EL PP ES CARREGA EL DIÀLEG SOCIAL

El dia 20 de setembre es va debatre en el Parlament de les Illes Balears la validació del Decret llei 5/2011, de 29 d'agost, de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears. La meva opinió sobre aquest tema la podeu llegir a una entrada anterior d’aquest bloc. En qualssevol cas, la lectura del Diari de Sessions del Parlament que reprodueix el debat , em confirmen encara més el que vaig escriure en aquell article.

El que ara m’interessa és comentar el que digué el parlamentari del PP que actuava de portaveu a l'esmentat debat. El Sr. Mercadal i Alabern digué:

“D’una altra banda és important ressaltar que vostès, el Govern format per tots aquests partits polítics, varen firmar un pacte per la competitivitat, sí el varen firmar, sí, sí, amb UGT, amb Comissions Obreres i amb la CAEB. Però aquest govern s’ha posat d’acord amb més de cinquanta associacions empresarials, més de cinquanta associacions empresarials. Totes, sense cap excepció, han donat suport al decret llei.”

Més clar no es pot dir: Menyspreu total i absolut als sindicats més representatius –i de pas a la CAEB- , incompliment d’un caramull de normes legals sobre representació sindical i del propi Estatut d’Autonomia de les Illes* i elecció a conveniència dels interlocutors. Tot plegat té un tuf a Belusconi al que nomes li manca el “Bunga – Bunga” . Tot arribarà!

Mentrestant intentaran fer reunions i reunificar i rebatiar espais de teòric dialeg social: Fantasmades.

* Article 27.2: . Es proclama el valor de la concertació i del diàleg social com a instrument indispensable de cohesió social, i del paper institucional que en tal resultat tenen els interlocutors socials més representatius; per això es reconeixen als que compleixin les condicions previstes a l’ordenament jurídic les facultats i prerrogatives institucionals que tenen assignades i la seva ineludible participació en la vida administrativa pública, ja que amb això contribueixen a la satisfacció dels interessos generals mitjançant l’exercici de la seva funció.

Foto: Broadway, New York City (2010)

LA REFORMA LABORAL DE RAJOY

No sóc masoquista i per tant no he llegit l'autobiografia de Mariano Rajoy que amb el títol de “En confianza. Mi vida y mi proyecto de cambio para España”, s’ha publicat recentment. Sembla ser que una de les poques propostes concretes que conté el llibre és la d'engegar una autèntica Reforma Laboral per flexibilitzar les relacions laborals i així aconseguir la creació d’ocupació.

El que el PP insinua és que si el PSOE ha fet, amb l’excusa de fer front a la crisi i de tenir “calmats els mercats”, bandera i senya d’identitat de la pèrdua de drets laborals i de la promoció de la contractació temporal precària, perquè no ho han de fer ells! Si governen, segur que ho faran amb una aparença de promoció de l’ocupació estable. La borsa de temporalitat del mercat de treball és tan grossa que és ingovernable sense provocar a curt termini importants desajustos en els sistemes de protecció social i, a mig termini, seriosos problemes de productivitat. La millor manera de que el PP, (amb majoria absoluta o amb CiU), tingui alguna “falsa justificació” per a retallar a "lo bèstia" les tuteles judicials i els costos de l'acomiadament és precisament fent que la temporalitat sigui tan ingovernable que sembli lògic el contracte precari únic per a tothom.

En definitiva, resulta incomprensible que el PSOE -amb l’abstenció del PP- hagi aprovat a finals de legislatura una nova reforma laboral (el Real Decret-llei 10/2011, de 26 d’agost). Es una passa més –i molt important- cap a la flexibilitat sense seguretat i, per tant, cap a la retallada sense contraprestacions de drets laborals, com ara: la suspensió de la limitació de l'encadenament dels contractes temporals –la qual cosa és legislar la “barra lliure” a la contractació temporals sense causa- o la instauració del contracte per a la formació i l’aprenentatge fins a la edat de 30 anys.

Amb aquets precedents, la Reforma de Rajoy, haurà de ser molt grossa! No?

Foto de la exposició “Una luz dura, sin compasión. El movimiento de la fotografia obrera, 1926-1939” (Museo Reina Sofia (Madrid)

INJUSTÍCIA FISCAL

Segons dades oficials de la Agencia Tributària, els ingressos derivats de l'estalvi i de les plusvàlues tributen al 19% o al 21%, mentre que els assalariats poden arribar a pagar fins a un 45%. Això fa que solament el 28% dels ingressos de les rendes més altes en l’ IRPF procedeix del treball, Conseqüència: els contribuents que declaren més de 600.000 euros tributen a un tipus efectiu menor que, per exemple, aquells que guanyen 78.000 euros.
Més dades oficials: Una gran empresa tributa al 17% i una PIME al 20%, és a dir el tipus efectiu del impostos de societats decau a mesura que augmenten els ingressos de les empreses. Així, una companyia amb una xifra de negoci superior als 1.000 milions d'euros tributa al 16,9%, mentre que la petita i mitja empresa paga de mitjana un 20%.

Això no s’arregla amb una restitució cosmètica del impost de patrimoni que mai s'hauria d'haver llevat. Cal una reforma fiscal en profunditat que garanteixi suficiència en la recaptació i justa en el repartiment de la càrrega fiscal. Mentrestant cal seguir indignant-se. Hi ha molta retallada motivada per la injustícia fiscal!