Emergència democràtica: Carrers i places d'estiueig

Això put. Ara més que mai cal cridar allò de “Que no, que no, que no ens representen”. I no obstant això correm el perill d'instal·lar-nos en la indignació paralitzant. El partit del govern -el PP- té evidents símptomes de corrupció institucionalitzada, tenim un President en  la Moncloa sobre el qual hi ha molts dubtes  que hagi  col·laborat per acció o omissió  amb una trama mafiosa “la Gürtel” (o fins i tot d’haver-ne pres part). La ciutadania assistim a una exhibició pornogràfica de repartiments de doblers  il·legals, sobres, mentides i més mentides… I aquí no passa res. Ningú dimiteix, Rajoy passa olímpicament  del Parlament, es parla d'una possible presentació d'una Moció de Censura (per censurar què?) instrumental i testimonial.

Mentrestant el diari de la dreta espanyola més escatològicament “inmundo” sembla que incrementa les seves vendes (tant de bo serveixi per reduir l'atur en el sector dels mitjans de comunicació); el nostre JR Bauzá, com a bon delegat a Balears del PP, diu que “todas las donaciones al PP son transparentes" però ningú les coneix i no s'està d'aprofitar  la soll  antidemocràtica del PP & Rajoy & Bárcenas  per fer caixa: “...espero que haya más donaciones en el futuro” ha dit un desvergonyit Bauzá; l'oposició parlamentària, amb molta raó,  dóna  senyals de protesta democràtica en els parquets dels parlaments i fa declaracions a la premsa...

I mentrestant els carrers segueixen calorosament tranquil·les, les places feliçment estiuenques (algunes engalanades per celebrar les revetlles d'estiu o les festes de la barriada o poble). Els carrers i places que han estat el fabulós escenari de la resistència als atacs peperos a la nostra llengua, cultura i territori; a les brutals envestides de la troica, és a dir,  a les retallades de drets democràtics de sanitat, educació, laborals, habitatge… segueixen tenint un plàcid ambient d'estiu mediterrani. Cansament?, distracció? No ho sé. Sí sé que quan , per exemple, un dels principals sindicats reacciona a aquesta emergència democràtica expressant únicament la seva “preocupació”, en alguna cosa estem fallant els que, diguem-ho així, formem part de el “poble de l'esquerra”.

Insisteixo: Dubto que hi hagi canvi de majories parlamentàries, que permetin fer altres polítiques, sense una permanent i massiva mobilització ciutadana. Cal tenir present que el “nou capitalisme” corroeix aquells aspectes de la personalitat que uneixen les persones entre si i que, en definitiva, s'ha fet hostil a la vida, la qual cosa du a la gent a la cerca de solucions individuals a problemes col·lectius (Richard Sennet). La mobilització social és, també, una manera de socialitzar.

Em comenten que hi ha, entre demà i demà passat, diverses convocatòries de concentracions per a demanar la dimissió del Govern i de Rajoy. Convocatòries que circulen anònimament per les xarxes socials -algunes se superposen i d’altres s’anul·len- , tot plegat em sembla tal cacau que òbviament sortirem al carrer. Però a prendre la fresca que és estiu!