Publicat originalment
a Diario de Mallorca (25-07-2019)
La
segona accepció del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix
estereotip com a "conjunt d'idees que un grup o una societat obté a partir
de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts". Per la qual
cosa, hom podria dir que, en xerrar d'estereotips, es fa referència a idees
preconcebudes, simplificades, generalment amb una manca de rigor aclaparador.
D'estereotips n'hi ha arreu. I, és clar, en les anàlisis del tarannà de la
precarietat laboral illenca n'hi ha bastants.
Vegem-ne
mitja dotzena a tall d'exemple:
I. S'ha "normalitzat" considerar que la
persona amb un contracte indefinit i a jornada completa és una persona amb una
situació laboral estable. La realitat –demostrada per la immensa majoria de la doctrina
laboralista no estrictament neoliberal, i per tots els treballs demoscòpics
que, per cert, tan poc sovintegen per aquestes contrades– poca cosa té a veure
amb aquesta suposició. Avui dia, després de reforma laboral de Zapatero de
2010, i, especialment, de la de Rajoy de 2012, aquest tipus de contracte ha
perdut gran part de la protecció que originalment atorgava al treballador o
treballadora. Afegim-hi que un contracte de Fix Discontinu -tan nombrós a casa
nostra- es considera estadísticament sempre una relació laboral estable, encara
que aquesta estabilitat sigui realment la d'un període anual de treball de,
posem per cas, cinc mesos!
II. Continua sent massa freqüent considerar que la precarietat
associada a les "primeres experiències laborals" de la gent jove és una
mena de mossatge que cal pagar en la transició en direcció envers una vida
laboral no precària. Lamentablement, en el millor dels casos, per a molts i
moltes joves l'única transició realment existent és d'una situació de
precarietat laboral màxima a una de precarietat relativament moderada.
III. Es presenta qualsevol millora quantitativa de les
afiliacions a la Seguretat Social i tota baixada de l'atur registrat com una
millora irrefutable de la situació social. Mala peça al taler fer aquesta
interpretació perquè mai com en l'actualitat hi havia tanta pobresa i
desigualtat laboral. Altrament dit, mai com ara mateix hi havia a Balears tants
treballadors i tantes treballadores pobres, ni el "ventall salarial"
havia sigut tan gran. El que es va presentar com a una "solució"
transitòria per a fer front a la Gran Recessió (la crisi-estafa de 2007), ha
esdevingut en un model de desigualtat i precàries condicions d'ocupació a
perpetuar. Això és el que explica la no derogació, almenys, de les parts més
precaritzadores i incentivadores de desigualtats de la reforma laboral del PP.
IV. Es continua avaluant la precarietat en el mercat
laboral illenc des d'una perspectiva gairebé exclusivament economicista, bàsicament
amb les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), de les Afiliacions a la
Seguretat Social, i diversos registres del SOIB. Per a entendre la realitat de
la precarietat laboral es requereix, sens dubte, un "mix de dades"
més complex. Per exemple, no es pot menysprear la geografia de l'exclusió
social en la qual, segons el VIII Informe sobre exclusió i desenvolupament social
a Espanya 2019 de la Fundació FOESSA, les Illes Balears, amb una taxa del
21,5%, té una situació força important en la consolidació de "l'eix
sud-mediterrani en l'exclusió social".
V. És una simplificació i, per tant, un estereotip
associar salut laboral gairebé únicament a accidentalitat laboral. La
precarietat laboral provoca seriosos problemes de salut, autopercebuts o no, i
de medicalització. Llàstima que a les Illes Balears les autoritats autonòmiques
de Treball i Salut no investiguin la magnitud de la nostra epidèmia de
"mala salut per precarietat laboral", i, per contra, prefereixin la
política de l'estruç en aquest assumpte.
VI. Per a acabar aquesta mitja dotzena d'estereotips,
el més important de tots: el mercat laboral illenc no pot millorar en
quantitat, qualitat i capacitat d'integració social sense canvi de debò del
model econòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada