PROGRAMA ELECTORAL TRANQUIL I AMABLE

El dissabte passat aprovàrem el programa electoral autonòmic i insular de la Coalició PSM-INICIATIVAVERDS–ENTESA. Més de vuit-centes propostes concretes i en positiu desmenteixen les acusacions malintencionades que, en més d’una ocasió, se’ns fa de ser els partits del NO.

L’oferta electoral de PSM-INICIATIVAVERDS–ENTESA és una proposta tranquil•la de canvi de patró de creixement. Es proposa conservar tot allò de bo que tenim –que és molt- i corregir allò que ha esdevingut obsolet, ineficaç i improductiu. Avui allò que garanteix una sortida de la crisi és fer canvis tranquils -però de debò- al paradigma econòmic de més i més creixement. Qualsevol territori ha de gestionar els seus límits ecològics i a uns territoris insulars això és encara més evident. Una de les coses que ha demostrat la crisi actual, és que la desigualtat social és causa d’ineficiència econòmica. No és estrany idò que el programa electoral reivindiqui l’utilitat de la cohesió social amb una decidida aposta per els serveis cívics i socials, l’educació, la cultura i la llegua pròpia.

El nacionalisme progressista i l’ ecosocialisme mallorquí proposam una altra política territorial i de mobilitat. Ho fem amb amabilitat però decidits a aprofundir els canvis que s’han iniciats en aquesta legislatura.

Per fer possible un programa d’aquestes característiques necessitam un autogovern molt més fort. Volem caminar solidàriament en la direcció d' un altre món que, a més de possible, és necessari i per això necessitam més poder polític i econòmic per a les nostres institucions democràtiques.

Pot ser que el balanç d’aquesta legislatura tingui mancances. El que dol no és la critica. El que preocupa és la exageració i més si es fa des de els àmbits ecologistes i progressistes. Crec que no hi ha ningú amb més autoritat moral, utilitat i honestedat que PSM-INICIATIVAVERDS–ENTESA per recordar allò que deia Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. Tinguem-nos-ho en compte !

GUANYÀ EL MASCLISME

La no aprovació de la llei d’igualtat entre dones i homes és una vergonya col•lectiva i un fet que menyscaba la imatge de les Illes Balears. Als titulars sobre corrupció ara hi hem de afegir el que fa referència a que la majoria del Parlament de les Illes Balears és masclista. Vergonya cavallers, vergonya! i deshonor senyores del PP i de Convergència (abans UM). Heu aconseguit la gran victòria política de fer aparèixer les Illes Balears com a una Comunitat Autònoma misògina i, alhora heu transmès a la societat illenca que ni és prioritari ni convenient millorar els instruments jurídics que ajudin a superar els obstacles que dificulten d’igualtat real entre les dones i els homes.

No deixa de ser curiós que una força que retòricament es diu nacionalista (Convergència abans UM) s’abstingui de reforçar l’autogovern amb una legislació d’igualtat pròpia i en consonància amb les corrents més modernes de la UE. Sembla ser que el Sr. Melià i Cia volien que una llei d’Igualtat regulés la “custòdia compartida”. No sembla massa adient incrustar aquest assumpte discutible i discutit a un corpus jurídic que pretén impulsar la progressiva superació del patriarcat mil•lennari. Per cert, custòdia compartida també en els casos provats de violència cap a la dona?

La veritat és que a mi m’hagués sorprès que el PP votés a favor. Tenim una de les dretes més extremes i incultes d’aquesta part del món. Fa un dies el company Antoni Jesús Aguiló ens enviava un article de Boaventura de Sousa Santos. Vos en reprodueixo uns paràgrafs: La persistencia histórica de esta cultura es tan fuerte que, incluso en las regiones del mundo en las que ha sido oficialmente superada por la consagración constitucional de la igualdad sexual, las prácticas cotidianas de las instituciones y las relaciones sociales siguen reproduciendo el prejuicio y la desigualdad. Ser feminista hoy significa reconocer que esta discriminación existe, que es injusta y desear activamente su erradicación. En las actuales condiciones históricas, hablar de naturaleza humana como si se tratara de algo sexualmente indiferente, ya sea en el plano filosófico o político, es pactar con el patriarcado.
La cultura patriarcal viene de lejos y atraviesa tanto la cultura occidental como las culturas africanas, indígenas e islámicas.

Diguin el que diguin, els homes i les dones del PP són antifeministes. En el millor dels casos, ja lis va bé un patriarcat suau i amb formes democràtiques. Però fer avanços cap a la igualtat real res de res.

Un motiu més per fer majories progressistes el proper mes de maig!

INDIGNEZ VOUS!

És difícil dir tantes coses en tan poques pàgines. Més mal de fer és transmetre tants sentiments en un discurs tan curt. El llibret de Stéphane Hessel ho aconsegueix amb escreix.

No em resisteixo a reproduir alguns paràgrafs:

Os deseo a todos, a cada uno de vosotros, que tengáis vuestro motivo de indignación. Es un volor precioso.

El pensamiento productivita, auspiciado por Occidente, ha arrastrado al mundo a una crisis de la que hay que salir a través de una ruptura radical con la esperanza hacia delante del “siempre más”, en el dominio financiero pero también en el de las ciencias y las técnicas. Ya es hora de que la preocupación por la ética, la justicia, por el equilibrio duradero prevalezcan. Puesto que los más graves riesgos nos amenazan. Y llevar a su término la aventura humana en un planeta que podría volverse inhabitable para el hombre.

Aquest militant de la resistència francesa de 93 anys té àdhuc –i amb molta raó- motius per indignar-se. Aquesta generació de resistents que tant va fer perquè nosaltres puguem tenir llibertats i uns estàndards de benestar que ara van en reculada, manifesten que el seu còlera respecte a la injustícia segueix intacta. Molta dignitat !

Les bombes cauen sobre el territori libi, molt a prop de Bengasi, mentre Stéphane Hessel ens crida a dotar a la esperanza de confianza, la confianza en la no violencia.