La punxa d'en Jap. El Punt/Avui
15.05.2012
“El aumento del déficit público ha sido el
resultado de la propia crisis, no su desencadenante” escrivien en un molt recomanable
article els professors d’economia Fernando Luengo i Jorge Uxó
Els membres del col•lectiu econoNuestra podrien donar un curset ràpid d’economia al
President Bauzá perquè entenguí que
l’agreujament de la descohesió social a les Illes Balears és conseqüència de
les polítiques de retallades aplicades
i que aquestes no són la solució
sinó el problema.
Vegem algunes dades –més o
menys conegudes- que ens proporciona l’EPA del primer
trimestre de 2012. Persones aturades: 163.900
(19.800 més que el primer trimestre de l’any passat). Taxa d’atur: 28.01
( 2.65 punts més que el mateix trimestre de 2011). Persones amb més d’un any en
atur: 60.000 (12.700 més que ara fa un
any).
Vegem ara els indicadors de
descohesió social que crec són més
importants i que, alhora, són menys coneguts. Aquestes dades les podeu
consultar amb més detall a la publicació de la Fundació Gadeso “Claus perentendre el mercat laboral” Nº 25.
1.- Des de que s'inicià la
crisi no ha deixat de créixer el percentatge de llars amb tots els seus membres
en atur. D’un 4,85% del primer trimestre de 2008 hem arribat a un 15,55% aquest
any. Això palesa un progressiu
empitjorament de la situació de cohesió social ja que disminueix la intensitat
de la xarxa familiar per fer front a la situació d’atur.
2.- Des de l’any 2009
l’ocupació parcial creix un 38,19%. Hem passat de 48.700 a 67.300 persones. Cal
tenir present que l’EPA classifica com ocupats a temps parcial a aquelles
persones, de 16 o més anys, amb una jornada laboral inferior a les 30 hores
setmanals. Però moltes persones figuren com a ocupades tot i que la seva
situació és de subocupació i en alguns casos de quasi atur, ja que parlam de
jornades setmanals de 2-3 hores. En aquest sentit, val a dir que a alguns països, entre ells, els EUA s’elabora
una estadística d’atur estructural que inclou a les persones que treballen a
temps parcial perquè no han trobat feina a jornada completa que els hi permeti
cobrir les necessitats bàsiques. Si s’apliqués aquest criteri a les Illes
Balears, el col•lectiu de persones aturades podria superar amb escreix les 200.000.
3.- Després de la baixada del nombre d’autònoms produïda en els primers anys de la
crisi, s’aprecia des de el primer trimestre de 2011 un considerable increment
(16,8% en dos anys). Aquesta evolució és poc
creïble (el primer trimestre és la pitjor època de l’any per posar un
negoci propi, el context és de reestacionalització de l’activitat econòmica i
laboral illenca i d’absència de crèdit financer per noves activitats
empresarial). Tot indica, idò, que la prolongació de la crisi provoca una
progressiva conversió no desitjada de treball per compte d’altri a treball per
compte propi. Dit dit d’una altra manera: L’augment del “falsos
autònoms” i del Treballadors Econòmicament Dependents (TRADE) i de bastant
“economia submergida” és una nova forma
de precarietat laboral.
La cruesa de la realitat
sociolaboral, amb evidents
símptomes de descohesió social, hauria de fer canviar el discurs i la pràctica
del Govern. Dir que l’austeritat, les
retallades i poc més és la solució és
mentida. Al president Bauzá li aniria bé fer cas a Michael P. Lynch quan diu que “El concepte de veritat cobra rellevància social: ens permet distingir
entre el que succeeix i el que els qui ostenten el poder creuen que succeeix”.
La veritat és, que als "no rics"els va molt, molt, malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada