Discurs d'investidura: arribar aviat o arribar lluny?

M'ha agradat el discurs d'investidura de Francina Armengol . M'ha semblat un discurs pactat, fidel al programa de govern acordat, valent i, alhora, prudent.  Fa temps que tinc  per segur que allò més important és fer les preguntes adients a cada moment.  En aquest sentit,  em sembla molt encertat que la  candidata a presidenta plantegi el següent repte: “Què volem fer a partir d'ara? Cap a on hem d'anar? Quin és el rumb que hem de marcar el milió de persones que vivim a les quatre Illes?  Això i el com fer-ho és l'important.

No es tracta de oblidar el que ha passat en el quatre anys de Bauzá -els mals somnis no s'obliden amb facilitat- però sobre tot  del que es tracte és de construir el futur. El poeta, assagista i naturalista nord-americà, Henry David Thoreau (1817-1862), en el seu llibret “Walking” (traduït al català sota el títol de “Passejades”), escriu: “... no ens podem permetre de viure fora del present. Beneït entre tots els mortals  aquell que no perd ni un moment de la vida fugissera recordant el passat.”   És un bon consell per als nous governats.  Anem per feina!

Una vegada fetes les preguntes adequades, cal esbrinar  el com es faran les coses. En el discurs de Francina Armengol la resposta es fent pinya, evitant les fractures. El que proposa es que: “Fins i tot des de la discrepància treballem junts, consensuant el resultat.”

La proposta de grans consensos em sembla una de les  claus importants de la nova manera de governar. Permeteu-me que expliqui una breu anècdota.  Un dels tants dies de mobilització de la comunitat educativa, vaig coincidir  en  el bus amb una dona senegalesa que  portava una camiseta verda (igual que la que portava jo, la de la Crida) i va ser inevitable no començar una conversació. Ella em va explicar que  hi ha un proverbi  africà que diu: “Si vols anar ràpid vés sol, si vols arribar lluny vés acompanyat”. Aquella dona volia arribar lluny, volia una educació pública de qualitat i en català per als seus fills i sabia que ho havia de fer acompanyada i acompanyat la marea verda.  Crec que el proverbi africà és aplicable als governs. Depèn de si volen  arribar aviat o arribar lluny.

No pensin que s'ha d'acabat el sentit crític. Voldria fer dues precisions a la imminent presidenta. La primera és important car la candidata a la investidura ha dit: “... el nou Govern implementarà una Renda Bàsica progressiva per a totes les persones, independentment que tinguin feina o no”.  Pens que veritablement, la proposta del nou Govern de les Illes Balears no és una altra cosa que una Renda Mínima, una Renta Mínima d'Inserció –o qualsevol altra denominació– garantida en els termes de la Llei de serveis socials de les Illes Balears, però condicionada a uns determinats perfils de les persones perceptores i a les disponibilitats pressupostàries de l'esquifit pressupost de la CAIB. És a dir, no és poca cosa però, ni de bon tros, és una Renda Bàsica incondicional i amb la concepció de dret de ciutadania. Ho explic amb un poc més de detall en aquest article que avui publica l'Ara Balears.

I una segona, a la part final del discurs Francina Armengol  parla molt genèricament de la desigualtat. Perquè no fila un poquet més prim?  Segons les dades de l'IBESTAT a les Illes Balears el coeficient de Gini (com és conegut, és una mesura de desigualtat que pren el valor 0 en cas d'equitat perfecta i el valor 100 en cas de desigualtat perfecta) ha passat del 33,8 de l'any 2013,  al 34,9 del 2014. És a dir,  hem avançat en desigualtat una situació que cal i que sí que és pot esmerçar. El compromís del nou govern hauria de concretar-se en la millora d'aquest indicador de desigualtat, i fer de les Illes Balears una societat més igual.

Publicat originalment a www.elperiscopi.com  (30-06-2015)

La Renda (no) Bàsica en el discurs de Francina Armengol

En el discurs que Francina Armengol ha fet al Parlament de les Illes Balears sol·licitant la investidura com a presidenta del Govern hi ha, a parer meu, tot un seguit de propostes ben interessants. Però n’hi ha una que, per la seva manca de claredat, m’ha sobtat. La candidata a la investidura ha dit: “... el nou Govern implementarà una Renda Bàsica progressiva per a totes les persones, independentment que tinguin feina o no”. A què es refereix? A una Renda Bàsica que serà progressiva (serà major o menor en funció d’altres ingressos personals i/o familiars?) O tal vegada el que ha proposat és la progressiva implantació d’una Renda Bàsica? Tant se val. En ambdós casos és un disbarat, si més no, conceptual.

En el món acadèmic, de l'activisme social i de la política, es coneix la Renda Bàsica (RB) com un ingrés (una quantitat dinerària igual per a tothom) pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania (i no únicament per fer front a l'empobriment, l’exclusió social o la desigualtat) a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de manera remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra manera, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es puguin tenir, i sense importar amb qui es convisqui. Òbviament la Renda Bàsica, com a política econòmica predistributiva, és la millor proposta per acabar amb l'exclusió social i una potent política igualitària, perquè els no rics hi guanyen, i els rics i molts rics hi perden en termes de major contribució fiscal. Sí, el senyor Escarrer, posem per cas, cobraria (de la mateixa manera que, malgrat els seus ingressos, té dret a ser atès pel sistema públic de salut) la RB –entorn dels 7.500 € a l'any–, però contribuiria molts més amb els seus impostos de la quantitat que cobraria per aquest concepte.

Val a dir que la RB és una proposta d'abast internacional articulada entorn de la Basic Income Earth Network, que en el Regne d'Espanya des de fa anys difon i investiga la Xarxa Renda Bàsica que, per cert, no fa gaire temps ha demostrat empíricament la viabilitat econòmica de la proposta en el conjunt del Regne d’Espanya, sobre una modificació substancial de la fiscalitat (vegeu tota la informació a www.redrentabasica.org).

Prenent en consideració que la característica definitòria de la RB és el seu caràcter absolutament incondicional, és un oxímoron proposar una RB progressiva o una progressiva implantació de la RB que, òbviament, tant en un cas com en l’altre, estaria plena de condicionants. Si, a més a més, associam la viabilitat fàctica de la RB a una nova lògica fiscal, sense sobirania plena en aquest àmbit, és un oxímoron doble parlar d’implantació de quelcom semblant a una RB autonòmica que, en el millor dels casos, estaria condicionada a les disponibilitats pressupostàries i a les polítiques de recentralització financera i econòmica de les comunitats autònomes.

En definitiva, vull pensar que, veritablement, la proposta del nou Govern de les Illes Balears no és una altra cosa que una Renda Mínima, una Renta Mínima d’Inserció –o qualsevol altra denominació– garantida en els termes de la Llei de serveis socials de les Illes Balears, però condicionada a uns determinats perfils de les persones perceptores i a les disponibilitats pressupostàries de l'esquifit pressupost de la CAIB. És a dir, una Renda (no) Bàsica. No és poca cosa però, ni de bon tros, és una Renda Bàsica.

Publicat originament a l'AraBalears  (30-06-2015) 

Grècia, qüestió de lesa democràcia

Digem-ho curt i ras: Les negociacions del Govern de Grècia amb la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europe (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), és a dir, amb el que abans es denominava troica i ara li diuen “les institucions, mai no han estat ni econòmiques ni tècniques, sinó polítiques. Val a dir que tothom estava advertit des de fa temps. Molt abans que Síriza guanyés les eleccions i Alexis Tsipras fos el Primer Ministre de Grècia, l’any 2012 Josep Borrell i Andreu Missé firmaven un aclaridor llibre titulat “La crisis del euro: de Atenas a Madrid” en el que Borrel afirma: “por eso se dice, de forma cínica y amarga, que los pueblos pueden cambiar a los Gobiernos, pero no pueden cambiar las políticas que éstos aplican”. Aquesta és la qüestió.

Encara que a hores d’ara, qui més qui manco ha llegit l’històric discurs de Tsipras convocant al poble grec al referèndum sobre les condicions imposades pel Eurogrup al poble grec (vegeu aquí imprescindible intervenció del ministre d’economia grec, Yanis Varoufakis), no em puc estar de reproduir els dos primers paràgrafs:

“Durant els últims sis mesos aquest govern ha estat lluitant en condicions d'asfíxia econòmica sense precedents per complir el promès. La nostra promesa consistia a negociar amb els nostres socis europeus la fi de l'austeritat i la tornada de la justícia social al nostre país.

El mandat que ens vau donar tenia com a fi aconseguir un acord que respectés la democràcia, els valors europeus i que acabés definitivament amb aquesta crisi econòmica.”

Aquesta és la qüestió: Mandat democràtic, i fi de la fracassada política d‘austericidi. ¿Cal recordar que Grècia és el país que durant la crisi ha aplicat més reformes imposades des de la “lògica” de les retallades de drets socials a les persones no riques perquè les riques acumuli més riquesa? ¿És el moment de discutir l’origen i possible il·legitimitat del deute grec i de les conclusions preliminars del Comitè de la Veritat sobre tal deute? Pens que no paga la pena perdre el temps en aquestes qüestions. El que veritablement és clau són les reaccions d’histerisme antidemocràtic europeu enfront de la decisió de demanar l’opinió democràtica del poble grec. De defensar la sobirania de la democràcia grega. Ha de manar el poble o els anomenats “creditors".

Europa necessita més i millor democràcia. La ciutadania europea hem de ser conscients que o capgirem la política econòmica de l’austeritat “manu militari” i reformulam el tractament del deute del deute o, votem el que votem, només són econòmicament i financerament sostenibles polítiques neoliberals a favor de l'1% de la població. Altrament dit: El dilema és austeritat o democràcia (demokratía). Això és el que, ara mateix, ens juguem a Grècia. La resta són “vuits i nous i cartes que no lliguen.”

#JoVaigAmbGrècia

Publicat originalment a www.elperioscopi.com (29.06.2015)