Una
de les frases més cèlebres del jurista i membre del Tribunal Suprem dels EUA
entre 1916 i 1939 (1856-1941), Louis D. Brandeis, és aquella que diu: "La
majoria de les coses que valen la pena en el món han estat declarades
impossibles abans de fer-les".
Els
economistes Jordi Arcarons, Julen Bollain, Daniel Raventós, i Lluis Torrens, en
el llibre recentment publicat sota el títol "En
defensa de la renta básica. Por qué es justa y cómo financiarla", expliquen amb ets i uts
perquè la renda bàsica (RB) és una cosa que val la pena.
I
tant que ho val! Una assignació pública monetària que rep periòdicament i
indefinidament tota la població, que és universal, incondicional, individual,
suficient, i complementària i compatible al que coneixem com Estat del Benestar
(els serveis públics d'educació, sanitat, pensions, dependència ...) és part
imprescindible per a la solució d'alguns dels grans problemes del nostre temps,
com ara, la pandèmia de risc de pobresa i d'exclusió social i de les
grandíssimes desigualtats. La RB és, alhora, imprescindible per fer socialment
justa la transició cap a uns models econòmics ecològicament possibles.
Els
autors del llibre no van de coverbos: Només començar el primer capítol
adverteixen que, per a ells, la renda bàsica té a veure amb la llibertat, la
igualtat, la democràcia, la felicitat, i, també, la justícia. A explicar això,
amb sòlids arguments, dediquen els primers capítols. També és força interessant
l'anàlisi de l'avanç de l'acceptació social de la RB en les últimes dècades, el
fracàs inmisericordi dels sistemes de rendes condicionals, o alguns dels principals
resultats –i entrebancs- dels distints i heterogenis programes pilot per a la
implantació de RB.
Ara
bé, allò que és especialment sucós i substancial del volum que coment és, per
una banda, l'extensa i minuciosa anàlisi de la renda, patrimoni, i desigualtats
al Regne d'Espanya amb algunes dades de les comunitats autònomes força
interessants. Però, això –i especialment les informacions referides a les Illes
Balears- són figures d'un altre paner, és a dir, per a un altre article. Per
fer aquesta anàlisi, els autors bussegen per les entranyes de les dades de
l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) i de la Comptabilitat Nacional (CN) que,
dit sigui de passada, són dues fonts estadístiques habituals en aquests tipus
d'anàlisis. La novetat és l'explotació de les microdades fiscals del Panel de Llars. La conjuminació de les tres
estadístiques fa que la robustesa de l'anàlisi sigui extraordinària.
La
segona qüestió absolutament rellevant és que, les dades exposades permeten als
quatre economistes sostenir dues coses fonamentals en la defensa de la RB: 1.
La proposta és, tant al Regne d'Espanya com a la UE, econòmicament possible. És
finançable mitjançant una reforma de l'IRPF, la creació d'un impost sobre la
riquesa, i gravant fiscalment les emissions de CO₂. És a dir, amb una fiscalitat
estructuralment justa. 2. A conseqüència d'aquest model de finançament de la
RB, s'esvaeix qualsevol dubte o polèmica sobre si és justa la RB. Resumint al
màxim: Si què és justa, si què es pot instaurar la RB!
El que és terriblement injust i democràticament insuportable són els costos de la no RB. També són de Louis D. Brandeis aquestes paraules: "Podem tenir democràcia o podem tenir la riquesa concentrada en poques mans, però no podem tenir ambdues coses alhora".
Publicat originalment a dBalears (03-12-2023)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada