Vull pagar impostos!

Publicat originalment a dBalears 28-05-2023

La publicació de l'Informe "L'Estat de la Pobresa a les comunitats autònomes", que cada any elabora l'EAPN (European Anti Poverty Network), ha posat en relleu algunes qüestions claus per a l'anàlisi mínimament crítica de la nostra realitat econòmica i social.

D'aquest informe corresponent a 2022 s'han d'emfatitzar algunes dades certament força importants. A tall d'exemple: 1. La renda mitjana per persona per a l'any 2022 -amb un creixement de l'11%- se situà en 12.450 €-, malgrat això, continua per sota de la renda mitjana estatal. És cert que sobre aquesta dada falta saber si la millora relativa va acompanyada d'un augment de les desigualtats, perquè ja se sap que les mitjanes estan condicionats per l'anomenat "teorema del mig pollastre" que, resumidament, es planteja així: si dues persones seuen a una taula on es menja un pollastre, la mitjana estadística ens diu que n'han menjat mig pollastre cadascuna, malgrat que una de les persones s'hagi menjat el pollastre sencer i l'altra res de res. Siga com siga, amb un valor de l'Índex de Gini del 28,3, hem de continuar parlant d'una situació de considerable desigualtat. 2. Que un 22% de la ciutadania, segons l'indicador europeu AROPE, estigui en situació de risc de pobresa i/o exclusió, o que un total de 199.440 persones, el 16,9% de la població, es trobi en risc de pobresa, il·lustra a les clares que la de les Illes Balears continua sent una societat amb altes taxes de precarietat social.

Tanmateix, allò que em sembla més rellevant és que –aquí cit textualment l'informe de l'EAPN- "en 2022 l'acció de les administracions públiques també va aconseguir contenir la pobresa a Balears. Així, gràcies a les transferències de pensions de jubilació i supervivència, la taxa de pobresa es va contenir en 9,1 punts percentuals. Al seu torn, si no existís cap mena d'aportació pública, dues cinquenes parts de la població balear (40,8%) situarien els seus ingressos de la llar per sota del llindar de pobresa". És a dir, no és només el mecanisme de repartiment primari de la renda generada (el salari que retribueix el treball productiu) el que fa que la societat sigui menys desigual. Les transferències monetàries publiques també juguen un paper determinant en l'assoliment d'una certa –a parer meu molt defectuosa- cohesió social. Per a això són necessaris els impostos. Qui fa campanya contínuament de rebaixa d'impostos a balquena veritablement proposa fer una societat amb menys cohesió social. Per això, ho dic sense embuts, vull pagar impostos. Per això cal lluitar sense defallir per a una fiscalitat justa.

Amb aquesta idea –i amb olor d'alfabeguera-, en haver enviat aquestes ratlles a dBalears, me n'aniré a votar amb el desig que la majoria votem de tal manera que Vargas Llosa pugui dir que hem votat malament. Molt malament!