Publicat a www.elperiscopi.com
Fa només uns
dies el professor Vicenç Navarro publicava un article titulat “El conflicto capital-trabajo en las crisis actuales” que podeu consultar aquí. Amb el
mestratge que ens té avesats explica de manera
clara i concisa, com una de les causes que originaren les crisis econòmiques i financeres actuals, és la
extraordinària polarització
de les rendes. Durant anys i panys s’ha produït un gran creixement de les
rendes de capital a costa de les rendes del treball.Navarro ens recorda -convé
no oblidar-ho- que “el preu del crèdit
mai havia estat tan baix, facilitant l'enorme endeutament de les famílies (i
empreses) espanyoles, passant així desapercebuda l'enorme pèrdua de capacitat
adquisitiva de la població treballadora”. És a dir, els anys del “España va bien” d’Aznar, del “Espanya va bé i les
Illes Balears van millor” de Mates, o el “España
ha entrado en la Champions League de la economía mundial" de
Zapatero, eren eslògans buits de contingut i que, en els millors dels casos, es
basaven en un creixement en el que la societat tenia
la necessitat d'endeutar-se, a causa del continu descens del creixement anual
de la compensació salarial.
L’article de Vicenç Navarro serveix, sens dubte, de
contextualització de luxe al contingut del numero 20 de TEMES SOCIOECONÒMICS
GADESO dedicat a donar una ullada a l’evolució dels salaris illencs en el
període 2008-2011 (disponible aquí). La Fundació Gadeso no ha
volgut desaprofitar la recent publicació per part de l’ lNE de l’Enquesta
Anual d’Estructura Salarial de l’any 2011 que és la millor font per a conèixer l’evolució i també l’estructura salarial
del conjunt del Regne d’Espanya i de cada una de les Comunitats Autònomes. Cal,
no obstant, tenir en compte que la complexitat de l’operació estadística provoca que les dades ens arribin amb un considerable retard. Ara, ja ben avançat
l’any 2013, hem de parlar de dades de
l’any 2011.
Per aquest motiu, la publicació digital de la Fundació Gadeso ens recorda
que, amb la Reforma Laboral de
2012, s’ha passat d’un model de moderació salarial amb consens social i
cohesionador de la societat a una devaluació salarial imposada que
impulsarà la desigualtat i limitarà el “ascensors socials”. Aquests efectes
descohesionadors s’observaran de manera molt més clara quan tots els
instruments legals orientats a la competitivitat amb salaris baixos siguin
plenament operatius, és a dir en el bienni 2013-2014.
I tanmateix els símptomes en la direcció d’una
societat dual en matèria salarial ja són presents amb fortes diferències entre
els salaris més alts i els més baixos, entre dones i homes, entre temporals i
estables, entre estrangers i espanyols. Val a dir que les informacions més rellevants que trobareu al TEMES
SOCIOECONÒMICS GADESO titulat “Salaris
en crisi” son: a)
En el quadrienni 2008-2011 els salaris del
conjunt d’Espanya tenen un creixement del 4,6% i en el cas de Balears del 4,7%
(passen de 21.883 € a 22.899 € i de 20.388 € a 21.351€ respectivament). b) La pèrdua de
capacitat adquisitiva és del 3,9% en el conjunt d’Espanya i del 3,0% a les
Illes Balears. c) Els salaris mitjans al
conjunt de l’Estat són entorn a un 7% superiors als salaris illencs. d) La diferència entre els salaris illencs més alts i els més baixos és d’un
13,9% (11,6% al conjunt de l’estat). e) Les persones que treballen a la indústria a Balears tenen un salari
anual mitjà que supera en un 17,3% a les que treballen al sector de la
construcció i en un 10,5% a les que ho fan al de serveis. f) En 2011 les dones cobren un salari inferior en un 16,4% al dels homes g) Les persones amb contractes temporals cobren un salari de més d’un 21%
manco que aquelles que tenen contractes indefinits. h) Les persones menors de 25 anys tenen un salari un
43,1% inferior en relació al salari anual global. i) Les persones estrangeres cobren uns salaris entorn
al 30% més baixos que les persones espanyoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada