Publicat originalment
a dBalears (25-03-2019)
Ha esdevingut gairebé en
tradició: en tocar la finalització de cada legislatura autonòmica i insular, el
GOB-Mallorca en fa balanç. En aquest sentit, la setmana passada l'organització
ecologista ha presentat el document intitulat "Balanç
legislatura 2015-2019".
Sembla que el balanç no ha sigut
del grat dels governants insulars, ni de les elits locals. Les institucions i
els partits polítics que conformen aquestes majories han mantingut ensordidors
silenciïs públics com a forma de menystenir i refusar el debat. Les elits
locals parlen mitjançant "testaferros", com ara el petit titular que
deia: "Otro balance del GOB con excesivas críticas a la gestión de la
izquierda" (Última Hora de 24/04/2019). Tot plegat és, a parer meu, un
intent de presentar al GOB com el que alguna literatura especialitzada en moviments
socials denomina "organització (o moviment social) de rebuig total".
Tanmateix, el tema no és si
agrada o no agrada el balanç d'aquesta legislatura que es fa des de
l'ecologisme mallorquí. El punt substancial és si és un balanç cert i rigorós.
Òbviament, ho és amb escreix. El GOB no s'està de parlar, en primer lloc -per
això no és un balanç de rebuig total-, de "les bones notícies de la
legislatura": Decret sobre conservació de la posidònia oceànica,
l'ampliació de les ZEPA, l'ampliació del Parc Nacional de Cabrera, la creació
de noves reserves marines, la llei de canvi climàtic i transició energètica,
l'impuls a l'Agència de Defensa del Territori, la prohibició a Palma del
lloguer a plurifamiliars, i l'impost turístic.
Tot i que en alguns d'aquests
temes valorats positivament hi ha importants emperons, el gruix de la crítica
es desenvolupa en els set apartats de la segona part de l'esmentat document: 1/
Agreujament de la dependència de la indústria turística. 2/ Sense límits
derivats de la capacitat de càrrega territorial. 3/ Més asfalt. 4/ No revisió
del creixement i del nou boom de luxe. 5/ Desplaçament poblacional i increment
de les desigualtats. 6/ El caos de la gestió litoral. 7/ Overtourism.
El document finalitza afirmant
conclusivament que "la realitat és que, a grans trets, i malgrat
iniciatives legislatives importants que hem ressaltat, s'han impulsat
polítiques que representen una continuïtat d'un model fracassat: construcció,
turisme, infraestructures viàries... que ens aboca al col·lapse territorial, ambiental
i climàtic que a dia d'avui hauria d'esdevenir prioritari abordar des de totes
les polítiques progressistes d'esquerres. No ha estat el cas".
No hi puc estar més d'acord. La
legislatura amb una correlació de forces teòricament més a l'esquerra de les
que hi ha hagut des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1983 no ha sigut
igual que les legislatures de majories de la dreta negacionista dels límits
ecològics del creixement. Però, com l'esquerra governant ha esdevingut
negacionista pel que fa a la gravetat de la crisi ecològica i social insular,
la cosa ha quedat en governs de canvi mínim.
Tinc, tot s'ha de dir, un petit
emperò a la conclusió del GOB. És el següent: m'espanta xerrar de
"polítiques progressistes", perquè, com bé diu Marina Garcés,
"El progrés es va convertir, així, en prosperitat. Avui la prosperitat, ja
insostenible, és la nostra amenaça". Potser, idò, millor tornar al
"No logo" de Naomi Klein, i, al marge de marques com ara
"progressistes", recordar l'antiga (més que l'evangeli segons Mateu)
sentència del "pels seus fets els coneixereu".
