Basta indignar-se?

Sens dubte n’hi ha molts de motius d’indignació. Nos sobran los motivos cantava en Joaquin Sabina. A tall de exemple a mi em sembla indignant l'anomenat “Pacte per l’Euro” que no és altre cosa que l’articulació de les polítiques neoliberals més dures: retalls salarials, ajust pressupostari, més precarietat laboral... M’escandalitzen les primeres dades empíriques sobre les conseqüències dels tres anys de crisi sobre les condicions de vida de la gent i de la distribució de la renda i de la riquesa: els pobres són cada vegada més nombrosos, la pobresa és més extrema i els rics són cada dia menys, però són més rics. A mi em segueix indignant saber que a Mallorca s’ha duplicat el nombre de persones que cobren la renda mínima per sobreviure i que els alts directius de les corporacions multinacionals mallorquines tenen sous milloneuristes”.

Tinc una barreja d’indignació, sorpresa i cabreig des del dia que vaig llegir una informació periodística segon la qual ExxonMobil Spain guanyà 10.000 milions d’euros en dos anys sense pagar un euro en impostos. I... no passa res!

Però se que he de racionalitzar aquests sentiments i que no basta indignar-se. Cal tenir present que, més enllà de tàctiques i estratègiques, les esquerres d’Europa i de bona part del món no tenen clar cap a on es vol anar. És a dir la absència d’horitzó utòpic és alhora l’absència d’alternativa a la dictadura dels mercats. La manca de estratègia entorn a un programa emancipador és la clau de l'hegemònica cultura capitalista. Tal vegada, amb contradiccions òbvies, és l’esquerra verda la que te més clar cap on vol anar...

I malgrat tot, paga la pena lluitar i fer política. Tal com ha dit Pietro Ingrao “Em preocupa molt el risc que els sentiments de la indignació i l'esperança es converteixin, com a tals, en ineficàcia, en l'absència d'una interpretació del món i d'una adequada pràctica política que li doni cos. És il•lusori que la indignació pugui suplir a la política i, en primer lloc, a les formes eficaces de la política”. L’adjectiu “eficaces” no és gratuït. Tingui's en compte per a les eleccions del 22 de maig. La ineficàcia electoral de algunes esquerres pot fer guanyar a l'extrema dreta.