Oublicat
originalment a dBalears (26-11-2023)
Tot
just havia enviat a dBalears l'article d'opinió de diumenge passat, quan vaig
reparar amb una peça a Última Hora intitulada "¿Cuándo toman la calle los
mallorquines? Un repaso por las protestas más multitudinarias en la
isla". Vaig
pensar que l'hauria d'haver comentat aquell diumenge, però ja no tenia temps.
Tanmateix, com el tema s'ho paga, i no és cosa d'actualitat, faig avui el
comentari.
A
la peça periodística, signada per Kike Oñate, s'afirma: "La
sociedad isleña se ha movilizado masivamente en numerosas ocasiones,
especialmente por causas ecologistas, pero también lo ha hecho por la
educación, la autonomía de Balears, contra la guerra de Irak y por el Día
Internacional de la Mujer".
És a dir, al relat periodístic -tot i que se cita la tesi doctoral de
l'historiador Gabriel Mayol titulada "Mobilitzacions ciutadanes a Mallorca
durant l'etapa autonòmica (1983- 2007): en defensa del territori, els drets
socials, la cultura i l'autogovern"- no hi ha cap referència a les
mobilitzacions obreres.
No
voldria que se m'interpretés malament. En aquestes ratlles no hi ha cap
intenció de crítica al text del periodista. El relat és el majoritari, fins i
tot en àmbits, diguem-ho així, progressistes. Val a dir que no he tingut
l'oportunitat de llegir la tesi doctoral esmentada. D'haver-ho fet, pot ser,
matisaria el que segueix:
No
es poden explicar les darreres dècades de la història de Mallorca sense
contemplar la identitat cultural, la consciència històrica i de pertinença
geogràfica que la gent de Mallorca ha adquirit participant en les grans
mobilitzacions obreres, com per exemple, les primeres manifestacions de
l'actual etapa democràtica de commemoració del Primer de Maig, o les vinculades
a les distintes vagues generals (20 de juny de 1985, 14 de desembre de 1988, 28
de maig de 1992, 27 de febrer de 1994, 20 de febrer de 2002, 29 de març de
2010, 14 de novembre de 2012). D'aquestes vagues generals, convocades arreu del
Regne d'Espanya, n'hi ha dues molt destacables pel seu significant: la del 14
de desembre -el mític 14-D-, i la de novembre de 2012 com a resposta a la
intensificació de les mesures d'austeritat per als no rics per part del govern
del PP. Unes mesures concretades en la Reforma Laboral més ultra neoliberal en
tota l'etapa post-dictadura franquista. En qualsevol cas, totes elles tenen dos
denominadors comuns: Un seguiment vaguístic molt important, i massives
manifestacions pel centre de Palma com a cloenda de la jornada de vaga. Els
mallorquins i mallorquines també hem sortit massivament als carrers aquests
dies de vaga general.
No
s'hi val al·legar –per a devaluar la seua importància- que aquestes
mobilitzacions fossin convocatòries estatals ¿I què no ho és una mobilització
estatal, i fins i tot mundial, la del 8-M per commemorar el Dia Internacional de
les Dones? ¿Tal vegada no varen tenir un impuls estatal –en una mobilització
impugnatòria global de la gestió austericida de la crisi de 2008- les
mobilitzacions del 15-M, com ara l'acampada a la palmesana Plaça Espanya i les
manifestacions dels indignats com la del 19 de juny de 2011 que va mobilitzar
prop de 15.000 persones?
Endemés,
els relats hegemònics sobre les mobilitzacions mallorquines de caràcter
progressista, obliden un fet clau i, a parer meu, gens anecdòtic: El 22 de
setembre de 1983 es va dur a terme a Mallorca una vaga general pròpia, és a
dir, sense una convocatòria d'àmbit estatal. La mobilització va tenir tanta
participació que, informativament, va transcendir l'àmbit insular. El diari El
País titulà: "Amplia
respuesta a la huelga general en Baleares por la jornada de 40 horas". No m'entretindré en
descriure el context sociopolític, la taula reivindicativa, i el significant
d'aquesta mobilització. Només repetiré una cosa que, quan es complien 35 anys
d'aquella vaga general, escrivírem algunes persones que quelcom vam tenir a
veure amb la seva convocatòria i desenvolupament. Escrivíem que una mobilització com aquella
mereixia, per part dels que hagin d'escriure la història del moviment sindical
de Mallorca en les últimes dècades del segle XX, una mica més que una nota a peu de pàgina.
Tot
aquest rotllo és per justificar la següent afirmació: a la història de les
mobilitzacions a la Mallorca de les darreres quatre dècades no es pot
menystenir les organitzades pel sindicalisme i protagonitzades pels
treballadors i treballadores. D'elles hi ha molt après, i encara més per
aprendre. Si més no perquè, en temps de tergiversació i banalització del mot
"llibertat", és molt oportú reivindicar els mots de Joan Margarit:
"La llibertat és quan comença l'alba / en un dia de vaga general".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada