BLOC PER GUANYAR, BLOC PER RESISTIR
Això pinta malament. El que havia de ser un procés de participació des de la base, de construcció col·lectiva d’un discurs polític nou, d’un relat alternatiu del com i el què s’ha de fer a l’àmbit polític (institucional i social ) de les Balears, pot acabar en una frustració i un espectacle de mala qualitat, cutre per entendre’ns.
Tal vegada a la recta final de l’assemblea de Mallorca, que tindrà lloc aquest dissabte dia 15 a un espai tan alternatiu com l’hotel Palas Atenea (sic), es vulgui plantejar que la unitat de la força política promotora del procés (EUIB), el consens en les qüestions centrals del debat (vegeu entrada anterior) i la martingala que permeti seguir exercint a alguns i a algunes el vici de la comandera, sigui essencial per poder fer Coalició Electoral i reeditar el Bloc per Mallorca, i així aconseguir que el PP no tengui majoria absoluta a les eleccions del 2011. Això és un xantatge barroer.
El Bloc per Mallorca, la consolidació del tercer espai polític electoral i la sobirania absoluta de la nova força són una mateixa cosa. No es pot voler de debò una cosa i no l’altra. I no es pot dir una cosa i la contrària. És cert que qualsevol solució que no sigui de suma pot dificultar l’objectiu de barrar el pas a les majories absolutes de la dreta política i econòmica a les institucions. Tothom amb dos dits de seny sap que això és així. Però només ho dificulta.
La garantia de l’èxit progressista és a l’embranzida d’un Bloc per Mallorca amb alegria, amb programa d’esquerra verda i nacional, amb orgull de l’obra de Govern ben feta, amb la força moral de no tenir màcula de corrupció, i amb bones candidatures. Un Bloc per Mallorca de “mala gana”, perquè “no queda altre remei” dificulta, encara més, mantenir els governs progressistes a les institucions.
Hi ha una cosa que convé no oblidar: L’aposta pel Bloc per Mallorca no només és per a guanyar. Si guanya la dreta haurem de resistir des de les institucions i des de la societat. En aquest sentit paga la pena no ho oblidar que Mallorca gaudeix d’organitzacions culturals, sindicals, ecologistes, veïnals, etc. amb plantejaments programàtics progressistes i amb característiques nacionals. És en aquest sentit que el Bloc per Mallorca i Eivissa pel Canvi són molt més que una “experiència positiva”. Son apostes estratègiques.
Cal desitjar que almanco les dones i els homes d’Esquerra XXI, del PSM-EN i d’Els Verds tinguin la coherència i l’altura de mires que requereix la situació de les Illes Balears. Ens hi jugam el canvi de model de creixement, el manteniment dels trets essencials de la nostra entitat nacional, el progrés en cohesió social...
El Bloc amb alegria i amb orgull és el futur. Fa temps que ha passat a la història allò de “fer partit per fer país” o “fer partit per emancipar la classe obrera”. Ara es tracta de construir un relat i un programa progressistes per reformar els obstacles que no ens permeten ser més iguals, més lliures i, si escau, resistir des de les institucions i des de la societat. Ho hem de fer en un context internacionalment convuls, sense paradigmes clars, sense saber com sortirem d’aquesta crisi que, a més de financera, econòmica, laboral i ecològica, és sistèmica del model i de l’organització social actual.
Tal vegada a la recta final de l’assemblea de Mallorca, que tindrà lloc aquest dissabte dia 15 a un espai tan alternatiu com l’hotel Palas Atenea (sic), es vulgui plantejar que la unitat de la força política promotora del procés (EUIB), el consens en les qüestions centrals del debat (vegeu entrada anterior) i la martingala que permeti seguir exercint a alguns i a algunes el vici de la comandera, sigui essencial per poder fer Coalició Electoral i reeditar el Bloc per Mallorca, i així aconseguir que el PP no tengui majoria absoluta a les eleccions del 2011. Això és un xantatge barroer.
El Bloc per Mallorca, la consolidació del tercer espai polític electoral i la sobirania absoluta de la nova força són una mateixa cosa. No es pot voler de debò una cosa i no l’altra. I no es pot dir una cosa i la contrària. És cert que qualsevol solució que no sigui de suma pot dificultar l’objectiu de barrar el pas a les majories absolutes de la dreta política i econòmica a les institucions. Tothom amb dos dits de seny sap que això és així. Però només ho dificulta.
La garantia de l’èxit progressista és a l’embranzida d’un Bloc per Mallorca amb alegria, amb programa d’esquerra verda i nacional, amb orgull de l’obra de Govern ben feta, amb la força moral de no tenir màcula de corrupció, i amb bones candidatures. Un Bloc per Mallorca de “mala gana”, perquè “no queda altre remei” dificulta, encara més, mantenir els governs progressistes a les institucions.
Hi ha una cosa que convé no oblidar: L’aposta pel Bloc per Mallorca no només és per a guanyar. Si guanya la dreta haurem de resistir des de les institucions i des de la societat. En aquest sentit paga la pena no ho oblidar que Mallorca gaudeix d’organitzacions culturals, sindicals, ecologistes, veïnals, etc. amb plantejaments programàtics progressistes i amb característiques nacionals. És en aquest sentit que el Bloc per Mallorca i Eivissa pel Canvi són molt més que una “experiència positiva”. Son apostes estratègiques.
Cal desitjar que almanco les dones i els homes d’Esquerra XXI, del PSM-EN i d’Els Verds tinguin la coherència i l’altura de mires que requereix la situació de les Illes Balears. Ens hi jugam el canvi de model de creixement, el manteniment dels trets essencials de la nostra entitat nacional, el progrés en cohesió social...
El Bloc amb alegria i amb orgull és el futur. Fa temps que ha passat a la història allò de “fer partit per fer país” o “fer partit per emancipar la classe obrera”. Ara es tracta de construir un relat i un programa progressistes per reformar els obstacles que no ens permeten ser més iguals, més lliures i, si escau, resistir des de les institucions i des de la societat. Ho hem de fer en un context internacionalment convuls, sense paradigmes clars, sense saber com sortirem d’aquesta crisi que, a més de financera, econòmica, laboral i ecològica, és sistèmica del model i de l’organització social actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada