Amb aquesta tercera entrada acabo les meves particulars i intransferibles reflexions sobre aquest procés constituent de l’esquerra alternativa i verda de Balears. Dic -amb tota intenció- que el que acabo d’escriure és sobre aquest procés, i no de la construcció d’una força d’esquerra, alternativa, verda i de Balears. Segur que d’això en parlaré en altres ocasions. Àdhuc penso que des d’ara res serà igual i a la fi és podrà construir xarxa organitzada de la gent d’esquerra per lluitar organitzativament per un altre món i, conseqüentment, per unes altres Illes Balears i Pitiüses. Fent-ho amb modèstia, amb la nostra diversitat i tolerància, sense cap dogmatisme ni tema de debat tabú.
Per què penso que res no serà igual en aquest procés dialèctic de construcció d’una forca política nova? Idò perquè ara sabem qui té marge d’acord amb tots els altres i per a qui el valor de la síntesi de la diversitat és real.
Per entendre millor el que vull dir, llegiu els paràgrafs següents:
1.- “El ‘full de ruta’ marca l’itinerari del procés constituent, i es basa en la participació, la reflexió i l’acció. El ‘full de ruta’ es va iniciar a la VII Assemblea d’EUIB, el passat mes de febrer, que va considerar el procés com una necessitat objectiva (o una estratègia necessària) de l’esquerra alternativa.”
“Volem rompre amb allò que fan els partits clàssics, i en lloc de parir una ponència per part de la direcció (d’EU, o de qui sigui), que és el que solen fer els partits, perquè llavors ho discuteixi la base, en el procés constituent són els diferents Grups de Treball (grups de base oberts de caràcter sectorial, temàtic), els que han d’elaborar...” (Del Full de Ruta aprovat el 26 de setembre de 2009 a la Trobada d’inici del Procés)
2.- “Una esquerra radicalment democràtica, republicana i sobirana, que creu en el federalisme com a mode d’articulació d’Estats i de projectes polítics. Que sigui un vertader laboratori de participació i de revalorització de la política amb majúscules, que experimenti sense por a què les decisions més simples i les més complexes les prengui cada vegada més gent i cada vegada de manera més directa i inclusiva., una esquerra que practiqui el “manar obeïnt”.
“Una esquerra amb capacitat de síntesi i d’elaboració programàtica, constructiva i no dogmàtica, que aposti per aliances unitàries amb totes les forces polítiques transformadores, que faci de la feina per la unitat en la diversitat una de les seves senyes d’identitat. Una esquerra amb un projecte comú interinsular, però amb estratègies i aliances adaptades a la realitat de cada illa.” (Del Manifest per una Esquerra del segle XXI a les Illes Balears i Pitiüses)
3.- "El projecte federal no es pot tocar, perquè està en les bases del projecte d'esquerra alternativa i verda", han assenyalat els quatre representants”. “Pels federalistes es pot replantejar tot, però no la relació amb Izquierda Unida” (De la premsa de divendres 14 de maig de 2010).
Cony! això darrer es diu el primer dia, ens estalviem ser contradictori amb el que s’escriu als manifests i fulls de ruta. Per a això no calen hores i hores de debat, ni temps per la feina d’elaboració programàtica. És veritat que aquestes coses ens han afectat, a les persones que hem participat en el debat i en l’aportació. A qui ha cercat la majoria emprant hores i hores en apuntar gent que no havia debatut ni participat en l’elaboració programàtica, poc li deu importar.
Amb tot, el que més m’ha escandalitzat és que hi hagi gent que ha volgut liderar un debat col·lectiu amb la intenció que algunes persones canviàssim d’opinió sobre una qüestió fonamental. Segons sembla, hi ha qui ja tenia decidit que es fes el que es fes, el procés havia d’acabar amb un aggiornamento de la franquícia balear d’Izquierda Unida. Amoz Oz, en el seu magnífic llibret titulat Contra el fanatisme, diu: “Crec que l’essència del fanatisme rau en el desig d’obligar els altres a canviar.” Per això molta gent no hem anat a l’Assemblea de Mallorca que s’ha celebrat el dissabte 15 de maig. Debat, tot el que es vulgui, fanatisme ni un. Ni sobre les relacions amb Izquierda Unida ni cap altre.
Acabo: Enhorabona David Abril i Fina Santiago per la vostra coherència…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada