Cada dia que passa estic més indignat. No nomes és que les mesures incloses en el Reial decret llei 8/2010, de 20 de maig, (i les seves rectificacions) pel qual s’adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, siguin injustes, ineficients i equivocades, sinó que amb la seva presentació i defensa s’han carregat el discurs moderadament progressista de sortida de la crisi. A les patètiques escenes del debat parlamentari (les quals, en la meva opinió, palesaren la demagògia de la dreta, la pèrdua de nord del PSOE i la incipient alternativa per l’esquerra) que va convalidar l’esmentat Reial decret llei, s’hi ha d’afegir la literalitat del BOE. En aquest sentit recomano una acurada lectura de l’«exposició de motius», en què trobareu escrites coses tan irritants com aquesta: “De acuerdo con esta necesidad, el presente Real Decreto-ley recoge una serie de medidas de ajuste que tratan de distribuir de la forma más equitativa posible el esfuerzo que toda la sociedad debe realizar para contribuir a la sostenibilidad de las finanzas públicas”.
Quina barra! Com poden parlar de distribució equitativa dels esforços i alhora només aplicar mesures de retalls als més dèbils: persones al servei de les administracions, pensionistes, la gent necessitada d’atenció a la dependència, els futurs pares i mares... A més a més, el retall d’inversió pública provocarà (tant de bo m’equivoqui) una llarga temporada d’estancament econòmic i de manca d’ocupació.
Crec que en el seu discurs d’oposició al paquet de retalls, els sindicats de les Balears haurien d’incloure-hi un col·lectiu de víctimes en principi no identificades. Em refereixo a la necessària millora de les prestacions socials dels Fixos Discontinus, cosa sobre la que, fins on jo sé, hi començava a haver un ampli consens polític, social i econòmic. Es tracta de la necessitat de millores en els àmbits de la protecció social d’atur i de jubilació d’aquesta modalitat contractual de tanta importància quantitativa i qualitativa per a una realitat econòmica i laboral tan estacional com la de les Illes Balears. Sincerament, si no es fan els canvis que permetin que els Fixos Discontinus cobrin de l’atur amb períodes de cotització inferiors als 180 dies, el cost de la crisi serà cada vegada més feixuc per una bona part de la ciutadania d’aquestes illes.
Tant de bo també vagi errat en aquest tema, però la meva preocupació té la següent base: 1.- A finals de l’any passat, arran d’una iniciativa presentada al Senat pel Senador Pere Sampol a proposta de CCOO, el parlamentari del PSIB-PSOE Pablo Martin es va comprometre a presentar a partir de febrer de l’any 2010, una proposta per solucionar la problemàtica d’aquest col·lectiu. Aquest compromís ha acabat amb una ineficaç proposició no de llei que demana que el Govern faci un estudi sobre aquesta problemàtica. 2.- Paral·lelament, en el document sobre la reforma laboral el Govern ho diu amb una claredat absoluta: “En lo que se refiere al contrato eventual, parecería más coherente que las actividades estacionales de carácter intermitente o cíclico no justificaran la realización de esta modalidad contractual temporal, reorientando ese tipo de actividades, tal y como sugiere la legislación actual, hacia el contrato fijo-discontinuo, sin afectar a la actual protección por desempleo de este último.”
És per això que la intuïció em diu que la “lògica” del RDL de la retallada dificulta la superació d’aquestes incomprensions i que manca la voluntat del Govern de l’Estat per solucionar aquest injust tracte dels Fixos Discontinus. Estic segur que si aquesta modalitat contractual fos tan important i estratègica en el conjunt d’Espanya como ho és a les Balears, faria anys que ja estaria solucionat.
Foto: Té remei la insuficient protecció social dels FFDD?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada