Més cooperativisme com antídot a la febre de l'odi

Publicat originalment a Diario de Mallorca (28-07-2025)

El 19 de juny de 2024, l'Assemblea General de Nacions Unides va proclamar oficialment 2025 com l'Any Internacional de les Cooperatives. "Les cooperatives construeixen un món millor", és l'eslògan de l'esdeveniment. Una idea que subratlla "l'impacte global durador de les cooperatives, posicionant-les com a solucions essencials als desafiaments globals actuals", tot destacant "les seves contribucions al desenvolupament sostenible en les dimensions social, econòmica i ambiental, mostrant com les cooperatives són impulsors clau per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU per a 2030", alhora que emfatitza "la capacitat única de les cooperatives per a promoure el creixement inclusiu i enfortir la resiliència comunitària". ¿Què en pensen les autoritats autonòmiques d'aquesta crida de l'ONU a impulsar les cooperatives com a gran oportunitat per a reforçar i estendre un model clau per al benestar de les persones, la democràcia, la sostenibilitat ecològica, i, personalment, afegiria, un model d'empresa on la jornada laboral no sigui un veritable estat d'excepció de la democràcia?

Havent passat més de mig any de commemoració, pel que ha transcendit a l'opinió publica, i tenint en compte el baixíssim relleu de l'economia social en l'organigrama governamental autonòmic -subsumida en un barrejadís "Servei d'Emprenedoria, Economia Social i Circular" en el si de la Conselleria d'Empresa, Autònoms i Energia- no és arriscat suposar que pensen que això del cooperativisme -especialment si l'ONU afirma que cal impulsar-lo i que el seu creixement ajuda al compliment dels ODS- és part del "pack woke".

Val a dir que, en paraules de Laura Camargo, "el papel de los imaginarios sociodiscursivos creados y circulados en los ecosistemas mediáticos y las redes de los portavoces y seguidores de la (ultra)derecha global se ha demostrado fundamental para la construcción de la ideología y el nuevo sentido común de época autoritario y excluyente" (Trumpismo Discursivo. Origen y expansión del discurso de la ola reaccionara global. Editorial Verbum, 2024). Idò, el nou sentit d'època autoritari i excloent -practicat, amb més o manco somriures; amb distints, però mai greus, graus d'incomoditat i contradicció; amb dissimulacions discursives- fa que el partit de la dreta espanyola tradicional, que tant pes electoral i social ha tingut i té en aquesta terra, hagi mutat a les posicions d'extrema dreta. En conseqüència, per a unes institucions autonòmiques i insulars cada cop més còmodes amb el discurs de la internacional reaccionària, té molta lògica que l'únic cooperativisme radicalment no-woke sigui el que representa la cooperativa política PPVox! "És el mercado, amigo", que diria Rodrigo Rato. El mercat electoral, i la faula del "lliure mercat" i la meritocràcia, excel·lentment  exemplificats en el "cas Montoro".

Ve a tomb aquesta disquisició sobre l'extrema dreta perquè l'impuls del cooperativisme, endemés de ser una certa obligació amb la tradició històrica de casa nostra; factor d'innovació, cohesió social i d'ajuda i agraïment institucional al modest, però meritori, nostrat moviment cooperatiu existent; i ser clau per al canvi de model econòmic de les Illes Balears (imaginau-vos què seria del nostre present i futur amb, posem pel cas, un moviment cooperativista amb un pes percentual d'un dígit en el sector turístic), ha esdevingut essencial en la batalla contra el discurs de l'odi.

És el que, en part, explica la sèrie francesa "La fièvre" (La febre). La ficció, dels mateixos creadors de la memorable 'Baron Noir' (Baró Negre), es mou entre profecia feta realitat (Trump i radical gir dretà global) i alguns perquès de tot plegat: la comunicació com a arma de manipulació; la capacitat de xarxes socials, bots i algoritmes per a inflamar a la societat (valguin com a exemple els pogroms racistes conta migrants esdevinguts a Torre Pacheco); la facilitat de penetració del discurs de l'odi en la institucionalitat política de, en altre temps, la dreta democràtica; el paper dels interessos del capital en la propagació de la febre antidemocràtica, etc. Però, potser, allò més interessant de la sèrie és el missatge que no tot està perdut. La comunicació pot ser a favor de la democràcia, la raó del bé comú pot vèncer al mal (en la ficció representat en l'aliança entre propagadors d'odi i mentides i els interessos econòmics), els mecanismes que originen les polèmiques identitàries, amplificades pels mitjans de comunicació d'extrema dreta i les xarxes socials, poden descarrilar davant una societat organitzada i posant en peus mecanismes de resistència. A "La fièvre" el Racing de Paris és un protagonista molt important. El club de futbol pateix una doble crisi: La de valors com a conseqüència que el seu jugador estrella, d'origen senegalès, provoca un altercat amb l'entrenador, a qui qualifica de "brut tubab" (tubab significa blanc en wòlof). El fet, encara que és provocat per un malentès, és usat com a munició incendiària en una societat amb un racisme estructural subjacent. Aquest fet complica encara més la ja fràgil situació econòmica del club. Ambdues crisis se solucionen convertint al Racing de Paris en una cooperativa. Una decisió que, de retruc, ajuda a desinflamar la febre d'odi del conjunt d'una societat fragmentada per les grans desigualtats. Tota una metàfora que em permet afirmar, a risc de ser acusat de woke -o de bonisme i no de malisme-, que les cooperatives construeixen un món millor.

 

“Tourist go home happy. Be happy returning to Mallorca. Thanks"

 Publicat originalment a dBalears (20.07-2025)

Aquests dies la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) ha posat en marxa una campanya sota l'eslògan que encapçala aquestes ratlles. Ho fan en anglès, i no en, posem pel cas, alemany o català. Com a la FEHM la llengua pròpia d'aquesta terra l’importa un rave, i perquè no fos cosa que algú despistat pensés que donen les gràcies a la gent resident i als treballadors i treballadores d'hoteleria, la traduirem: "Turista ves-te'n a casa feliç. Sigueu feliços tornant a Mallorca. Gràcies".

La campanya del lobby hoteler s'ha presentat com una resposta a l'acció de protesta d'Arran. Una acció que, sigui dit de passada, independentment de l'opinió que cadascú tingui sobre la seva conveniència, és, dintre de la polifonia de la protesta "Per una vida digna", una protesta legítima. Les accions protestatàries radicals són tan legítimes com ho són les de desobediència civil. En el cas de les crítiques d'hotelers, alguna premsa del "règimen de la turistificació", amb editorials incloses, i algun opinaire progre, envers l'acció dels joves d'Arran, s'escau recomanar-los un llibre imprescindible per als temps que corren: "Desobediència i democràcia. Nou fal·làcies sobre la llei i l'ordre" de Howad Zinn (amb un extraordinari pròleg de Xavier Antich). Al cas, li ve com l'anell al dit la novena de les fal·làcies, la que s'anuncia així: "Que nosaltres, la ciutadania, ens hem de comportar com si els interessos de l'Estat i els nostres coincidissin.

Al marge de fal·làcies, és absolutament inversemblant que la campanya de la FEHM fos pensada, dissenyada, i planificada per respondre Arran. Se n'anessin sortit amb una nota de premsa!

Tinc per a mi que el veritable objectiu del "Tourist go home happy. Be happy returning to Mallorca. Thanks" és un altre. És una campanya per a frenar el procés de canvi del "sentit comú social" del "vivim del turisme" pel del "malvivim del turisme". És un bast intent de desmobilització de la societat que diu prou de turistificació, que, d'una manera o d'una altra, clama que "governi qui governi, qui estima Mallorca, no la turistifica". És un desesperat inici d'assumpció de la derrota. Des de la FEHM ja reconeixen que la mobilització social té repercussió en els "mercats emissors", saben que portals de viatges tan importants com Fodor's recomanen no venir de vacances a Mallorca, tenen per segur que els temps estan canviant. Estan astorats, despistats, confosos, neguitosos pel cúmul d'incerteses.

I nosaltres, la societat civil i civilitzada, sabem amb tota certesa que no hi ha una altra opció que continuar mobilitzant-nos. Perquè, en paraules del mestre Enric Tello, "els negacionistes climàtics, els que volen créixer costi el que costi, sí que ens porten [per manca de polítiques transicionals envers un decreixement just] al pitjor decreixement".

Vacances en pau a Mallorca versus vacances en guerra a Dakhla

Publicat originalment a dBalears (13-07-2025)

Si no hi ha cap contratemps, aquesta setmana arribaran a Mallorca els infants sahrauís que participen en el programa de Vacances en Pau. Aquests nins i aquestes nines durant unes setmanes viuran amb famílies acollidores, unes famílies de qualsevol classe que, val a dir-ho, són un grandiós exemple de generositat. Són, sens dubte, del millor que té la nostra societat.

La infància sahrauí, que estarà entre nosaltres en el període estiuenc, gaudirà de quelcom tan essencial com és la pau. Recordem-ho una altra vegada: Gaudir de la pau no és només el gaudi d'una situació vital d'absència de guerra, és el fet de transitar per la vida en un marc de justícia, d'existència material bàsica, més o menys garantida, d'aplicació efectiva dels DDHH, d'horitzons possibles de llibertat i progrés vital i en societat.

De tot això n'estan privats els nins i les nines sahrauís que, els pròxims dies, aterraran a Mallorca. I, també ho estan privades del gaudi de la pau les seves famílies que romandran, d'ençà de gairebé cinquanta anys, als campaments de població refugiada sahrauí a la inhòspita hamada algeriana de Tindouf.

Mentre, de la mà de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB), es desenvolupa el programa Vacances en Pau de 2025, persistirà la lluita del poble sahrauí a tots els fronts per la seva llibertat, pel compliment de la legalitat internacional, per la definitiva descolonització de la darrera colònia del continent africà, i, conseqüentment, per la independència del Sàhara Occidental. Talment com ha succeït en les dècades de vida del Programa Vacances en Pau i de l'ocupació il·legal del Marroc del Sàhara Occidental.

Però enguany, hi ha una circumstància indignament paradoxal: Mentre, a casa nostra, i a altres indrets d'Europa, la infància sahrauí gaudeix -gràcies al robust moviment solidari europeu amb la causa sahrauí- d'unes vacances en pau, a casa seva, és a dir, al Sàhara Occidental, continuarà l'obscenitat d'incentivar a l'engròs la promoció de la ciutat ocupada de Dakhla (l'antiga Villa Cisneros espanyola) com un gran destí turístic. Destí per a vacances tacades de sang, s'hauria de dir. Perquè l'ocupació il·legal és sempre violència, la repressió marroquina a Dakhla, i arreu dels territoris sahrauís ocupats, és tan brutal que cal parlar de règim d'apartheid per a les persones sahrauís que hi continuen malvivint. El turisme com a font de deshumanització, que explic a aquest article (vegeu aquí), és una autèntica guerra, una barroera conculcació dels drets humans i de qualsevol legalitat internacional. És la llei del més fort en armament. És la guerra.

Aquesta és una guerra directament conseqüència de la complicitat del govern del Regne d'Espanya, del menyspreu als tribunals europeus que han sentenciat la il·legalitat de l'espoli del Marroc en els territoris legalment sahrauís (la promoció de vacances a Dakhla n'és part d'aquesta espoliació de recursos), del trumpisme global, de la menysvaloració de l'aplicació efectiva de la Declaració Universal dels Drets Humans, en definitiva, d'una clamorosa i indignant deshumanització, i d'un cúmul de traïcions al poble sahrauí. Tanmateix, el Sàhara Occidental no és del Marroc!

Malgrat tot, sempre ens quedarà la dignitat de la solidaritat amb el poble sahrauí, i la humanitat dels nins i nines sahrauís que estan a punt d'arribar a casa nostra. Sigueu benvinguts!