Diguem-ho sense embuts: El
Pla de Lluita contra l'Explotació Laboral, que aquest estiu ha engegat el
Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria de Treball, Comerç i
Indústria, en col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social, ha
estat un èxit. Ho ha estat per dues raons:
1.-
Pels resultats: Abans-d'ahir la Presidenta Armengol i el
Conseller Negueruela presentaren els resultats, tot indicant que més de 4.000
treballadors i treballadores han vist millorades les seves condicions laborals,
tant per la conversió dels seus contractes temporals a indefinits com per l’
ampliació de la seva jornada. No m’entretindré a analitzar aquests resultats que podeu consultar aquí,
però una vegada dit que són molt positius, cal fer dues reflexions: a) La
realitat estacional de la major part del sistema econòmic illenc no justifica,
ni de bon tros, que la contractació laboral sigui tan temporal. Des del Dret
Laboral encara existent, la gestió de l’estacionalitat s’ha de fer amb el
contracte de Fixo Discontinu. És a dir, en una situació estacional de tants
d’anys, l’empresariat no hauria de tenir cap problema per a oferir estabilitat laboral,
encara que sigui discontínua. b) Si tinguéssim una Inspecció de Treball i
Seguretat Social amb recursos similars als que hi destinen la majoria de països
de la UE, o amb les ràtios que marca l’OIT (un inspector/a per a cada 10.000
treballadors/es), i/o un sindicalisme amb presència i capacitat d’acció de debò
en els centres de treball, a les Illes Balears hi hauria un mercat laboral
menys precari i, per tant, hi hauria menys desigualtat i més cohesió social.
2.-
Per reivindicar el significat de les paraules:
“Lluita contra l'Explotació Laboral” era, a la llum dels resultats, l’expressió
correcta. Es podrà discutir el grau d’ aquesta explotació, és a dir, si és una
“explotació laboral severa” com la que practicava l’hoteler eivissenc del Grupo
Playa Sol, Fernando
Ferré, o una explotació, diguem-hi, no severa, però explotació
laboral al cap i a la fi. S’ha de recordar que l'Agència Europea de Drets Fonamentals
afirma que “l'explotació de treballadors obligats per les seves circumstàncies
econòmiques i socials a acceptar unes condicions de treball inferiors a les
normes és inacceptable”. Idò segur que no en trobarem ni una de les més
de 4.000 persones treballadores que han vist millorades les seves condicions
laborals com a conseqüència del Pla de Lluita contra l'Explotació Laboral que,
voluntàriament i en llibertat, hagués acceptat unes condicions laborals per
sota de la legalitat. El que passa és que, amb les circumstàncies econòmiques i
socials de molta gent, i amb les normes laborals espanyoles -especialment la
Reforma Laboral que el PP va imposar l’any 2012- s’ha creat una situació molt
favorable a la pràctica d’una explotació
laboral real però difusa.
En qualsevol cas, bé està
que es parli sense subterfugis dels mals que pateixen les víctimes de
l’austericidi.
Publicat
originalmnte a El Periscopi (26-10-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada