Austeritat, ocupació i democràcia

Article publicat avui a “Diario de Mallorca”

Crec que no m´equivoco si afirmo que ningú sap com i quant sortirem de la crisi i, tot i assumir aquesta mancança dels científics socials, hom no pot negligir d´intentar contribuir a reflexionar i suggerir camins que minimitzin el patiment de les persones sense ocupació i de les famílies amb projectes de vida incerts. En el llibret titulat Soy economista y os pido disculpas, Florence Noiville, escriu que –el hecho de que no tengamos una respuesta no es una excusa válida para no plantearnos la respuesta–, idò d´això es tracte, potser no hi hagi una resposta contundent sobre el que s´ha de fer però no ha de ser obstacle per plantejar respostes no dogmàtiques a les hegemòniques polítiques d´austeritat sense incentius al creixement.

Les dades de l´enquesta de població activa EPA de l'últim trimestre de 2011 són un bon punt de partida per aquestes reflexions: A les Illes Balears, l´any passat acabà amb 146.500 persones aturades, es a dir, amb una població aturada que ha crescut més d´un 110% en relació al final de l´any 2008. En termes de taxa d´atur hem transitat d´aquell 12,32% del començament de la crisi al insuportable 25,20 actual. D´un percentatge del 5,66% de llars amb tots els seus components en atur, en quatre anys hem arribat al preocupant 13,21% i l´atur de llarga durada ha crescut durant la crisi un 749% i supera ja les 50.000 persones amb més d´un any en atur. Es a dir, la conjuntura és de més pobresa, manco capacitat de consum i considerable disminució de la igualtat en l´ampli sentit de la paraula, com ara, d´oportunitats d´ocupació.

El que resulta evident és que amb aquest petament humà hi ha poques variacions pel que fa al tant grapejat model productiu. Mireu: En aquets quatre últims anys, al conjunt d´Espanya el percentatge d´assalariats temporals ha baixat més de cinc punts, mentre que a Balears tot just n´ha baixat dos punts; els assalariats del sector públic al conjunt de l´Estat espanyol han crescut un 4% respecte del total d´assalariats i a les illes només ho han fet un 3,2%. Pel que fa a la composició sectorial de l´ocupació no deixa de ser cridaner que a final de 2011 els ocupats illencs del sector de la construcció siguin més del deu per cent del total i que al conjunt d´Espanya sigui només del 7,2%. És més, cal tenir en compte que en quatre anys la disminució de la participació sobre la massa laboral total dels ocupants en aquest sector més directament afectat per la crisi de la bombolla inmobiliaria, ha estat del 5,9% en el conjunt de l´Estat i del 6.8% a les Illes Balears. I és que a principis de l´any 2008 el 17% dels ocupats illencs eren del sector de la construcció, quasi quatre punts més que en el conjunt d´Espanya. Per tant hom pot intuir que el model balear de creixement manté les singularitats pre-crisi, com ara: 1.- la d´una economia extraordinàriament flexible per mor de l'estacionalitat i que explicaria la menor baixada del assalariats temporals associada al creixement del assalariats fixos discontinus: 2.- un menor pes del sector i del volum d´ocupació públic, probablement conseqüència de l'històric dèficit en el finançament de la CAIB, i 3.- un mercat laboral amb una presència molt important del treball de la construcció i sense que s´apreciïn grans variacions en la composició netament majoritària de l´ocupació de serveis.

Tornat a les reflexions inicials, crec adient afirmar que les polítiques públiques d´austeritat radical no ofereixen altra cosa que sofriment per la majoria de les poblacions i no garanteixen una sortida de la crisi amb un model econòmic més sa i sostenible. M´atreveixo a afirmar que de les decisions polítiques està en joc garantir, o no, la viabilitat dels sintemes de convivència sobre els quals s´han construït les societats democràtiques. Per les generacions presents i les futures és de cabdal importància alentir els ritmes dels plans d´austeritat i combinar-los amb incentius al creixement econòmic i a la generació d´ocupació. En aquest sentit, en els últims mesos des de la Fundació Gadeso hem proposat iniciatives entorn a un pacte contra la pobresa i la exclusió social o un pla d'ocupació adequat a les circumstàncies actuals. Amb la publicació del número 6 de "Temes socioeconòmics gadeso" www.gadeso.org, en el qual hem volgut donar una ullada panoràmica a la situació dels sectors de l´hostalatge i la restauració balear, hem llançat una nova proposta: un pla de xoc per impulsar el turisme com a generador d´ocupació. És una proposta realista. Només manca voluntat política per reduir els ritmes massa accelerats de l´austeritat i, tal vegada, millorant l´eficàcia i equitat de la recaptació.

Rafael Borràs Ensenyat. Coordinador de programes de Fundació GADESO