Publicat
originalment a dBalears (17-09-2023)
Han passat cinc anys
d'ençà que, en tornar d'un viatge a Madagascar, dBalears em va publicar un
article en què, entre altres coses, afirmava: "He vist
una població gairebé tota ella vestida amb roba de segona mà. La
"friperie" ha arrasat. S'ha carregat la indústria tèxtil local, i la
forma de vestir tradicional. La "friperie" és, en poques paraules,
una gran distribuïdora de roba usada que ONGs recullen, principalment a Europa,
i que es ven a un preu molt econòmic a multitud de petites botigues i llocs de
carrer que trobes per tot Madagascar. Com sóc mal pensat, sospit que algú fa un
gran negoci amb la roba que recullen gratuïtament aquestes ONGs".
Des de llavors no m'ha
deixat d'interessar l'assumpte de l'aclaparadora presència de roba emprada
-procedent molt majoritàriament de la UE i EUA- a l'Àfrica. Mentre la Xina i
Rússia guanyen terreny geopolític i geoeconòmic en el continent africà, les
elits europees i ianquis l'envaeixen amb milers de tones de roba usada.
No és, a parer meu, un
tema menor aquest del negoci de la roba rebutjada pels europeus, europees,
nord-americans i nord-americanes. Té a veure amb el boig consumisme de roba,
l'externalització dels residus del consumisme esmentat, la crisi climàtica, i la
desigualtat mundial. En definitiva, aquest ingent negoci és part essencial del
que s'ha anomenat "societat de l'externalització", allò que, a tall
d'exemple, Stephan Lessenich al seu llibre així intitulat, defineix com a una
suposada bona vida a expenses d'altres, o el mètode de viure i deixar morir en
el que es basa el capitalisme neocolonialisme actual d'intercanvi barroerament
desigual.
A què ve parlar
d'aquest assumpte ara? Doncs perquè aquest mes de setembre he conegut que el
president d'Uganda, Yoweri Museveni, ha anunciat la prohibició d'importació de
peces de roba usades al seu país. El govern ugandès al·lega que la situació
actual impedeix el creixement de les indústries tèxtils nacionals.
Tot i que, aparentment,
l'anunci pretén desviar l'atenció interna per la repercussió internacional de
la recent aprovació de la llei que endureix la ja existent legislació
homofònica ugandesa, i, sobretot per l'anunci
de possibles repercussions pel que fa a l'ajuda exterior
a conseqüència d'aquesta brutalitat; el cas és que, segons un informe de l'Economic
Research Policy Centre, la importació a Uganda de roba de
segona mà es va multiplicar per cinc entre 2001 i 2016, dels 25,6 milions als 128 milions d'euros. Encara més, Uganda
importa una mitjana de 6.668 tones mètriques de roba de segona mà cada mes, i
recapta 19.880 milions d'euros amb ella, segons l'Autoritat Tributària del
país. Per tant, en cas de fer-se realitat la mesura anunciada pels governants
ugandesos, tindrà repercussions en la macroeconomia del país, i en la forma de
guanyar-se, encara que sigui precàriament, la vida de moltes persones. Però...
vés a saber, els deliris del sàtrapa Yoweri Museveni són inescrutables.
En qualsevol cas,
aquesta pràctica d'exportació a fora de roba d'un o pocs usos de les societats
de l'opulència consumista ha assolit un
volum econòmic molt i molt important. És una activitat
econòmica que, en benefici d'uns pocs, ocasiona greus problemes ecològics a la
majoria. A tall d'exemple: Greenpeace adverteix que materials
com el polièster, que no són biodegradables, acaben, després de ser cremats o
rebutjats, a la cadena d'alimentació d'animals i humans
en forma de microplàstics, o a Ghana -que és el país africà que més roba usada
importa- s'han
detectat gravíssims problemes de contaminació dels rius.
Mentrestant "Inditex
continua disparada i preveu nou rècord de beneficis per al primer semestre. Els
analistes estimen que la tèxtil gallega augmentarà un 35% el seu benefici net”.
Tot normal: És el capitalisme, estúpid!
