Els meus comentaris a El Periscopi dels dies 7 i 8 de maig 2014
I.-
Ja són massa mesos explicant les mancances
estadístiques del registre d’atur i d’afiliacions a la Seguretat Social. No
insistiré en el fenomen migratori que patim, i en l'accelerada dinàmica de
desànim i desafecció de les persones aturades envers als serveis públics
d’ocupació (en el nostre cas envers al SOIB), com a causes principals del
descens de l’atur registrat. M’interessa aprofundir en els aspectes de
degradació de les condicions laborals que expliquen, en bona mesura, el lleuger
augment d’afiliacions a la Seguretat Social. Aquest camí cap a un escenari de
darwinisme del mercat laboral illenc és el que, amb bastant claredat, traspuen
les dades referides al mes d’abril que ahir es varen fer públiques.
Deixau-me fer, això no obstant, algunes anotacions
prèvies:
a) Efectivament
lideram la baixada d'atur registrat perquè lideram els índexs de estacionalitat
laboral del Regne d'Espanya i de bona part de la UE.
b) La xifra de
75.789 aturades registrades en el mes d’abril de 2014 és, si més no, enganyosa.
En rigor s’hauria de parlar de 111.601 persones inscrites a les llistes del
SOIB com a demandats d’ocupació. Val a dir que una demanda d'ocupació és una
sol·licitud d'ocupació per compte d'altri realitzada per un treballador o treballadora
davant el SOIB, amb la finalitat d'inserir-se o reinserir-se en activitat
laboral, o si ja té un treball per aconseguir-ne un altre o canviar-lo per un
altre millor (aquest registre inclou, entres altes situacions excloses del
registre d’atur, als Fixos Discontinus quan no tenen activitat laboral). En
qualsevol cas les variacions -tant intermensuals com interanuals- d’atur
registrat i de demandats d’ocupació són molt similars.
c) L’atur registrat de persones estrangeres en el mes
d’abril arriba a les 14.829 persones. Una xifra que representa una baixada
anual del -13,29% (-2.273 en termes absoluts) mentre que la baixada anual de
l’atur total és del -9,82% (-8.252). Si ens fixam amb el col·lectiu de persones
procedents de països de fora de la UE-27 la variació és de gairebé el -17%. Per
tant hom pot intuir que encara perdura
la migració d'estrangeres que arribaren a les Illes en major proposició que a
les altres Comunitats Autònomes del Regne d’Espanya.
d) L’atur registrat de llarga durada (més d’un any
ininterromput sense rebre cap oferta de treball ni participar en cap programa
de Polítiques Actives d’Ocupació) s’enfila a la xifra de 27.662 persones (el
36,5% del total). Gairebé 4 de cada 10
persones aturades ho és de llarga durada i no es coneix cap programa especial
del SOIB dirigit a aquest col·lectiu.
e) La mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social és
de 397.014, amb un augment interanual del +3.34% (12.845 afiliacions). És una
dada també enganyosa per diverses raons. Per una banda s’ha d’advertir que és
una mitjana dels tràmits administratius i no de persones afiliades, per tant,
si es pren en consideració que el 36% del total dels contractes registrats en
el mes d’abril han estat de menys de 3 mesos, la mitjana queda absolutament
esbiaixada a l’alça. Per una altra banda cal saber -una dada que no es publicà
ahir- quantes afiliacions noves són a
temps parcial, no sigui cosa que, en termes homogenis d’afiliacions a temps
complets la variació interanual sigui, contràriament al que ens volen fer
creure, negativa.
Tal com deia a l’inici, em sembla molt més important
parar atenció al canvi que s’està produint en l'ecosistema en les relacions
laborals. Un canvi de model basat en la
precarietat que, fins i tot, qüestiona el valor de la integració laboral per a
la inserció social. Amb models de relacions laborals, com ara la reforma
Laboral de 2012, que impulsen ocupacions precàries, inestables i mal pagades,
es produeix allò que passa en tot procés de selecció darwinista, la forma de
sobreviure en condicions canviants adverses és desenvolupar conductes
adaptatives. En aquest cas les conductes adaptatives són convertir-se en
autònom forçat o ser treballador ocasional, és a dir, temporals de molt curta
durada i a temps parcial. Uns i els altres són persones cada pic més usuàries dels Serveis Socials i de les institucions de
beneficència perquè estan exclosos dels mecanismes d’inclusius del treball
remunerat i de la Seguretat Social que
fins fa poc era lo habitual.
Aquesta adaptació darwinista a la pobresa laboral és
allò que progressa en el mercat laboral illenc. Ho confirmen les dades d’atur
registrat i d’afiliacions a la Seguretat Social d’abril 2014. Ho comentaré tot
seguit.
II.-
... aunque el índice de productividad
siempre será un criterio fundamental
de la “selección natural laboral”, la
flexibilidad y el grado de adaptación
al cambio cobra ahora una importancia
fundamental.
Després
de sis anys de crisi, de polítiques d’austeritat per als no rics, i
devaluacions aplicades manu militari
a les normes reguladores dels mercats laborals, s'estan produint els primer
símptomes de les adaptacions darwinistes pròpies d’un mercat laboral no
inclusiu, que ja no garanteix trajectòries laborals d’integració social. Les
successives reformes laborals han augmentat tant la flexibilitat, i minvant
tanta seguretat que han creat un statu quo nou. Aquest estat actual al de les
coses té molta potencialitat per acabar amb les polítiques que garantien el que
els anglosaxons anomenen marking work pay o MWP que,
traduït al català, vendria a significar alguna cosa com “fer que el treball
tingui compensació a bastament”. Amb les dades del mes d’abril de 2014 que ahir
vaig començar a analitzar, es poden identificar almenys tres situacions molt
pròximes al MWP.
1.- Joves: A les Illes Balears la taxa d’atur del col·lectiu de
persones menors de 25 anys és superior al 53% (19.600 persones), però “només”
8.478 figuren com a aturades registrades. Per què? En la meva opinió per dues
raons: Per una banda, la inoperància del SOIB per fer d’intermediari entre una
demanda de feina amb deficiències formatives i d’hàbitats i les exigències
curriculars d’una oferta d’ocupació que té molt a on triar. Quin sentit té per
a una persona menor de 25 anys estar a les llistes de demandants d’ocupació del
SOIB si tanmateix després d'haver entregat milenars de currículums no rep cap
oferta d’ocupació? Per un altre costat influeix, cada pic més, les males experiències
laborals inicials. La gent jove no renova la demanda d’ocupació després d’una
primera ocupació mal pagada, amb pèssimes condicions laborals, plena de
frustracions.
2.- Precarització extrema de la
contractació: Fins i tot amb la
famosa “Tarifa Plana a la Seguretat Social” per a la contractació indefinida,
les dades de contractació d’abril són esborronadores: Del total de 39.310
contractes registrats durant el mes, 32.892 (el 84%) són temporals. Gairebé 4
de cada 10 contractes registrats són temporals de menys de 3 mesos. Però el fet
més significatiu és que el 33% dels contractes registrats són a temps parcial.
La presència del treball parcial no desitjant ha augmentat, fa no fa, un 60%
des del mes d’abril anterior a la Reforma Labora del 2012. Val a dir que,
segons les micró-dades de l’EPA del quart trimestre de 2013, les hores extres
treballades no cobrades en els contractes a temps parcial, havien tingut un augment molt més gran que en
la resta de contractes, concretament del 104% en dos anys.
3.- L’ implosió dels TRADES (Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents).
S’ha presentat com una dada excel·lent l’augment d’afiliacions a la Seguretat
Social en el mes d’abril. Anem a pams: En el comentari d’ahir ja matisava
aquesta suposada bondat de la dada de 12.845 afiliacions més (un +3,34%) que el
mes d’abril de l’any passat. Avui afegesc que el 20% d’aquestes noves
afiliacions són d’autònoms! 2.545 nous emprenedors? De cap de les maneres! El
que hi ha és cada pic més autònoms falsos, autònoms involuntaris i situacions
absolutament precaritzades El darrer cas que conec personalment és el següent:
Una persona aturada de molt llarga durada, de més de 64 anys i que ja ha
esgotat totes les prestacions. S’ha donat d’alta com a autònom per poder cobrar
pensió de jubilació en els pròxims mesos. Ha fet els càlculs i li surt a compte
i, a més a més, la seva situació familiar li permet fer aquesta depesa.
