Publicat originalment al diari JORNADA (06-07-2018)
Des de fa unes quantes setmanes faig més vida de barri i tinc més temps per
observar el tarannà de la gent que hi viu i hi treballa. És una zona de Palma
que s’ha poblat de forns-cafeteries. Veritablement són com bars de tota la
vida, però és habitual que als treballadors i treballadores se’ls apliqui el
conveni col·lectiu dels forns i no el d’hostaleria. Tenen, idò, unes condicions
salarials i laborals sensiblement pitjors a les que els correspon per la feina
que fan.
L’altre negoci que triomfa són els restaurants de Sushi. L’emprenedoria
d’origen asiàtic ja no pot atendre per si sola l’augment de clientela. L’altre
dia vaig ser en un d’ells i, en veure que hi havia personal nou, vaig demanar
si eren família dels amos. Em van contestar: «No! Autònoms».
Al barri queda algun bar que no s’amaga de ser-ho. Em creguin si els dic
que he perdut el compte de les diferents persones que, en qüestió de mesos,
m’han servit el cafè de gairebé cada matí. Per cert, segons les dades laborals
de juny, a Mallorca baixa l’atur registrat i puja la mitjana d’afiliacions a la
Seguretat Social. Segurament les persones que m’atenen deuen ser part
d’aquestes que han signat algun dels 23.932 contractes registrats (més del 40%
del total) al juny i que tenen una durada de menys de 90 dies.
Tenim també start-ups, negocis innovadors, comerços modernitzats... En
gairebé cap es veuen empleats o empleades d’una certa antiguitat. Fins i tot a
les fruiteries ateses per veïns i veïnes d’origen pakistanès aparenten una
rotació laboral terrible! On hi ha poca rotació és en el grup de voluntaris i
voluntàries de Càritas de la parròquia. M’expliquen que el fonamentalisme del
benefici no té en compte la grandària de l’empresa. Potser per això cada vegada
atenen més pobres que tenen ocupacions (mal) remunerades. Els de Stop
Desnonaments em comenten que la turistització del barri va en paral·lel al
creixement de les amenaces de desnonaments de llogaters i llogateres.
Tant se val si la ministra de Treball i Seguretat Social, Magdalena
Valerio, no visità el meu barri. Seguirem en la lluita quotidiana per una vida
no precària i per trajectòries vitals desitjades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada