Publicat
originalment a dBalears (22-06-2020)
Hi ha moltes imatges icòniques de
la història del turisme a les Illes Balears. Una de les meves preferides és la
d'una portada de 1960 de la publicació Merian, una revista de viatges alemanya
fundada el 1948. A aquesta portada es refereix Alicia Fuentes Vega, en el seu
llibre "Bienvenido, Mr. Turismo. Cultura visual del boom en España",
afirmant que "sorprende
constatar que en el imaginario turístico de la isla [Mallorca] no todo eran
playas, palmeras y cubos de sangría". La foto és la instantània d'una
dona d'espatlles contemplant una cala des de la Serra de Tramuntana. Em resulta
particularment icònica aquesta imatge per la seva "amoralitat" en una
època en la qual les fotografies habituals de la promoció turística de Mallorca
eren les de platges ben poblades de turistes prenent el sol.
Des de la setmana passada,
n'hauré d'incorporar una altra d'imatge icònica de la nostrada història del
turisme: La dels treballadors i treballadores aplaudint als primers clients participants
en el
pla pilot de turisme en arribar a un dels hotels de la Platja de Palma.
Sembla –pels comentaris que han
circulat per xarxes socials i mitjans de comunicació- molt evident que és una
imatge potentíssima del grau, gairebé total, de dependència del turisme que
pateix gran part de la gent d'aquesta terra que per a viure –o mal viure- ha de
treballar. Però, s'ha comentat menys una qüestió també força evident: Que en
una època de precarietat laboral estructural -i en moments de màxima
precarietat vital-, aquesta fotografia ens interpel·la a, si més no, pensar com
serà la "nova normalitat sociolaboral".
Grosso modo, se m'ocorren dos
models de nova normalitat sociolaboral post covid-19: La basada en un escreix
d’incertesa i inestabilitat, provocant un efecte disciplinant mai vist del
factor treball, o, per contra, una renovació de certeses i estabilitats
consubstancials amb un dret laboral de debò tuïtiu, és a dir, protector de la
part més feble en qualsevol relació laboral. Per a la primera de les
possibilitats no cal moure cap peça clau de l'arquitectura de l'austericidi.
Basta deixar les coses com estan: sense derogació de les Reformes Laborals de
2010 i 2012, sense avançar cap a una Renda Bàsica incondicional i universal...
La segona de les possibilitats passa, si o si, per fer exactament el contrari.
Per exemple, no hi haurà estabilitat laboral sense retornar i augmentar les
proteccions al contracte indefinit. Per això, és imprescindible acabar amb la
"revolució neoconservadora" en matèria d'acomiadament que es va
plasmar en les mencionades Reformes Laborals.
A més a més, no hi haurà
"nova normalitat sociolaboral" sense una real i efectiva participació
dels treballadors i treballadores en la presa de decisions a l'empresa, i sense
drets incondicionals a l'existència material. En aquest sentit, s'escau
interrogar-se sobre qui va decidir fer la benvinguda amb mamballetes a la porta
de l'hotel a la vista, a dretcient, de les càmeres audiovisuals dels mitjans de
comunicació. No bastava un check-in un poquet especial?
El cas és que mai no sabrem
quants dels treballadors i de les treballades que aplaudien ho feien perquè
combreguen en allò d' "un turista, un amigo", o perquè, parafrasejant
Richard Sennett, la necessitat vital d’arribar a fi de mes -i l'angoixa de
passat d’un ERTO a un ERO- en el nou capitalisme, corroeix el caràcter. El que
sí sabem del cert, és que, legalment, el poder de direcció i control de l'activitat
laboral és exclusiu de l'empresari o empresària. I, alhora, és sensat sospitar
que Francis García i Andityas Soares (que acaben de publicar un assaig que
sembla força interessant intitulat "El virus como filosofia, la filosofia
como virus") tenen molta raó en afirmar que "s'estan explotant la
precarietat i la por en favor d'una nova volta de rosca capitalista".
En fi, quins temps aquells en els que eren els clients
els que aplaudien (amb propina, però, encara millor, sense) als treballadors i treballadores
en agraïment a una feina dura, com ho és la d'hoteleria, mentre ells –la
majoria classe treballadora europea- havien passat unes bones vacances!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada