EPA Estiu 2015: “Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit”

Alguns llibres els rellegesc de seguida per repassar els subratllats i les notes que la primera lectura m’ha suggerit. El cas és que, abans de submergir-me en l’anàlisi de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2015, acabava la segona lectura d’Un bon país no és un país low cost. Una proposta contra la indecència, de l’economista Miquel Puig. A la majoria de pàgines hi he anotat discrepàncies, dubtes, coincidències, diferències del model econòmic català amb l’illenc i molts “uep!” amb què acostum a indicar allò que m’interessa força. A tall d’exemple: “Només un turisme de salaris alts és un bon turisme” (pàg. 183); o les darreres línies del llibre: “El dia que decidim que val la pena l’esforç continuat que exigeix crear bons llocs de treball i que cal tenir la valentia d’abolir els llocs de treball de baixa productivitat, haurem començat a ser un bon país. Perquè en un bon país tothom que pot treballar ho fa, i tothom que ho fa guanya un bon salari”.

De quina ocupació parlam?

Convé no oblidar aquests bons consells en assabentar-nos que durant l’estiu d’enguany, mentre que es registrava una altra temporada turística històrica, l’Enquesta de Població Activa (EPA) estima que a Balears va haver-hi un total de 89.500 persones en atur. És a dir, un important col·lectiu de persones de 16 anys o més que, malgrat tenir la necessitat d’un treball remunerat i, per tant, cercar-lo activament, no trobaren ni tan sols una ocupació (assalariada o autònoma) d’una hora a la setmana. Val a dir que, amb la metodologia de l’EPA, si s’ha tingut una ocupació, encara que sigui tan precària, es passa al grup d’ocupats. Potser, idò, s’ha emfatitzat massa que l’estimació d’aquesta població aturada hagi disminuït un -13,6% (-14.000 persones) amb relació al trimestre anterior, i un -11,39% (11.500 persones) amb relació al mateix trimestre de l’any anterior. Tot i que la disminució de la població aturada té una certa equivalència amb l’augment trimestral i anual, d’un 5,62% i d’un 4,24%, respectivament, de la població ocupada estimada (555.300 persones), hauríem de demanar-nos de quina ocupació parlam.

És cert que les estimacions quantitatives abans esmentades tenen una evolució positiva que, fins i tot, es reforça amb algunes dades més: una taxa d’activitat (percentatge de persones de 16 anys o més en condicions i voluntat d’ingressar al mercat laboral) creixent del 68,7% (al voltant d’un 0,8% més que en els últims dos anys); una menor taxa d’atur entre la població de menys de 25 anys que, amb un 31,86%, disminueix un -7% amb relació al tercer trimestre de l’any passat. També millora el percentatge d’atur de molt llarga durada (dos anys i més), que se situa en el 30,6%, és a dir, un 6,6% menys que l’any anterior, i l’evolució del percentatge de llars amb tots els seus membres actius en atur, que ha passat d’un 6,0% l’any passat a un 4,6% enguany.

La conclusió de tot plegat és que ha estat un bon estiu en l’àmbit laboral illenc? En absolut. El nombre de persones aturades, especialment joves i en atur de llarga durada, són indicadors encara horrorosos per a la cohesió social i símptomes de problemes estructurals. Però el que és fonamental és l’associació de la seva evolució positiva amb relació a anys anteriors amb una qualitat que empitjora dramàticament: el percentatge de població assalariada amb contracte temporal és, amb un 30,3%, dels més alts dels últims anys i, alhora, i malgrat que es comença a observar una millora en la tendència quant a població ocupada amb jornades a temps complet (sens dubte lligada al Pla contra l’explotació laboral engegat pel nou Govern), la xifra de persones ocupades a temps parcial (75.000) i la de les que ho són en la condició de “treballador/a per compte propi” (112.100) que inclou molts “falsos autònoms” són les més altes en la història de les estadístiques laborals de Balears. Aquestes estimacions de l’EPA estiuenca i les informacions, que encara no tenim completes, de recaptació de la Seguretat Social i de les retencions d’IRPF de salaris del tercer trimestre amb molta probabilitat demostraran que a l’estiu de 2015, a més d’assolir el rècord de saturació turística, haurem també assolit el del nombre de persones amb un salari, amb sort, de 20 € al dia (600 € al mes).

En definitiva, d’acord amb Confuci, mentre el savi assenyala la necessitat de decència del país, de canvi de model productiu, d’equilibri en el mercat laboral per tornar-li una certa garantia de capacitat d’integració social, el neci mira xifres macroeconòmiques. El savi assenyala les persones; el neci, el dit!

Publicat originalment  al Ara Balears (25-10-2015)