"El rellotge, el moix i
Madagascar" no és un conte juvenil, ni una novel·la d'intriga, ni un text
de literatura surrealista. El març de 1983 el professor José Luis Sampedro va
publicar, amb aquest metafòric títol – "El reloj, el
gato y Madagascar", en castellà- un article en el primer nombre de la
Revista d'Estudis Andalusos. En aquell temps va ser un text que va provocar
"divisió d'opinions" entre el mainstream econòmic, social i polític
de l'època, i l'incipient moviment crític amb la globalització neoliberal al
que conduïa el nou estadi de l'economia mundial. No podia ser d'una altra
manera doncs una bona part del món vivia la confrontació d'idees entorn del que
es va resumir en articles periodístics -El País d'aquells anys era una altra
cosa al que és ara- com ara "Galbraith
contra Friedman" o "Friedman contra Galbraith". Es
confrontaven dues concepcions de la ciència econòmica que es podien sintetitzar
en "Regulació o misèria", enfront de "Desregulació o
misèria". Com és sabut, en el que és substancial, va triomfar la segona
d'aquestes concepcions, i es va expandir l'economia de les desigualtats, la injustícia
social, i el col·lapse ecològic.
L'esmentat text de José Luis
Sampedro va aparèixer en aquest context, en el qual s'anava consolidant la idea
econòmica del dogmatisme economètric. L'autor del text que coment fa una lúcida
-en contingut i forma- defensa d'una qüestió elemental: l'economia és una
ciència social, afirmant, a tall d'exemple, que: "en altres paraules – i a
això al·ludeix el títol, deliberadament intrigant, d'aquestes reflexions-, allò
que semblen oblidar els conreadors de l'economia anomenada positiva és alguna
cosa tan elemental com que una màquina difereix irreductiblement d'un animal, i
ambdues d'una societat; no sent aquesta reductible a cap de les altres dues".
L'article de l'enyorat Sampedro
va desmuntant, paràgraf rere paràgraf, els principals tòpics neoliberals. Per
exemple, i prou important, sobre la presumpta eficàcia neoliberal, tot
recordant que Friedman havia declarat que "el programa econòmic de
Pinochet és excel·lent", escriu: "No sé si Pinochet estarà d'acord,
doncs crec que ha canviat fa poc de ministre. En fi, allà ells dos". A més,
no falta el desmuntatge de concepcions com les que pontificaven que per reduir
la inflació calia augmentar l'atur, la suposada i sarcàstica "capacitat
d'elecció" en el sistema neoliberal, la inexistent "competència
perfecta", etc.
Val a dir que "El rellotge,
el moix i Madagascar" no és –no ho era el seu autor- un text que consideri
el sistema de mercat com un mal absolut, sinó "com 'mal' relatiu, com a
dolent per a la nostra època". Aquesta és, al meu entendre, una idea de
molta actualitat. Igualment, són tan actuals com fa gairebé un quart de segle
idees com que "la causa d'aquest distanciament entre el model teòric
convencional [en el que es basa el neoliberalisme de l'austeritat autoritària]
i els problemes reals està en el fet d'utilitzar veritats parcials; és a dir,
de reduir, a rellotge o, tota la resta, a moix, la complexitat de relacions
humanes a Madagascar"; la reivindicació de Ramon Llull com a precursor de
la idea de les estructures diferents (mecànica, biològica i social, en el cas
que ens ocupa), la cultura com "la variable oblidada" en les anàlisis
econòmiques, i, una força important i actual a casa nostra: "La reducció
economicista... ha imposat el creixement material com a dimensió prioritària
del sistema de vida, a costa dels altres components de vida quotidiana".
Malgrat que, com queda dit,
"El
rellotge, el moix i Madagascar" no és ni un conte per a gent jove, ni
un relat d'intrigues, ni un text inspirat en el Manifest Surrealista d'André
Bretón, és, atès que l'editorial Debate acaba de re-publicar el text de José
Luis Sampedro en un format de llibre acuradament editat i genialment il·lustrat
per Mariam Sugranyes, un bon regal per a aquestes festes del solstici d'hivern.
Publicat originalment a dBalears 01/01/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada