tenir en compte que la pensió de jubilació és la prestació de la Seguretat Social més important per dues raons: És l´ ingrés econòmic substitutori del salari total o parcialment i el col•lectiu beneficiari és el més nombrós. En el mes de desembre de l’any passat eren 100.236, és a dir, quasi el 60% del total de prestacions de la Seguretat Social a Balears són jubilacions. A més s’ha de tenir present que a aquesta prestació hi ha una forta relació de proporcionalitat amb les cotitzacions i els períodes cotitzats durant la vida laboral i la prestació que es cobra inicialment. Per tant, les pensions de jubilació a Balears s’han vist històricament afectades per unes cotitzacions relativament baixes per mor de l´ estacionalitat i dels salaris baixos propis duna economia especialitzada en serveis.
La realitat empírica és una altra o, si més no, s’han de fer algunes importants matisacions. Vegem: La informació més extensament publicada fa referència a una mitjana de prestacions molt heterogènies que inclou incapacitat permanent, jubilació, viudetat, i les de a favor de familiars. En el mes de desembre de 2010 aquesta variada cistella de pensions tenia a Balears una mitjana de 714,81 euros/mes, no obstant del component més nombrós de la dita cistella –la pensió de jubilació– la mitjana era de 810,43 euros/mes, és a dir, més del 13% superior. Aquesta és la primera matisació que cal fer a l’hora de parlar de pensió mitjana però no és l’única ni tal vegada la principal.
Per referir-me a la segona matisació necessito fer menció prèvia a dues qüestions: Per una banda cal tenir en compte que la pensió de jubilació és la prestació de la Seguretat Social més important per dues raons: És l´ ingrés econòmic substitutori del salari total o parcialment i el col•lectiu beneficiari és el més nombrós. En el mes de desembre de l’any passat eren 100.236, és a dir, quasi el 60% del total de prestacions de la Seguretat Social a Balears són jubilacions. A més s’ha de tenir present que a aquesta prestació hi ha una forta relació de proporcionalitat amb les cotitzacions i els períodes cotitzats durant la vida laboral i la prestació que es cobra inicialment. Per tant, les pensions de jubilació a Balears s’han vist històricament afectades per unes cotitzacions relativament baixes per mor de l´ estacionalitat i dels salaris baixos propis duna economia especialitzada en serveis.
Una vegada fet el comentari previ, vet aquí la segona matisació: Ja he dit que la pensió de jubilació mitjana de final de l’any passat era de 810,43 euros/mes però aquesta dada inclou pensions molt baixes perquè, entre altres coses, foren reconegudes fa molts d´anys i amb una correspondència als salari d’aquells anys. Observi´s que les revaloritzacions no fan altra cosa, en el millor dels casos, que mantenir aquell valor o –abans del programa d´ austeritat– millorar molt lleugerament la capacitat de compra, però en cap cas el sistema permet canvis substancials de quantia al llarg de la vida de la pensió en relació al seu valor inicial, és a dir, les nostres pensions públiques revaloritzen el seu valor inicial però no l’augmenten ja que si es fes rompria el principi de contributivitat del sistema. És per això que interessa molt conèixer la quantia de les pensions de jubilació que s’incorporen al sistema. Quina és, idò, la informació disponible sobre aquest tema? És tan significativa com poc coneguda. A tall de exemple val a dir que en el més de desembre de 2010 es varen reconèixer 312 pensions noves de jubilació i que la mitjana d’aquestes fou de 1.237,35 euros. Això és una millora importantíssima en relació als 810,43 euros de mitjana de totes les pensions de jubilació en vigor. Una millora de quasi un 53% no és poca cosa. Si observem les mitjanes d’aquella cistella heterogènia de pensions d’incapacitat permanent, jubilació, viudetat, i a favor de familiars també es constata una millora del 22,04% de les noves prestacions en relació amb la mitjana total. Aquesta millora del valor inicial de la jubilació ens permet matisar una altre qüestió: Balears sempre es posiciona en el darrers llocs del rànquing autonòmic pel que fa a pensions mitjanes en general i de jubilació en particular, però surt molt ben parada si parlem de les altes inicials de jubilació. De fet en el més de gener de 2011 estaiem el cinquè lloc, només per sota d’Astúries, Aragó, Madrid i Catalunya.
En definitiva, el sistema públic de pensions és un element bàsic de l´ Estat del Benestar i per a la cohesió social i crec que l’acord social per a la seva reforma va pel camí de garantir la seva sostenibilitat econòmica i en aprofundir l’equitat interna i, no obstant, l´ estacionalitat estructural del mercat laboral balear és un assumpte de solidaritat no resolt. En qualsevol cas el propi sistema públic de pensions té una dinàmica –fruit de les successives reformes– que produeix canvis que poden no ser percebuts si no es millora la informació a la societat. Un repte inajornable dels responsables de la Seguretat Social a Espanya i a les Illes Balears al qual la Fundació Gadeso, amb la posada en marxa del "Espai Sociolaboral" ( www.gadeso.org ), hi vol contribuir activament. En el cas del sistema de la Seguretat Social en general i de les Pensions de Jubilació en particular es molt adient recordar allò que deia un vell sindicalista: "Nomes es defensa allò que és coneix bé".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada