El desastre de l'Afganistan, paraula d'Arcadi

 Publicat originalment a dBalears (23-08-2021)

Subscric la preocupació extrema per la més que probable repetició de les atrocitats contra les minories de l'Afganistan. Sens dubte, cal un moviment social global que doni resposta efectiva al SOS de les dones afganeses, ja triga a posar-se en marxa un potentíssim "Refugees Welcome"... Que la magnitud d'aquesta crisi humanitària no sigui apocalíptica depèn de nosaltres: De la societat civil. Desconfii de la capacitat de les institucions per pal·liar aquest desastre anunciat des de fa almanco dues dècades.

La invasió estatunidenca d'Afganistan, la consegüent guerra, la política sobre aquest affair de la UE i dels seus estats membres, la impotència de les institucions internacionals, la inutilitat de l'OTAN... tot plegat no ha sigut una altra cosa que l'externalització de fronteres perquè la gent mori lluny de les costes i de les consciències occidentals. Un gegantí i cruel "Not In My Back Yard" [No al meu pati posterior] (NIMBY). És part de la lògica capitalista de les societats de l'externalització, és a dir, el nostre benestar a costa de l'empobriment del sud global. És consubstancial amb una globalització que no considera els Drets Humans un codi ètic d'obligat compliment. Amb prou feines són considerats una mena de Responsabilitat Social Cooperativa a l'estil Florentino Pérez.

Més enllà que la victòria dels talibans tingui repercussions geoestratègiques en aquella zona del món, com ara el reforçament de règims especialment autoritaris, o nues i crues dictadures (Pakistan, Xina, Rússia, Turquia), qui realment fa anys i panys que hi guanya és allò que l'Arcadi Oliveres -a "Paraules d'Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar". Angle Editorial, 2021)- anomena "el complex militar industrial [que] no seria altra cosa que la connivència d'interessos d'aquells que d'una o altra manera tenen a guanyar amb la despesa militar".

En qualsevol cas, ara mateix, insistesc, màxima solidaritat, empatia i compromís amb les persones directament i indirectament amenaçades pels talibans. Com ens recorda l'Arcadi en el seu llibre, gairebé pòstum, ja ho deia en Xirinacs: "Nosaltres no som neutrals per ser contraris a la guerra; nosaltres estem a favor dels oprimits, siguin del color que siguin".

(Re)Imaginar el món actuant per la pau i la justícia

Publicat originalment a dBalears (16-08-2021)

Aprofitem els dies d'agost que queden perquè se'ns gira feina  per a la "rentrée" post estiuenca. El moviment de pensionistes anuncia una "tardor calenta" en defensa i millora del Sistema Públic de Pensions. La situació sociolaboral seguirà marcada pels efectes de la pandèmia, i segur que caldrà mobilitzar-se si volem albirar un horitzó d'una certa equitat social en el qual la vida es posi de debò al centre. De ben segur el debat sobre la imprescindibilitat de la Renda Bàsica Universal i Incondicional revifarà ...

Emperò el Segon Congrés Mundial de la Pau, organitzat per l'International Peace Bureau (IPB) i l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) a Barcelona del 15 al 17 d'octubre, és, sens dubte, una de les cites imprescindibles en l'agenda dels pròxims mesos. Aquest congrés s'ha convocat sota l'eslògan "(Re)Imagini Our World: Action for Peace and Justice" ((Re)Imagineu el nostre món: Acció per la Pau i la Justícia".

Basta fer un cop d'ull a l’esborrany del programa del congrés per concloure que és un esdeveniment força suggerent. La participació de referents internacionals, com ara Noam Chomsky, Vandana Shiva, Jody Williams, Duarte Pacheco, Wada Masako, Beatrice Fihn, Luiz Inácio Lula da Silva, o Guy Ryder és un bon senyal de la potencialitat del congrés per (re)imaginar el món actuant per la pau i la justícia.

I, tanmateix, els riscos de convertir esdeveniments com aquest congrés en un episodi del negoci del turisme de congressos global sempre hi és present. Convé no menystenir que el capitalisme turístic és part essencial de la guerra declarada contra el sosteniment de la vida. Ve a tomb, idò, recordar la celebèrrima frase de la gran Rigoberta Menchú: "La paz no es solo la ausencia de la guerra".

Segell "Hotels Justos: Ni hi és ni se l'espera

 Publicat originalment a dBalears (09-08-2021)

Tot just abans de la pandèmia es va parlar bastant de la possibilitat d'establir un segell d' "Hotels Justos". No em sembla que sigui "la solució” a la multifacètica tendència a una major precarització de les ocupacions turístiques. Però, no obstant això, res sobra en la lluita per unes relacions laborals decents en el sector turístic. En aquest sentit, un distintiu d' "Hotels Justos" seria útil perquè una part de la ciutadania –la que, per exemple, consumim tant com podem a l'economia social i solidària, poguéssim emprar una mena de "Booking" compromès amb el “treball decent".

Per altra banda, una certificació que donés una certa garantia de no explotació laboral en els hotels hauria de ser un requisit bàsic a l'hora que administracions i entitats públiques establissin convenis amb hotels per a l'allotjament de persones convidades, o participants en tasques institucionals, etc.

Desgraciadament, aquell anunci de segell "Hotels Justos” ha quedat en un no-res. L'obsessió governamental-empresarial-sindical és la tornada a la situació prepandèmia. La nova normalitat postpandèmica ha esdevingut en una mena de "salconduit" per a la congelació sine die de qualsevol canvi en la correlació de forces en la disputa entre continuar enriquint als rics, i la reivindicació de viure vides que valguin la pena ser viscudes.

El cas és que, en el que queda d'estiu -vés a saber si ho podrem fer algun dia!-, no és possible reservar l'estada en un hotel amb una certa garantia de decència en les condicions de treball de les seves plantilles. Ni existeix el segell distintiu d' "Hotels Justos", i és gairebé impossible contractar amb algun hotel que es mogui en un mercat d'economia social i solidària.

Però sí que poden fer una cosa: Participar en el cofinançament del projecte de la "Central de Reserves de les Kellys" vinculada al segell de treball just i de qualitat. No és massa cosa, però per alguna cosa es comença!