Desigualtat i precarietat a Palma

Publicat originalment a dBalears ( 17-02-2020)

En el llibre "Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo”, del qual en són editors Ernest Canyada i Ivan Murray, l'antropòleg social i investigador de la UIB, Marc Morell, reflexionant sobre processos de turistització i de gentrificació en general, però tenint present la seua molt coneguda i investigada Palma, finalitza la seva participació en el citat llibre amb la següent frase, tan contundent com precisa: "... la posibilidad de beneficio que ofrece el diferencial de renta exige el constante sacrificio de la clase obrera que lo mantiene con su trabajo. No hay vacaciones para la lucha de clases".

És ben cert que la lluita de classes mai no ha tingut vacances a Palma. Les ciutats –i la nostra no n’és una excepció- sempre han estat construccions socials amb conflictes. Cada etapa històrica ha tingut la seva conflictivitat. En l'actual etapa de turistització, Palma viu en el conflicte provocat per la neoliberalització del capitalisme turístic amb la consegüent triple problematització: negació del dret bàsic a un habitatge digne per a tothom; privatització de l'espai públic, que abans servia per a viure i socialitzar (per exemple, en pocs anys el carrer de l'Argenteria és gairebé tan invivible com el carrer del Jamón de s'Arenal); i crisi de la desigualtat i la precarietat sociolaboral.

A aquest darrer assumpte em vull referir, tot comentant dues dades que em semblen força rellevants:

1.- Fa ja alguns mesos (concretament en el setembre passat) l'Institut Nacional d'estadística (INE) publicà una estadística que, sorprenentment, ha estat poc cementada. Em referesc a l' "Estadística experimental – Atles de Distribució de Renda de les llars", segons la qual, en 2015 i 2016, la diferència entre la renda mitjana de les llars palmesanes del districte amb major renda, i les del districte amb menor era d'un 31,9%, i un 31,7% respectivament. Un gap de desigualtat impressionant!

2.- Segons les dades recentment subministrades per l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) sobre la contractació registrada a Palma durant l'any passat, hom pot concloure que la precarietat sociolaboral a la ciutat és un tret estructural de la situació laboral. Les principals dades són les següents: a) Un total de 211.167 contractes nous registrats, la qual cosa, tenint en compte la població assalariada que pot haver-hi a Palma, indica la gran rotació, i minsa antiguitat en els llocs de treball de gran part d'aquesta població assalariada palmesana. b) Un 85% (178.527 contractes) són contractes temporals. c) La important xifra de 51.058 contractes (gairebé, un de cada quatre) són, per la seva durada "indeterminada", generadors d'incertesa vital, perquè la persona contractada viu en una situació laboral en la qual en qualsevol moment li poden comunicar que, posem per cas, ha acabat la substitució o el relleu que formalment motivava el seu contracte. d) La magnitud de la contractació de curta durada: 126.585 contractes (un 60%) no passaren de l'any de durada, dels quals 119.529 (56,6%) tot just arribaren a sis mesos. e) I, tanmateix, el més feridor de tot plegat són les dades de la contractació de molt curta durada: Més d'un 46% (97.232 en xifres absolutes) dels contractes registrats en 2019 no van superar els tres mesos de durada, dels quals, un 23,6% (49.897 contractes) no van superar ni tan sols els quinze dies.

Fet i fet, la desigualtat i la precarietat són part de la cara oculta (i ocultada) de la marca promocional “This is Palma”.