Publicat
originalment a dBalears 28-05-2023
La publicació de l'Informe "L'Estat
de la Pobresa a les comunitats autònomes", que cada any elabora l'EAPN
(European Anti Poverty Network), ha posat en relleu algunes qüestions claus per
a l'anàlisi mínimament crítica de la nostra realitat econòmica i social.
D'aquest informe corresponent a
2022 s'han d'emfatitzar algunes dades certament força importants. A tall
d'exemple: 1. La renda mitjana per persona per a l'any 2022 -amb un creixement
de l'11%- se situà en 12.450 €-, malgrat això, continua per sota de la renda
mitjana estatal. És cert que sobre aquesta dada falta saber si la millora
relativa va acompanyada d'un augment de les desigualtats, perquè ja se sap que
les mitjanes estan condicionats per l'anomenat "teorema del mig
pollastre" que, resumidament, es planteja així: si dues persones seuen a
una taula on es menja un pollastre, la mitjana estadística ens diu que n'han
menjat mig pollastre cadascuna, malgrat que una de les persones s'hagi menjat
el pollastre sencer i l'altra res de res. Siga com siga, amb un valor de l'Índex
de Gini del 28,3, hem de continuar parlant d'una situació de considerable
desigualtat. 2. Que un 22% de la ciutadania, segons l'indicador europeu AROPE, estigui
en situació de risc de pobresa i/o exclusió, o que un total de 199.440
persones, el 16,9% de la població, es trobi en risc de pobresa, il·lustra a les
clares que la de les Illes Balears continua sent una societat amb altes taxes
de precarietat social.
Tanmateix, allò que em sembla més
rellevant és que –aquí cit textualment l'informe de l'EAPN- "en 2022
l'acció de les administracions públiques també va aconseguir contenir la
pobresa a Balears. Així, gràcies a les transferències de pensions de jubilació
i supervivència, la taxa de pobresa es va contenir en 9,1 punts percentuals. Al
seu torn, si no existís cap mena d'aportació pública, dues cinquenes parts de
la població balear (40,8%) situarien els seus ingressos de la llar per sota del
llindar de pobresa". És a dir, no és només el mecanisme de repartiment
primari de la renda generada (el salari que retribueix el treball productiu) el
que fa que la societat sigui menys desigual. Les transferències monetàries
publiques també juguen un paper determinant en l'assoliment d'una certa –a
parer meu molt defectuosa- cohesió social. Per a això són necessaris els
impostos. Qui fa campanya contínuament de rebaixa d'impostos a balquena
veritablement proposa fer una societat amb menys cohesió social. Per això, ho
dic sense embuts, vull pagar impostos. Per això cal lluitar sense defallir per
a una fiscalitat justa.
Amb aquesta idea –i amb olor d'alfabeguera-,
en haver enviat aquestes ratlles a dBalears, me n'aniré a votar amb el desig
que la majoria votem de tal manera que
Vargas Llosa pugui dir que hem votat malament. Molt malament!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada