Hi ha
alguns paral·lelismes entre aquella fantàstica pel·lícula de 1982, Blade
Runner, i algunes situacions del mercat laboral de 2015. És ben sabut que la
pel·lícula dirigida per Ridley Scott és una ficció futurista -tot i que no
massa llunyana, car l’argument es desenvolupa a l’any 2019- y, per contra, la
robotització i digitalització d’alguns treballs i, sobretot, l’ externalització
productiva de les empreses, és una realitat d’avui en dia.
L’associació
que em suggereixen els “replicants” de Blade Runner és evident. No fa massa
temps (octubre 2014) el think tank europeu dedicat a qüestions
econòmiques, Bruege, concloïa que ben aviat més de la meitat dels llocs de
treball a Europa seran exercits per màquines. O, més lligat a la nostra
realitat d’economia de gran concentració en serveis turístics, prenguin en consideració
les paraules del Professor de Stanford i de la Singularity Unversity, Paul
Saffo, en afirmar que: “Li
garantesc que qualsevol que digui que les màquines “no poden fer tal cosa” es
penedirà. Al Japó ja n’hi ha que fan sushi… a la seu de San Francisco estem
instal·lant un robot que fa còctels...” Ciència-ficció? Idò no,
l'hotelera japonesa Henn-na obrirà aquest estiu el seu primer hotel amb robots
en lloc de personals humà. Tanmateix no cal anar a escenaris més o menys
futuristes i llunyans: Ara mateix, a casa nostra, ja està bastant estès la
prestació de serveis amb una mínima intermediació directe del treball humà. A
tall d’exemple, amb el SVM (“Serveixi’s vostè mateix”) és possible reservar
unes vacances des de l’ordinador amb la compra de passatges i targetes
d’embarcament, reserva de cotxe a l’aeroport de destí, reserva d’allotjament
amb “recepció virtual”, comprar online queviures, visites turístiques, etc.
La segona
associació d’imatges de Blade Runner amb la realitat laboral actual és la
d’aquell fabricant aïllat que fabrica ulls de nines. A parer meu és una
perfecta metàfora de l’actual model d’empresa d’externalització ad infinitum:
Treballadors i treballadores subcontractats, molts falsos autònoms, amb un
aïllament total d’altres intervinents en el procés de producció. Aïllament que
fa que l’antiga socialització a través del treball s’esvaeixi i que l’exercici
col·lectiu de sindicació sigui una quimera. En el lloc del personatge de la
fantasmagòrica fàbrica que produeix ulls, hi posin la netejadora que cada matí
va a un hotel diferent, al treballador o treballadora de “call centre” que
treballa tot sol/a, o al col·lectiu de les subcontractes de Telefónica Móviles,
que han protagonitzat un interessantíssim conflicte laboral, amb vaga inclosa.
Enfront del paradigma d’organització empresarial flexible que representen les
subcontractes en cadena de Movistar i el conseqüent deteriorament laboral a
l'extrem, cessió il·legal de mà d’obra, i retribucions de pobresa, aquests
treballadors aïllats s’han rebel·lat contra la financiarització productiva
basada en la precarietat laboral. Malgrat tot, el conflicte capital-treball és
present en el paradigma neoliberal.
Si hom
pren en consideració que el treball encara ara és un instrument essencial en la
vertebració de les societats, els possibles escenaris de creixement econòmic
sense creixement equivalent d’ocupació remunerada, les noves precarietats
laborals de persones assalariades o autònomes, el treball no remunerat
(voluntari, de cures, etc.) o el treball no desitjat i el neoesclavatge
(prostitució, etc.), aconsellen abordar la problemàtica del treball des d’una
visió molt polièdrica. Potser el nou govern de les Illes Balears ho hauria de
tenir en compte i, a l'hora de dissenyar l’organigrama, no menystenir la
possibilitat d’existència, amb lògica del segle XXI (repartiment del treball
sense empobriment, modernització de la idea de flexiseguretat, garantia de
democràcia durant la jornada laboral, regulació de les empreses multiserveis,
valorització social del treball no remunerat, etc.) d’una Conselleria de
Treball.
El cert i
segur és que en aquests anys d’austericidi, “jo... he vist [en el món del
treball illenc] coses que vosaltres no creuríeu...”
Publicat originalment a dBalears
(01.06.2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada