Les esquerres no haurien d’oblidar
la capacitat transformadora que -encara que sigui modesta i lenta- té l'acció
de governar. A aquestes altures de segle XXI parlar de “turisme sostenible”, és
no dir res, tret que es prenguin mesurades de debò -i mesurables- per a
conservar la biosfera. Fa temps que Daniel Tanuro adverteix sobre la
impossibilitat del capitalisme verd. A parer meu, l'enginyer agrònom,
ambientalista i militant ecosocialista belga, té tota la raó del món. O
s’introdueixen lògiques econòmiques no-capitalistes o anem directes a l'abisme
econòmic, social i ambiental, ja que "els éssers humans som
interdependents i ecodependents: el Homo
economicus competitiu i independent d'uns altres i de la naturalesa és una
absoluta ficció” (Ramón Fernández Durán). Per això, no basta fer millor les
coces (el turisme massiu de sempre però amb bon rotllo , cal fer coses
diferents.
Per molt que la taxa turista
s’anomeni ara impost del turisme sostenible, això del turisme sostenible no deixa de ser
una altra perversió de les paraules, tan habitual en la política postmoderna.
Aquesta perversió conceptual serà una realitat si al final els recursos
d’aquest nou impost, tal com ahir s’anuncià, van destinats a: 1) Protecció,
preservació i recuperació del medi natural, rural i marí. 2) Millora de la
qualitat i la competitivitat del sector turístic, foment de la
desestacionalització, creació de producte turístic i promoció turística. 3)
Desenvolupament d’infraestructures relacionades amb el turisme sostenible. 4)
Recuperació i rehabilitació del patrimoni històric i cultural. 5) Impuls de
projectes de recerca científica, desenvolupament i innovació tecnològica
(R+D+I) que contribueixin a la diversificació econòmica o relacionats amb
l’àmbit turístic. I 6) Millora de la formació i la qualitat de l’ocupació del
sector turístic.
Esper i desig que aquest
esborrany de taxa turística sigui radicalment modificat per posar com a
radicalment prioritari la inversió dels recursos recaptats en finalitats
ecològiques, i no tant al Homo economicus
de més turisme. Recaptar per a més negoci d’una minoria amb els recursos d’una
biosfera de tots i totes, no és una altra cosa que la política a favor de les
classes extractaves. El fi definitiu de l’Ecotaxa com eina de solidaritat
fiscal amb la biosfera illenca i icona d’un altre turisme possible i necessari,
no pot ser un acord pel canvi!
Publicat originalment a www.elperiscopi.com (15-10-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada