Publicat originalment a Diario de Mallorca ( 02-06-2020)
Tinc
dues raons per tornar a escriure sobre la Renda Bàsica (RB) en aquestes pàgines
de Diario de Mallorca. Cap d'elles té a veure amb l'aprovació del "Ingreso
Mínimo Vital" (IMV) que sent -com qualsevol política d'ajut a les persones
més necessitades- una cosa positiva, té les característiques d'inseguretat i
insuficiència dels subsidis condicionals de tota la vida i d'arreu, és a dir,
per a l'erradicació de la pobresa i la garantia per a tothom del dret a una
existència material amb dignitat. En aquest sentit, l'IMV és una política molt
poc innovadora, i d'un inapreciable sentit redistributiu de la riquesa En
aquest temps en què la incertesa és gairebé l'única certesa, calia innovació,
redistribució, i justícia social de debò. Per això, calen mesures que vagin més
enllà de l'àmbit dels serveis socials per focalitzar la batalla contra la
pobresa en l’àmbit dels drets ciutadania per a que actuïn ex-ante, altrament
dit, que patir risc de pobresa o de carències materials de més o menys gravetat
sigui gairebé impossible.
La
primera de les raons per tornar a escriure sobre la RB és que he recuperat un
article de Michal Kalecki, publicat el 1943. Amb el títol "Aspectes
polítics de la plena ocupació", va ser un dels textos clàssics de la meva
formació teòrica, que em va ser força útil en la meva activitat en el
sindicalisme, a la que em vaig dedicar fins ara fa tot just deu anys. La
lectura -o relectura- de l'obra de Kalecki en general, i, particularment, de
l'article esmentat, és molt recomanable per als sindicalistes que han de fer
front a la brutal crisi sociolaboral ocasionada per la pandèmia de la COVID-19.
És ben cert que en els darrers gairebé vuitanta anys el món, l'economia, la
geoestratègia, etc. han canviat radicalment, però la necessitat de
"problematització" (és a dir, la necessitat de tenir en compte els
aspectes polítics –els que afecten el conjunt de la polis) de la creació
d'ocupació, persisteixen, i han adquirit una nova dimensió en el context de
l'actual crisi ecològica de triple dimensió (climàtica, biodiversitat,
ecosistemes) a la que els riscos de pandèmies sanitàries no en són aliens.
Determinades creacions d'ocupacions són, ara més que mai, "pa per avui,
fam per demà". Paga la pena recordar que Michal Kalecki critica el fet
que, en els anys 30-40 del segle passat, l'armament constituís la columna
vertebral de la política de plena ocupació feixista (en l'actualitat hi ha
activitats econòmiques que són un brutal artefacte bèl·lic contra la vida en el
planeta). Per una altra banda, en els discursos socioeconòmics sembla que quasi
tot –des de, posem pel cas, fer infraestructures públiques, o polítiques de més
turistització absolutament contradictòries amb les declaracions públiques
d'emergència climàtica, fins a polítiques empresarials de turbo-precarització
laboral- es fa amb l'objectiu gairebé únic de generar llocs de feina. Mai
s'invoca que l'objectiu són els guanys empresarials que, en el millor dels
casos, solen anomenar-se eufemísticament amb mots com ara
"competitivitat", "flexibilitat",
"productivitat"... Kalecki escriu: "És clar que l'augment del
producte i l'ocupació no beneficia només als treballadors, sinó també als
empresaris perquè els seus guanys augmenten".
Però,
què té a veure amb la RB el retrobament amb un article escrit, fa no fa,
vuitanta anys, per un economista polonès? Doncs que Kalecki la clava en afirmar
que "els principis fonamentals de l'ètica capitalista requereixen la
màxima de 'guanyaràs el pa amb la suor del teu front', tret que tinguis mitjans
privats". Vet aquí l'explicació de molts prejudicis vers la RB. Uns
perjudicis, val a dir-ho, compartits en els àmbits neoliberals, i en els no
neoliberals que mantenen la cultura de l'ocupació (remunerada o autònoma) com únic
instrument per a la integració social.
Unes
dades recents d'una enquesta realitzada per la consultora IPSOS (disponible a
http://www.redrentabasica.org/rb/nueva-encuesta-sobre-la-renta-basica-en-espana/)
i que, dit sia de passada, corroboren moltes altres investigacions
sociològiques i demoscòpiques, esmicolen qualsevol versemblança dels perjudicis
sobre la desincentivació de l'ocupació una vegada instaurat el dret de
ciutadania que representa la RB. Comentar-los breument és la segona de les
raons per escriure una altra vegada sobre la RB en aquesta tribuna.
A
les persones enquestades se'ls ha explicat que "la RB és un ingrés
incondicional i universal de 715 € mensuals, que rebran tots els residents
adults acreditats (143 € els menors) com a dret de ciutadania, que seria
finançada mitjançant una reforma fiscal que suposaria una redistribució de part
de la renda del 20% de persones més riques cap a la resta de la població".
Una vegada aclarit el concepte de RB, els resultats són els següents: a) Un 56%
es mostra a favor d'un ingrés incondicional i universal com a dret de
ciutadania. b) Els joves es mostren més d'acord (un 62% de les persones d'entre
18 i 24 anys), mentre que per gènere el percentatge de desacord és major en els
homes (un 34% enfront d'un 26% de dones). c) La RB té més acceptació entre la
població en cerca d'ocupació activa, i en les llars d'ingressos més baixos. d)
Pel que fa a la temporalitat de la RB, un 31% de les persones enquestades opina
que ha de ser una mesura permanent, no obstant això, el percentatge major (38%)
és per a les que opinen que ha de durar només durant el període d'alarma i fins
a un màxim de 6 mesos més. e) Una dada molt rellevant és que la RB no
provocaria un impacte negatiu en la cerca d'ocupació de la immensa majoria (un
80%) de les persones que ho estan fent, i les que treballen en condicions de no
extrema precarietat ho continuarien fent molt majoritàriament.
I,
tanmateix, el més absurd dels prejudicis que provoca la RB a l'establishment
és, segons diuen les "dretes" i les "esquerres", la
inviabilitat de finançar-la. Com ja s'ha dit, amb una fiscalitat més
progressiva i veritablement redistributiva aquesta suposada inviabilitat no és
més que una excusa. La mateixa que Michal Kalecki ja denunciava tot advertint
que la contrapartida de despeses, com podrien ser ara les necessàries per
finançar la RB, serà" el més alt nivell de vida de les masses. No és
aquest el propòsit de tota activitat econòmica?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada