22 de febrer. Dia Europeu de la
Igualtat Salarial entre homes i dones. Un any més, cal denunciar la desigualtat
que significa l'anomenada bretxa salarial, que a la Guia
introductòria igualtat salarial de l'OIT (2013) es defineix com un "indicador que avalua
les desigualtats de gènere en ingressos com el salari". La bretxa salarial
entre homes i dones mesura, doncs, la diferència entre els ingressos mitjans
de dones i homes, com a percentatge dels
ingressos dels homes. És a dir, si els ingressos mitjans mensuals de les dones
suposen un 70% dels ingressos mitjans mensuals dels homes, la bretxa salarial
entre dones i homes és de 30 punts percentuals.
Fet aquest aclariment, com
gairebé tots els 22 de febrer, cal consultar diversos informes: Els publicats
per UGT titulats "La
falta de polítiques d'igualtat en l'ocupació incrementa la bretxa salarial",
i "La
bretxa salarial en les Comunitats Autònomes", i el que rubrica CCOO
amb el títol "Bretxa
salarial: El peatge de la discriminació".
Els dos primers en ésser,
bàsicament, una anàlisi de l'Enquesta d'Estructura Salarial (EES) quadriennal
de 2014 que elabora l'Institut Nacional d'Estadística (INE), ens permeten
recordar que, per al conjunt del Regne d'Espanya, es calcula que la bretxa
salarial és del 23,25%. Això significa que les dones deixen de percebre
5.982,42€ a l’any. Pel que fa a les Illes Balears, els càlculs són del 20,03%,
i de 4.762,18 €, respectivament.
No obstant això, més enllà
d'aquestes xifres, el primer dels informes d'UGT esmentats ens ofereix una
sèrie d'informacions que consider extraordinàriament rellevants: Gairebé
dues-centes mil dones més que fa quatre anys es troben per sota del Salari
Mínim Interprofessional (SMI); a les empreses privades, la bretxa salarial
s'incrementa fins al 28,46%; a les de control públic la bretxa se situa en el
10,93%; en totes les ocupacions les dones perceben salaris inferiors als dels
homes; el salari mitjà de les dones és inferior al dels homes en més d'un 20%
en tots els nivells educatius; a mesura que augmenta l'edat de les dones,
s'incrementa la bretxa salarial; la jornada a temps parcial accentua les
diferències entre dones i homes, perquè les dones amb aquesta jornada
tripliquen als homes (cal recordar que el treball a temps parcial és molt
majoritàriament no desitjat); i les dones amb contractes indefinits perceben
gairebé 7.000 euros anuals menys que els homes. Llàstima que no es disposi
d'aquestes informacions referides a les Illes Balears, però l'Enquesta
d'Estructura Salarial (EES) no ho permet. Tal vegada ha arribat l'hora que el
Govern sol·liciti, i, a través de IBESTAT, possibiliti, una major i més
detallada explotació de la EES!
L'informe elaborat per CCOO, com
no podia ser d'una altra manera, no difereix quant a les dades dels informes de
l'altre sindicat, però, en integrar altres anàlisis a més del de la ja citada
EES, ens permet una visió més polièdrica de la discriminació de les dones en
l'àmbit laboral. Citem a tall d'exemple: a) La taxa d'ocupació masculina
augmenta pel fet de tenir filles o fills, en canvi aquesta situació és inversa
en les dones. b) El 35% de les dones inactives per cuidar a persones depenents té
entre 35 a 44 anys, i el 26% de 25 a 34 anys. El 42% de les dones de 35 a 44
anys inactives per cuidar a persones depenents assenyala com a motiu de la
inactivitat no poder pagar els serveis adequats per a la cura de menors, i un
13% de dones inactives d'aquest grup d'edat declara no poder pagar els serveis
adequats per a la cura d'adults. c) El 75% de les persones que treballen amb
jornada parcial són dones. De fet, en 2014 gairebé el 58% dels contractes
temporals a temps parcial realitzats van ser a dones. Cal tenir en compte que
els contractes a temps parcial són més comuns en la contractació temporal que
en la indefinida. d) Ordenant la població assalariada de 2014 en funció del
tipus de jornada, en el decil 1 (que aglutina al 10% de les persones que perceben
el salari més baix) el 77% amb jornada parcial són dones. En aquest decil, en
el que el límit superior del guany són 655 €, les dones tenen un salari mitjà
de 404 €, i els homes de 432 €. Els salaris varien en funció del tipus de
jornada. Així, a jornada parcial les dones perceben un salari de 397 €, i a jornada
completa un salari de 583 €.
Em diran, amb raó, que totes
aquestes informacions són una miqueta antigues, i que el que interessa és saber
què ha passat en aquests últims anys. Però, a l'àmbit de la UE, la
disponibilitat de dades és quadriennal car, a l'Oficina Estadística Europea,
Eurostat, allò que li interessa conèixer, més que la dada anual, són les tendències.
En qualsevol cas, és possible disposar de dades una mica més actualitzades per
saber, amb major o menor precisió, què està passant. Per a això recoman
consultar les dades que publica l'Agència Tributària. Val a dir que, segons
aquesta informació, a les Illes Balears la bretxa salarial en 2015 fou del
21,3% (lo que va suposar una difèrencia de 4.068 € de mitjana anual). Per una
altra banda, la bretxa en el cas de les pensions fou encara major, i arribà a
gairebé el trenta per cent (exactament el 28,7%).
Per anar acabant, em permetran
que torni als informes d'UGT i de CCOO abans comentats. Per una banda, es
constata que la bretxa salarial illenca ocupa, des de fa anys, una de les
posicions més baixes en el rànquing de Comunitats Autònomes espanyoles. El mainstream interpretatiu sosté que la
causa, gairebé única, és que com la bretxa salarial és menor en els salaris
baixos (la bretxa en el cas del Salari Mínim Interprofessional és zero), i a
les Illes Balears tenim un model econòmic de baixos salaris, aquesta és
l'explicació. Coincidesc amb aquesta interpretació de les causes, però la
consider incompleta perquè oblida que fa bastants anys -en el conveni col·lectiu
de 1999-2002, si no record malament-, el
nostrat sindicalisme va aconseguir que en el sector de l'hoteleria les
cambreres de pisos tinguessin el mateix salari que les cambres i els cambrers
de bar i/o menjador. Sens dubte, va ser una conquesta sindical que, a més
de fer justícia amb les plantilles extraordinàriament feminitzades dels pisos
dels hotels, va fer que la bretxa salarial s'estrenyés.
Per contra, els informes
reiteradament citats ens posen sobre avís d'una tendència a l'alça de la bretxa
salarial de les Illes Balears (entre 2013 i 2014 s'ha ampliat un 6%). Tot
indica que les causes no són unes altres que: 1. Les polítiques d'austeritat
neoliberal, que s'han dut a norris polítiques efectives d'igualtat de gènere en
el si de les empreses, 2. La forta extensió de la precarietat laboral -i el
consegüent augment d'una pobresa laboral extraordinàriament feminitzada-
provocada per la Reforma Laboral del PP. I, de retruc, l'altra gran objectiu de
la dita legislació laboral: El debilitament sindical, mitjançant la devalució
de la negociació col·lectiva.
Per tant, una bona conclusió pel Dia
de la Igualtat Salarial entre homes i dones de 2017 és, sens dubte, que cal
derogar la Reforma Laboral de 2012, entre altres coses, perquè amb més
negociació col·lectiva i més sindicalisme s'estreny la bretxa salarial. Segur!
Publicat originalment a El Periscopi (22-II-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada