M’he compromès amb mi mateix a no emprar aquest espai per fer comentaris d’actualitat. No tinc capacitat ni temps. Però la cabronada d’Haití –genial, com quasi sempre, Maruja Torres- m’ha empès a fer un esbós de proposta de solidaritat des del moviment sindical illenc. Ja ho sé: el que necessita, necessitava i sobretot necessitarà Haití és ajut internacional permanent i estructural. Mentrestant, i de forma immediata, el que cal és una gran mobilització de recursos, de voluntats polítiques i de mitjans humans per a tot allò més bàsic.
L’esbós de proposta és el següent: un acord interprofessional pel qual a les nòmines del mes de gener es descomptaria un percentatge a tots els treballadors i a totes les treballadores, i l’empresariat col·laboraria amb una contribució consemblant. La proposta és tècnicament possible amb la participació de la Tresoreria de la Seguretat Social i de la Conselleria de Treball i amb l’acord dels Sindicats i Patronals més representatives. Un petit percentatge de la “massa salarial” de gener és una quantitat considerable i –si es fa amb seny- una contribució a la solidaritat molt sostenible, inclús, en temps de crisi i de restriccions salarials.
L’esbós de proposta és el següent: un acord interprofessional pel qual a les nòmines del mes de gener es descomptaria un percentatge a tots els treballadors i a totes les treballadores, i l’empresariat col·laboraria amb una contribució consemblant. La proposta és tècnicament possible amb la participació de la Tresoreria de la Seguretat Social i de la Conselleria de Treball i amb l’acord dels Sindicats i Patronals més representatives. Un petit percentatge de la “massa salarial” de gener és una quantitat considerable i –si es fa amb seny- una contribució a la solidaritat molt sostenible, inclús, en temps de crisi i de restriccions salarials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada