 |
Vista panoràmica de Cracòvia |
Cinc nits i quatre dies donen per a poc. Per tant, cal
aprofitar el temps, i emprar bé el bon servei de tren per a traslladar-se d'un
lloc a un altre. Aterram a mitjana tarda a Varsòvia, amb la intenció de partir
com més aviat millor cap a Cracòvia (en polonès, Kraków). El tren està complet
i hem d'esperar el pròxim. Arribem a l'antiga capital de Polònia, just per a
deixar el lleuger equipatge a l'hotel, i, amb una mica de pressa, arribar a la
Plaça del Mercat per sopar i per beure la primera de les magnifiques cerveses
poloneses. La primerenca impressió d'aquesta plaça medieval que passa
per ser, amb 40.000 metres quadrats, la més àmplia de tota Europa, és que la
ciutat té molt més encant del previst. Conclusió cal descansar per a carregar
piles. La caminada de l'endemà serà llarga...
 |
Pac Mariacki. A l’entorn de la Plaça del Mercat de Cracòvia
Trepitjant Cracòvia: Sens dubte Cracòvia es gaudeix
passejant a peu. Hi ha, per dir-ho d'alguna manera, passejos per diversos
"mons".
Pel món del Pujol de Wawel, amb molta història al voltant de
la Catedral de Wawel i el Castell Real. I de la llegenda concentrada en la cova
del drac. Segurament la famosa escultura de bronze del drac és el més
fotografiat. Però les fotografies més interessants són les de les campanes, i
les vistes panoràmiques des de la torre de Segismundo de la Catedral que dóna
nom a aquest pujol.
Pel món de la Plaça del Mercat (Rynek Główny, en polonès).
Aquí està l'autèntic cor de la ciutat. Un es pot asseure i veure passar la gent
local i turistes durant el matí, la tarda, i la nit. És un no aturar. Però, a
més, convé acostar-se al proper parc Planty (una zona verda en forma de
ferradura que envolta el barri antic de la ciutat), i dedicar temps per a
visitar els monuments més emblemàtics, com ara la Llotja dels draps, amb els
seus llocs de venda d'artesanies, o la Basílica de Santa Maria, on es pot veure
un impressionant retaule de fusta del segle XV que, amb més de 200 figures
tallades i amb 12 metres de longitud, diuen és el més gran de tota Europa. I,
perquè no, conèixer curiositats com l'entrada de l'Hotel Francuski amb una
escala que, pel que sembla, va inspirar la del Titànic.
En qualsevol cas el meu lloc preferit d'aquest món de la
Plaça del Mercat de Cracòvia és la modesta Plac Mariacki.
Pel món del Barri Jueu (Kazimierz). Un exemple de convivència
entre sinagogues i esglésies catòliques, dels carrers i places (singularment la
Plaça Nowy), bars de copes, i extraordinaris restaurants kosher, per exemple
l'Ariel. El Kazimierz és l'avantsala perfecta a l'entrada al món del Gueto de
Cracòvia. Una imprescindible immersió a la memòria democràtica i antifeixista.
Probablement, els seus "reclams més turístics" són la Farmàcia de
l'Àguila (al farmacèutic de la qual li va dedicar Polanski la pel·lícula
"El pianista"), i la fàbrica Schindler, popularitzada arran de l'èxit
de la pel·lícula de Steven Spielberg. No obstant això, el més impressionant per
a mi són les cadires buides, que, simbolitzant els jueus que van haver de
deixar les seves llars i anar-se'n de la seva casa sense res en direcció als
camps d'extermini, estan instal·lades en la Plaça Bohaterów Getta o Plaza dels
Herois del Ghetto.
En qualsevol cas hi ha tres coses que no s'han de deixar de
fer a Cracòvia: Anar al Museu Nacional de Cracòvia per a poder gaudir, en una
intimitat impressionant, del quadre de Leonardo da Vinci "Dama amb un
ermini"; menjar alguna rosca de pa (obwarzanek) que només es poden comprar
a Cracòvia; i acostar-se a la petita Galeria Luelue del Barri Jueu.
|
 |
Entrada d'Auschwitz
Auschwitz-Birkenau: Una experiència dura. Una visita que,
tot i no ser imprescindible per a entendre l'horror nazi, sí que és
aconsellable com a homenatge a les víctimes, compromís antifeixista, i
antinegacionista de l'holocaust. Auschwitz-Birkenau és especial. Va ser un
conjunt de camps expressament d'extermini. Pot ser que, per part d'algunes
persones visitants, es produeixin alguns comportaments banals propis de la
turistització, però no es visita un lloc turístic ni turistitzat. Amb una
exquisida i molt respectuosa museïtzació, és un santuari de memòria pública com
a element de cohesió social entorn dels valors democràtics. De record -com si
aquesta experiència pogués oblidar-se!- em compro un exemplar de "Si això
és un home", el llibre que inaugura la trilogia que Prímo Levi va dedicar
als camps d'extermini nazis, i que, una vegada has trepitjat Auschwitz, es
llegeix d'una altra manera.
|
 |
Ciutat Vella de Varsòvia
Varsòvia: Hi ha quelcom postís a Varsòvia. Des
de l'edifici del Palau de la Cultura i la Ciència, el més conegut de la capital
polonesa que va ser un regal del Poble de la Unió Soviètica als polonesos, fins
a la ciutat vella (Plaça del Mercat, les muralles, Castillo Real, etc.),
passant per la cèntrica i animada Ruta Real. La torre "soviètica"
sembla traslladada des de Moscou, el centre està reconstruït en gairebé la seva
integritat, ja que va quedar arrasat en més del 80% durant la Segona Guerra
Mundial. I, no obstant això, la Ciutat Vella té el seu encant, especialment la
vista que es té quan s'entra a la Plac Zamkowi des de la Ruta Real. Una ruta,
la Real, que té les seves curiositats: allà hi van viure Fréderic Chopin i
Joseph Conrad, i allà està l'Hotel Bristol, més conegut com "l'hotel dels
nazis" car, com va ser el lloc on s'allotjaven les autoritats nazis, va
ser dels pocs edificis que van quedar en peus.
No falten diversos memorials en el que va ser el Gueto de
Varsòvia. Sens dubte, el principal i més imponent és el moderníssim Museu Jueu.
D'altra banda, i allunyant-se del centre històric, en una gran ciutat com la
capital de Polònia no hi pot faltar
algun barri d'avantguarda. Doncs bé, l'avantguarda varsoviana està en el barri
de Praga.
Per cert, ningú hauria d'anar-se de Varsòvia sense menjar
alguna cosa en algun dels locals de la cadena de restaurants Zapiecek (com ara
uns típics pierogi).
|
 |
| Grua medieval de Ddansk |
Gdansk: Les tres hores d'anada des de
Varsòvia i les tres de tornada són una excel·lent inversió. Visitar Gdansk és,
a parer meu, imprescindible. A pocs passos de l'estació del servei de tren
polonès està el Panorama Restauracja (Restaurant Panorama), un lloc amb unes
vistes panoràmiques de les famoses drassanes de la ciutat, on prendre's un cafè
per a iniciar la jornada. Molt a prop està la plaça amb el monument als treballadors
de les drassanes, i a tocar d'ella l'imprescindible Centre Europeu de
Solidaritat (Europejskie Centrum Solidarności, en polonès). A partir d'aquí, es
pot posar rumb en direcció a la part més cèntrica i històrica de Gdansk. Hi ha,
almenys, dos llocs imprescindibles: El "Moli gros", un dels majors
edificis industrials de l'Europa medieval, que en la nostra visita estava en
plena restauració, i l'Oficina de correus i la plaça que està just en la seva
entrada. En aquest lloc Hitler i les seves tropes van iniciar la invasió de
Polònia, que va significar, en 1939, l'inici de la Segona Gran Guerra.
Seguidament, convé endinsar-se per la part riberenca del riu
Moldava i els seus voltants. Molt bon ambient, molta botiga d'ambre, bastant
turista local i forà, impecables edificis restaurats. El més interessant?
Potser la gran Grua medieval, el carrer Mariacka, els voltants de l'Església de
Santa Maria...
Tant es val. L'encant de Gdansk és el seu conjunt que
transmet un sorprenent estat de benestar. Si es té en compte que en finalitzar
la Segona Guerra mundial les tropes soviètiques van arrasar la ciutat per a
despullar-la de qualsevol vestigi germà, té, encara que es faci a càrrec dels
fons de la UE invertits en la seva modernització, el seu mèrit.
Per a arrodonir la visita a Gdansk, una excel·lent idea és
dinar o sopar en el restaurant Pod Lososiem.
 |
| Comiat a la Placa del Mercat de Varsòvia |
Fi: Abans de posar rumb cap a l'aeroport per a tornar a Palma, fem una passejada matutina per la part antiga de Varsòvia. És diumenge, i hi ha poca gent pels carrers. La Plaça del Mercat està deserta. Hi ha un home de mitjana edat, amb trage i corbatí vermell, fa sonar un orguenet (una mena de caixa de música), canta una cançó amb una melodia que em recorda a les que se senten en algunes pel·lícules de nazis, recull algunes monedes... Em vaig, sorprès per l'interessant que es Cracòvia, enamorat de Gdansk, impactat per l'experiència de la visita a Auschwitz-Birkenau, interessat a conèixer més Varsòvia, preocupat per la deriva ultraconservadora de Polònia.
