Del Decret Nadal a la Llei Barceló

Imatge d’una platja de Mallorca. Foto RBE estiu 2010
Balears reserva turística?

Amb el propòsit de “contribuir a impulsar l’activitat econòmica pública i privada” ha hagut unanimitat política (i molt de silenci econòmic i social) en l’anomenada Llei de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears. En aquest instrument legal es preveuen quatre línies d’actuació: 1.- l’agilització administrativa, en especial per a l’adopció i la posada en funcionament de les inversions que mereixin la declaració d’interès autonòmic o insular; 2.- facilitar la implantació de noves activitats empresarials i professionals; 3.- mesures en matèria d’agricultura i ramaderia; i 4.- les encaminades a impulsar la indústria turística i l’activitat urbanitzadora i edificadora en determinats supòsits. Aquest darrer conjunt de mesures –que s’ha qualificat i amb raó de “més privilegis per als hotelers”- és el que m’interessa comentar tot seguit.

L’ampliació del termini per a la regularització de les places turístiques amb irregularitats mitjançant el pagament a “la borsa de places”; les extraordinàries facilitats urbanístiques i d’ordenació turística durant quatre anys i amb algunes condicions per a la millora dels edificis d’allotjament; la facilitació de l’accés als ajuts estatals; el suplement autonòmic dels ajuts estatals; i les modestes iniciatives de suport a la desestacionalització són les peces que el Govern de les Illes Balears -amb la unanimitat parlamentària- posa a l’abast de l’empresariat turístic hoteler, amb l’objectiu que la inversió empresarial sigui efectiva i abundant.

És, sens dubte, una aposta política arriscada. Crec que en el millor dels casos, els resultats seran modests a curt termini. En absolut crec en la voluntat inversora de l’empresariat en la conjuntura actual de crisi de crèdit financer i de la situació turística internacional que fa que qualsevol inversió a algunes destinacions “emergents” sigui infinitament més rendible i amortitzable que la que puguin fer aquí.

Potser que el Govern Antich, i en particular la Conselleria de Turisme, amb aquesta llei hagin intentat esbossar un discurs i una pràctica de política turística diferenciadora del discurs i la pràctica de la dreta. Si és així, ho han aconseguit a mitges ja que, tot i que l’aposta pel turisme hoteler (el que crea ocupació i cohesió social) hi és ben present, hi manca un compromís més ferm en contra del canvi d’usos de les instal•lacions turístiques, un rebuig clar i llampant dels codohotels i una garantia de manteniment dels drets socials i d’ocupació de les plantilles dels hotels a on es facis reformes estructurals.

En qualsevol cas, si els discursos alternatius als de la dreta no són tan unànimes, tampoc passaria res de l’altre món. L’abril de l’any passat, el president de la república francesa deia: “El dia que deixem de construir trens, avions, automòbils i vaixells, què quedarà de l'economia francesa? Records. Jo no vull fer de França una mera reserva turística”. Idò bé, tal vegada nosaltres tampoc hauríem de voler ser una reserva turística i sí un país turístic millor, més democràtic, socialment més cohesionat i amb tota dignitat. Per això és imprescindible que en el pacte no hi faltin els sindicats. Malauradament aquesta vegada no hi son !

Més golf? No, gràcies!

Foto: GOB

Em provoca vergonya aliena que, a aquestes alçades, encara hi hagi aquesta fal•lera destructiva d’espais naturals de la nostra geografia insular. La perillosa situació de conservació definitiva d’indrets com ara Son Baco i, molt especialment, de Son Bosc, amenaçats per la construcció de camps de golf i infraestructures turístiques sembla un “déjà vu” del segle passat. Hom pensava que era un debat superat i que ara el que tocava era debatre com augmentar el nombre d’espais protegits i ampliar-ne les àrees (que, en aquest cas, sí que importa, i molt!) dels parcs naturals com ara el de s’Albufera.

A tall d’exemple, el Llibre Blanc del Turisme de les Illes Balears 2009 semblava un marc –un més- de consens i d’acord polític, social i econòmic. A les panes de l’esmentat document es pot llegir: “Per la seva banda, el turisme de golf ha anat evolucionant a les illes d’una manera molt semblant al desenvolupament del turisme de meses. Així les coses, durant el període 1987 – 2006, la dotació d’equipaments ha augmentat fins a un total de 23 camps (vs 9. 1987), tres quartes parts dels quals ofereixen la possibilitat de realitzar un recorregut de devuit forats. El turisme de golf ha permès, en certa manera, l’aprofitament de la infraestructura turística ociosa durant els mesos de primavera i tardor, si bé, encara a hores d’ara, la seva representativitat, amb un total de 84.752 turistes , continua sent escassa (0,7% del total. Així mateix, l’aportació del segment en termes d’ingressos segueix representant un percentatge residual (1,8%, 2006), tenint en compte, en part, que l’estada mitjana dels golfistes i els seus acompanyats (9,9 dies) és sensiblement inferior a la mitjana (11 dies), tot i que la despesa individual per dia és una de les més elevades d’entre tots els segments.” (Pàgines 85 i 86)

I encara més: “Així les coses, des d’una perspectiva de desenvolupament turístic, tan important és mantenir i millorar el paisatge, per tal com sustenta l’activitat turística, com garantir que l’esdevenir de l’activitat no actuï en detriment del paisatge. D’acord amb aquesta concepció, la gestió del paisatge balear requereix una nova aproximació i, en certa manera, una reinterpretació que integri les implicacions socials, econòmiques i ambientals del seu deteriorament, afavoresqui la conservació del patrimoni natural i rural i advoqui per la contenció i el reciclatge dels teixits urbà, turístic i industrial.” (Pàgines 281 i 282)

El Llibre Blanc del Turisme de les Illes Balears 2009 es titula “Cap a una nova cultura turística”, convindria no oblidar-ho i ser conseqüents i practicar-ho. Ens aniria molt millor a tots i a totes.

Llibreta de notes

IV

“No sabemos a dónde vamos, sino tan sólo que la historia nos ha llevado hasta este punto y –si los lectores comparten el planteamiento de este libro- por qué. Sin embargo una cosa está clara: si la humanidad ha de tener un futuro, no será prolongando el pasado o el presente. Si intentamos construir el tercer milenio sobre estas bases fracasaremos. Y el precio del fracaso, esto es, la alternativa a una sociedad transformada, es la oscuridad.”

ERIC HOBSAWM
Historia del Siglo XXI