Publicat originalment a dBalears (11-06-2023
Tant
al Regne d'Espanya com en l'àmbit autonòmic, PP i Vox són, més enllà de matisos
discursius, una veritable coalició programàtica. El PP i la seva escissió
coincideixen sense embuts en assumptes cabdals com ara: la mútua, en feliç
expressió de Miquel Urbán, "reverència religiosa a
les elits econòmiques". La coincidència és evident en la cosmovisió turbo
neoliberal. És a dir, en tot allò que fa referència a la rebel·lió fiscal de la
població rica; la regulació econòmica a favor dels poderosos i les poderoses;
la concepció de les llibertats individuals confrontada amb l' "Estat
Providència" com a garantia de la llibertat de la meitat de la població
–les dones-, de les minories, i dels col·lectius minoritzats; la consideració
de la fal·làcia de la "meritocràcia" com a gairebé únic ascensor
social; la negació de la ciència per abraçar el mite del mercat que ho regula
tot –abraçada força evident pel que fa a la crisi climàtica-; la ideologia
privatitzadora de tot allò que pugui ser negoci i la nacionalització de tot el
que siguin pèrdues dels private business; la, per la gràcia de Déu i de la
constitució borbònica, santa, uniformadora i castellanitzadora unitat
d'Espanya...
La
diferència més rellevant entre la dreta extrema i l'extrema dreta és que la
primera és una mica més caritativa en la pràctica institucional i discursiva.
En aquest sentit, el PP fa seu allò que digué el magnat mexicà Carlos Slim:
"La riquesa és com un hort. Has de compartir-ne el fruit, no
l'arbre". Altrament dit, el PP de l'època de Steve Bannon, està per
"gestionar caritativament" la injustícia social, climàtica, de
gènere... però no per reduir-la estructuralment amb polítiques de justícia
igualitària de debò. Una gestió a cop d'aprofundiment de les precarietats, d'un
estrafaig d'estat del benestar externalizat. En l'àmbit discursiu, en el seu
camí etern cap al "centre", és més curós que Vox en la profusió dels
discursos d'odi.
Per
tant, en els resultats de les negociacions per a la formació dels governs de
les institucions autonòmica, insulars, i municipals, el fet rellevant no és si
hi haurà o no representants de Vox en els dits governs. La cosa substancial
serà saber si Marga Prohens i els seus aconsegueixen que es notin de debò els
seus matisos en la, de facto, coalició programàtica PP-Vox.
A
tall d'exemple: Assolirà el PP que Vox accepti que les polítiques d'igualtat de
gènere són consubstancials amb la democràcia?, que la cohesió social i el
sosteniment d'un cert benestar col·lectiu depèn de polítiques amables envers
les persones nouvingudes?, que el diàleg social autonòmic i el sindicalisme de
classe són part especial del pacte constitucional del 78?, que la política
lingüista tendent a impulsar l'ús de la llengua pròpia és un tret fundacional
de l'autonomia de les Illes Balears?, aconseguirà el PP de Balears que Vox
respecti discursivament i fàcticament la legalitat pel que fa, posem pel cas, a
l'obligació de les administracions públiques de les Illes Balears establerta a
l'article 16 del vigent Estatut d'Autonomia d'actuar primordialment per a
garantir "l'assistència social a les persones que pateixin marginació o
exclusió social; la igualtat de drets d'homes i dones en tots els àmbits, en
particular en matèria d'ocupació i treball; la protecció social contra la
violència, especialment la violència de gènere; els drets i l'atenció social
dels immigrants amb residència permanent a la comunitat autònoma de les Illes
Balears"?, cedirà el PP i posarà a les Illes Balears en el mapa de les
regions mundials del negacionisme climàtic? o, per acabar amb els exemples,
quines cessions farà el PP a Vox en matèria de política autonòmica de
cooperació intencional?, amb un hipotètic Parlament presidit per algú de Vox,
serà possible l'històric consens parlamentari envers la causa del poble
sahrauí?, es mantindria l'Intergrup per la Pau i la Llibertat del Sàhara
Occidental?
Aquestes
són, al meu entendre, les coses fonamentals. Tant se val si hi ha o no hi ha
consellers i conselleres de Vox en el Govern de Marga Prohens. Això és
accessori car, a casa nostra i arreu, el feixisme del segle XXI ja ha sigut
normalitzat -fins i tot ben rebut!- pel PP i les elits econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada