Foto: Espiral de sentiments... Successos com el de l’esbucament de l’edifici d’habitatges del carrer Rodríguez Arias de Palma em provoquen tres sentiments: el primer és de condol. No crec que s’hagi d’explicar massa, però en qualsevol cas set vides perdudes en un accident evitable són males d’empassolar. El segon és de ràbia. No em puc avenir que això passi a una terra on el tsunami constructiu i especulatiu ha enriquit uns pocs i consumit territori a balquena i, encara ara, en plena crisi, la rehabilitació pareix ser una quimera. I el tercer sentiment és d’esperança en els serveis públics i de gestió pública. En el combat ideològic sembla que els neoliberals sempre tenen les de guanyar i, com hi ha neoliberals fins i tot a la files socialdemòcrates, tot pareix privatitzable. Però en circumstàncies dramàtiques com la que coment és quan es posa de manifest la poca raó que tenen. Algú s’imagina què hauria passat el vespre de l’esbucament sense uns serveis públics de bombers, de sanitaris, de seguretat...?
Aquests dies de l’accident i les seves repercussions ha coincidit amb les meves lectures del llibre Ensayos Completos de Natalia Ginzburg. Mentre rumiava aquests sentiments m’ha fascinat la manera de defensar la necessitat d’un subjecte polític que defensi de debò l’espai d’allò públic i de la igualtat d’oportunitats. Reflexió de plena actualitat sobre la política italiana i balear, tan farcides de corrupció i privatització.
Aquests dies de l’accident i les seves repercussions ha coincidit amb les meves lectures del llibre Ensayos Completos de Natalia Ginzburg. Mentre rumiava aquests sentiments m’ha fascinat la manera de defensar la necessitat d’un subjecte polític que defensi de debò l’espai d’allò públic i de la igualtat d’oportunitats. Reflexió de plena actualitat sobre la política italiana i balear, tan farcides de corrupció i privatització.
