Publicat originalment a https://www.illaglobal.com/ (18-02-2021)
La
campanya "SOS Turismo" que el passat dia 12 engegaren les elits
turístiques (allò que durant molt temps es va conèixer com "el
sector"), acompanyades d'elits no turístiques, però turistitzades, em suggereix
una sèrie de reflexions que, encara que només sigui per a suscitar el debat,
tot seguit esbossaré. Però abans permeteu-me fer una prèvia: Vaig començar a
navegar pel lloc web de “SOS Turismo” (exclusivament en castellà, per
cert) quan tot just acabava de llegir l'últim llibre de l'estimadíssim Arcadi
Olivares "Paraules d'Arcadi. Què hem après del món i com podem
actuar" que, com tantes coses, m'ha inspirat el títol i el to d'aquestes
línies. Dit això, vet aquí mitja dotzena d'anotacions per a la discussió, i, si
s'escau, per actuar.
I.- No fa massa temps -especialment
en temps de les mobilitzacions contra l'austericidi amb el que els poderosos
van encarar la crisi de 2008- es qualificava de "pancarters" i/o
"populistes" a les persones indignades del 15-M, als i les activistes
de les plataformes d'afectades per la hipoteca (PAH), a la gent de les nostres
camisetes verdes, als i les sindicalistes mobilitzats contra les reformes
laborals de l'austeritat autoritària que, dit sia de passada, segueixen en
vigor i provocant estralls, als moviments que clamaven pel dret a la ciutat i
es mobilitzaven contra la turistització de gairebé tot, etc.
El
terme "pancarter" era –i ho és, encara ara- emprat per desqualificar
la mobilització social, per estigmatitzar a qui gosava pertorbar "l'orde
neoliberal". Alhora els qui proposaven alternatives fora dels marcs
mentals neoliberals eren demonitzats com a "populistes". La quasi
prohibició de propostes amb la complexitat que requereix el rigor, flexibilitat,
i pluralitat d'idees radicalment democràtiques, i, com a tals, antifeixistes
d'arrel, sempre ha sigut un barroer exercici d'atemorir a la ciutadania.
Veritablement, com bé apunta Arcadi Olivares en el seu darrer llibre abans esmentat,
"... el perill dels populismes és que fàcilment deriven en feixismes:
simplicitat, poques idees, direccions úniques, dogmatisme". La pancarta de
"SOS Turismo", amb el text "+ VACUNAS + AYUDAS - IMPUESTOS -
POLITICA. PARA SEGUIR VIVOS", sens dubte, passarà a la història de la
pandèmia coronavírica com un exemple totèmic d'aquest populisme simplificador,
d'ocurrències, més que d'idees, unidireccional, i dogmàtic. Fet i fet, en
circumstàncies tan greus com les actuals de pandèmia global, sembla adient qualificar
les elits locals de "pancarters" i "populistes".
II.- La
nota de premsa del 12 de febrer
–dia de la
presentació en societat de la campanya- comença així: "EMPRESARIOS Y
TRABAJADORES DE LAS ISLAS BALEARES, UNIDOS POR EL MOVIMIENTO SOS TURISMO,
RECLAMAN ACCION EFECTIVA Y PLANES DE CHOQUE A LAS ADMINISTRACIONES PARA
REACTIVAR EL TURISMO". Aquesta volguda imatge d'una mena de front comú
d'empresaris i treballadors suscita algunes qüestions claus per al futur
immediat.
En
un article que vaig escriure aquest estiu passat plantejava que la participació
"dels treballadors" en aquestes confluències d'aparents interessos
comuns es produeixen a partir d'una manca d'autodeterminació de la voluntat de
les classes que segueixen sent subalternes. Qui no té garantida l'existència
material no és veritablement lliure. En aquell article suggeria que un dels debats
crucials d’ara mateix és sobre els models de nova normalitat sociolaboral post
covid-19. És a dir, persistir en el model de la precarietat laboral, o avançar
en un escenari laboral de noves seguretats, com ara la Renda Bàsica, i
d'efectiva participació dels treballadors i treballadores en la presa de
decisions a l'empresa.
A
casa nostra ell debat sobre aquestes qüestions és transcendental. El perill és
que algunes zones turístiques esdevinguin en quelcom semblant al Detroit
nord-americà. La ciutat del Comtat de Wayne és l'exemple d’una desindustrialització
bastant disruptiva i a lo bèstia, amb conseqüències socials dramàtiques, i
estirabot del populisme-trumpista. La necessària desturistització de les Illes
Balears ha de ser una transició justa, és a dir, que la transició sigui de
l'ERTO a l'ERO és quelcom intolerable. Cal, doncs, una nova concepció de
"diàleg social".
III.- El fet que campanyes com ara
"SOS Turismo" tinguin un considerable suport social obeeix a la
victòria -esperem que temporal- del pensament mainstream sobre la inevitabilitat
del monocultiu turístic i del nihilisme negacionista dels límits al creixement
tan habitual en societats turistitzades. En aquest àmbit, cal assumir que –aquí
cito a l'enyorada Patricia Gabancho- "l'esquerra [...], més que plantar
cara a la realitat, s'ha deixat transformar fins a la impotència". La gran
i urgent tasca post covid-19 és bastir una alternativa a l'excés de monocultiu
turístic que les majories socials visualitzin com a possible i desitjable. En
termes gramscians, cal construir una nova hegemonia en temps d'emergència
climàtica i d'amenaça de noves pandèmies. En aquest colossal repte, el
principal paper i responsabilitat la tenen els moviments socials
IV.- Són, sens dubte, temps de
rebel·lar-se contra l'establishment. Em referesc a una rebel·lió pacífica, però
de contundència argumental. Per exemple, fora bo contestar des de la mateixa
UIB missatges com aquest: "La Facultad de Turismo
siempre en apoyo de nuestro sector turístico. Ara, més que mai ...
#TotsSomTurisme".
No record cap piulada de @SomTurisme en suport de, posem per cas, les
reivindicacions de Les Kellys. En qualsevol cas, la ciència econòmica no
dogmàtica (el populisme turístic ho és força dogmàtic) ha demostrat sobradament
que un país amb el PIB més baix seria viable si aquest PIB estigués ben
repartit. Per això, amb l'experiència fins ara acumulada de l'actual pandèmia,
pot ser molt convenient rellegir el "Soy
economista y os pido disculpas"
de Florence Noiville. No obstant això, posaria messions que n'hi haurà massa a
la UIB, i en el col·lectiu d’economistes de les Illes Balears, que, de fer-ho, seria
la seva primera lectura d'un text que planteja qüestions cabdals com la
següent: " ¿En qué medida hemos contribuido nosotros, las personas
formadas en la HEC Paris o similares, a crear esta máquina infernal que produce
por un lado "ultra ricos" y, por otro, "trabajadores pobres?".
V.- Segurament, poques coses seran
iguals que abans de la pandèmia. I, tanmateix, J. K. Galbraith no ha tingut mai
tanta raó com ara al afirmar que "l'única funció de la predicció econòmica
és fer que l'astrologia sembli una cosa més respectable". Per tant, contra
el curtterminisme de "SOS Turismo", planificació estratègica,
planificació estratègica, i planificació estratègica.
VI.- Massa sovint, governi qui
governi, a cada envestida dels hotelers, les institucions democràtiques perden
perspectives d'imaginar aquestes altres Illes Balears i Pitiüses necessàries i
possibles, unes illes amb protagonisme en la tasca global per apaivagar els
efectes de la crisi climàtica i vèncer de debò l'economia de les grans
desigualtats desdemocratitzadores. Preparem-nos, doncs, per resistir qualsevol
intent que en la bugada de les pancartes del "SOS Turismo" (algun
dia, encara que sigui per higiene pública, les hauran de rentar) no es perdi
cap llençol de dignitat ni d'esperança. Per tant, cap claudicació al populisme
de les elits. El present és molt complicat, i incert, però, com diu l'Arcadi
Oliveres, "mai és tan fosc, com abans de sortir el sol".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada