Publificat
originalment a dBalears (03-06-2019)
Fa molta vessa analitzar els
resultants electorals del diumenge 26 de maig. En qualsevol cas, és per demés:
els resultats són els que són, és a dir, un gir a la dreta en relació als
resultats de 2015. El bloc neoconservador ha sortit més dretanitzat, amb un
component indissimuladament neofeixista. I el bloc pseudoprogresista manco "ecosobiranista" en el qual el
"si que és pot" haurà d'esperar, qui sap fins quan, que li donin
permís. I, tanmateix, la bona notícia és que aquestes dretes extremades no
governaran gairebé cap de les principals institucions de les Illes Balears.
La vessa és encara més gran a
l'hora d'analitzar els perquès d'aquest resultat electoral. Que s’ho miri
cadascuna de les forces polítiques que no han vist satisfetes les seves
expectatives! I el PSOE-PSIB –únic clar vencedor d’aquets cicle electoral- continuï celebrant el "sant adveniment"
de Pedro Sánchez i Iván Redondo, i els encertadíssims fitxatges dels spins
doctors del Consolat de la Mar. Entre els uns i els altres han aplicat, gairebé
a la perfecció, aquella màxima de Gramsci segons la qual "... la realitat
està definida amb paraules. Per tant, el que controla les paraules controla la
realitat".
En aquest sentit, ni MÉS ni PODEM
han contradit en cap de les institucions governades pels celebèrrims
"Acords pel canvi" una concepció aparentment única de
"progrés". Greu error. El progrés no és una cosa incolora, insípida,
i indolora. Progressar és avançar amb una concepció holística en la bona
direcció. Però, quina és aquesta bona direcció? Avançar en el decreixement
turístic, en el canvi de societat del malbaratament de les elits emmirallades
únicament en el creixement del PIB, i fer-lo amb justícia social. Sens dubte,
aquí i ara, la construcció de l'autopista Llucmajor-Campos, la complaença amb
quelcom semblant a l'anomenat Deep State
o Estat Profund en matèria
d'Inspecció i de promoció turística, o la negació del dret a un habitatge digne
per tothom, no són bons exemples de progrés amb un horitzó emancipatori.
El cas és que el diumenge 26 de
maig de 2019 es va tancar el cicle electoral que es va obrir amb la
mobilització social contra els programes de càstig social iniciats en 2010, va
continuar amb el 15-M, amb l'enorme aixecament popular contra les polítiques de
José Ramón Bauzá, i, des de el 24 de maig de 2015, amb una correlació de forces
institucional escorada a l'esquerra com mai s'havia vist a les Illes Balears.
Ara s'obrirà un nou cicle
institucional. Tant de bo els pactes de govern permetin fer front de debò a les
múltiples facetes de crisi ecosocial, cultural, identitària, i de cohesió
social que patim a les Illes Balears. Això és, ara mateix, l'essencial. En cas
contrari hi ha el perill d'entrar en una dinàmica del que l'antropòleg indi, i
catedràtic de Mitjans, Cultura i Comunicació de la Universitat de Nova York,
Arjun Appadurai, anomena "el cansament de la democràcia", és a dir,
donar pas a l'autoritarisme, el masclisme, la radical dualització social, i
l'ecofeixisme. Estiguem atentes i atents, mobilitzades i mobilitzats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada