L’associació Unitat Cívica per la República (UCxR) de
Balears va remetre, la setmana passada,
una carta als principals partits polítics de Balears que es presenten a
les eleccions generals espanyoles del pròxim 20 de desembre. Aquesta a
associació, que treballa per a restablir la legalitat de la Segona República i
que lluita contra la impunitat dels crims del franquisme, no s’ha anat per les
bardisses a l’hora de fer les seves peticions. Curt i ras demanen que els
diputats i diputades, senadors i senadores que surtin elegits a les Illes
Balears es comprometin fermament -i en públic- a defensar i treballar a les
Corts Generals per a aconseguir: 1. L’anul·lació de la Llei d’Amnistia del 15
d’octubre de 1977. 2. L’anul·lació de totes sentències o actuacions dels
tribunals franquistes des de juliol de 1936. 3. En matèria de reconeixement de
les víctimes franquisme, el compliment estricte de la legislació internacional
de Drets Humans, així com de les recomanacions dels relators de l'ONU i experts
internacionals. 4. I en general, impulsar el reconeixement efectiu dels drets a
la veritat, a la justícia, a la reparació i garanties de no repetició.
Em sembla de tota justícia aquestes demandes. No basta fer
lleis que després s’incompleixen com ara la de “memòria històrica”. Cal concretar.
No hi ha dret que no puguem recordar a
tants batles republicans amb una
sentència sense la condemna formal d’un
ignominiós tribunal feixista. Deixau-me singularitzar, a tall d’exemple, que
per justícia i dignitat, la ciutadania
palmesana demòcrata de debò, no hauríem de consentir recordar al Batle Emili
Darder sense que la sentència que el condemnà no sigui anul·lada. Una societat
democràtica no pot consentir que s’hagin d’anar a Argentina a buscar la
justícia que aquí se’ls nega. Un Estat que no es compromet radicalment amb el
compliment dels drets humans és un estat indigne.
En definitiva, ha arribat l’hora de la veritat, justícia,
reparació i garanties de no repetició, és a dir, de “girar la truita” d’una
vegada. Les víctimes del franquisme i els demòcrates de debò sabem que “des del
primer moment, el règim va fer un esforç extraordinari per desenvolupar una
política de memòria que, dit en poques paraules, va consistir en demonitzar
primer, i fer desaparèixer després, la memòria democràtica, per tal de
construir una nova memòria col·lectiva afí als seus postulats polítics” (Carme
Molinero, 2004). Sembla mentida que, encara ara, no s’hagi fet la ruptura amb
aquest passat tenebrós.
Publicat originalment
a dBalears (07-12- 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada