I.- Mai no em deixarà de sorprendre l'entestament de la majoria
dels organismes econòmics internacionals, com ara el Fons Monetari Internacional
(FMI), que segueixen pontificant sobre anàlisis, previsions i prescripcions,
sense reconèixer que són els mateixos que van fallar estrepitosament a la hora
de preveure la crisi que, encara ara, patim la majoria de la gent no
estrictament rica. Si de l’àmbit global anam al local, ens adonarem que, en analitzar
la situació del mercat laboral illenc, no s'estan de seguir la metodologia que
va conduir a aquells errors, i que va fer que ningú albirés l’inici d’allò que
s’ha conegut com a Gran Recessió, o crisi-estafa. En aquest sentit, és pertinent
recordar que, per aquestes contrades, fins a l'any 2007 el discurs de la
majoria de les anàlisis de la situació laboral era que la "plena
ocupació" havia arribat per quedar-se. Els que impugnàvem aquestes
previsions amb arguments associats a la bombolla financera i immobiliària, i a
la fragilitat de l'ocupació realment existent aleshores, com a conseqüència
d'un excés de precarietat i d'uns fluxos migratoris pèssimament gestionats,
érem, en el millor dels casos, tractats d'indocumentats. Plantejar o suggerir
la urgència d'un canvi de model productiu era un atreviment gairebé delictiu.
II.- Em tem que la història es repeteix. Vegem alguns exemples:
En l'últim número de la Revista de Conjuntura Econòmica que publica el Govern
(novembre 2016) es pot llegir: "El mercat de treball de les Illes Balears
consolida la tendència positiva i es caracteritza per ser l'única comunitat
autònoma que ha recuperat tota l'ocupació perduda durant la crisi
econòmica". Més recentment, en la presentació governamental dels resultats
de l'EPA del quart trimestre de 2016, es podia llegir que "contínua
l'impuls de creació neta d'ocupació", i s'insistia que "Balears és
l'única CA que ja ha recuperat tota l'ocupació perduda amb la crisi".
Sense arribar a aquest nivell d'optimisme, en un recent estudi elaborat per
Manpower Group s'afirma que "la bona marxa de l'economia... està permetent
la recuperació de la ingent massa d'ocupació destruïda durant la crisi i ho
està fent a un ritme notable". Sembla, idò, que des de l'àmbit públic i privat
-a partir de la confusió interessada entre creació d'ocupació i ritme de
trossejar els llocs de treball, és a dir, parlant de creació d'ocupació sobre
la base d'unes dades que veritablement fan referència a la dinàmica d'altes i
baixes a la Seguretat Social- tornen a coincidir en el menyspreu –o sí més no,
relativització- del grau d’inclusivitat del creixement econòmic i de la
precarietat i fugacitat de l'ocupació. Aquest és un entestament consubstancial
amb el conservadorisme, però és, com a mínim, contradictori en els àmbits
progressistes contraris a les polítiques de retallades, singularment, en el cas
que ens ocupa, a la Reforma Laboral de 2012.
III.- Tanmateix allò que més em preocupa és que, si en la
gramàtica de l'anàlisi de l'evolució del mercat laboral illenc s'obvia -o es
relega a adjectiu i no s'utilitza com a substantiu- la variable de qualitat en
l'ocupació, es fa una narrativa que renuncia a la necessitat de canvi de model
productiu per a canviar un model laboral precari i terriblement estacional. És
obvi que un model de creixement com el balear, conjunturalment consistent, però
amb precarietats estructurals, genera dinàmiques precàries en el seu esquema de
relacions laborals. Avançar cap a un model menys especialitzat en serveis
turístics i construcció, amb major pes d'una economia intensiva en capital,
d'alt valor afegit, i amb creixents nivells d'inversió en R+D+i, és el que
generaria dinàmiques ocupacionals de major estabilitat i qualitat, i, alhora,
acabaria amb les dinàmiques perverses que, com a conseqüència de la pèrdua de
capacitat adquisitiva dels salaris i les pensions, frenen la recuperació
econòmica i social de debò.
En aquest sentit, paga la pena
parar esment a les reflexions contingudes a l’ “Informe Mensual" de
CaixaBank número 407 (desembre 2016) que, en posar un dels seus focus sobre la
relació existent entre productivitat i qualitat de l'ocupació, afirma, entre
altres coses, que "una relació laboral estable i duradora fomenta la
inversió en formació per part de l'empresa i l'acumulació de capital humà i
l'esforç per part de l'empleat" i que "a Espanya [i a les Illes
Balears], la temporalitat és més accentuada en tots els sectors d'activitat, la
qual cosa acaba redundant en una pitjor evolució de la productivitat a nivell
agregat". Poca broma!
IV.- Concloguem: És del tot inversemblant que ja hàgim aconseguit
una dinàmica en el mercat laboral que hagi (re)engegat els ascensors socials
ascendents. Per impulsar aquest canvi no basten
algunes Polítiques Actives d'Ocupació, per ben enfocades que estiguin, o
un major control de la legalitat com a conseqüència d'un paper més actiu de la
Inspecció de Treball. Cal derogar les Reformes Laborals pensades únicament per
devaluar els salaris, i, a cop de precarització, acabar amb qualsevol
alternativa de flexiseguretat; i cal impulsar un canvi -per lleuger que sigui-
del model productiu illenc. Si algú pensa que els deures ja estan fets, emulant
a l'administració de Donald Trump, hom podria dir que aplica la tècnica
comunicativa dels "fets alternatius" -una forma cínica de faltar a la
veritat- a la realitat que es viu, posem per cas, a la majoria de les barriades
no riques de les ciutats i pobles, en els Serveis Socials, a bona part de les
llars illenques, a les assemblees de les Plataformes d'Afectats per les
Hipoteques (PHA), o entre els associats i associades de l'Associació de Majors
Aturats per l'Ocupació de Balears (AMPEB).
Publicat originalment a Diario de Mallorca (06-02-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada