NIMBY a Platja de Palma

Vista de Platja de Palma des de Es Carnatge

Foto: rafelborràs, estiu 2010

Fa uns anys els nord-americans posaren de moda l’acrònim NIMBY, que es correspon amb les inicials de Not In My Backyard i que significa alguna cosa consemblant a No al meu pati del darrere. Les ciutadanes i ciutadans dels EUA desitgen tenir totes les comoditats de les modernes societats de consum, però alhora ningú vol devora de ca seva cap de les externalitats que el consumisme du intrínsicament associades. Hi ha, a tall d’exemple, una gran complicitat en la generació de residus o en el consum de energies no renovables; però ningú vol al seu municipi els abocadors de fems, les centrals nuclears o, ni tan sols, els cables d’alta tensió... Sembla que el NIMBY s’ha instal•lat a la Platja de Palma entorn al Projecte de Reconversió presentat pel Consorci que lidera Margarita Nájera. Tothom està d’acord que la zona turística més emblemàtica de Mallorca necessita reconvertir-se, però ningú vol fer cap contribució a aquest objectiu comú.

En sembla lamentable que aquesta mena d’aquelarre en contra d’una proposta que ara és només a exposició pública s’impulsi des de determinats mitjans de comunicació; és -al meu parer- una equivocació aquesta precipitada posició política de partits com ara el PP, UM i PSM (ho lamento especialment en el cas dels amics pessemeros) a favor d’uns determinats interessos particulars i legítims d’uns veïns; crec que no és casual que a la melé s’hi apunti la FEPAE, ARCA i l’Associació Hotelera de la Platja de Palma.

M’agradaria que els mitjans de comunicació tinguessin una posició de país i fessin un poquet de pedagogia explicant que, a alguns projectes de reconversió consemblants a altres indrets de l’Estat espanyol (Ria de Bilbao i Districte 22@ de Barcelona) també es varen fer esbucaments d’habitatges i reallotjaments i que l’oposició veïnal inicial es va esvair en la mesura que els projectes de reconversió citats a tall d’exemple avançaven.

Convindria que els partits politics que s’han precipitat en criticar aspectes claus del projecte de reconversió (el baluard de Can Pastilla i la intervenció del Torrent dels Jueus, ho són), ens expliquessin la seva opinió de conjunt. Tal vegada si el que volen és “no trepitjar cap call” i regalar a tots els residents cartellets de “Do not disturb” com a reclam electoral, hom negligirà que aquestes forces polítiques aposten per una operació estètica a la Platja de Palma i no una reconversió que ens situï en posicions de competitivitat turística mundial. Aquest és el dilema.

A aquest “front del NO” s’hi han afegit entitats com ara FEPAE, ARCA o el GOB. Totes han tingut un important ressò als mitjans de comunicació mentre que les entitats veïnals que defensen el més substancial del projecta (els esponjaments, l’ampliació dels escassos espais públics...) quasi no se’ls dóna veu. No em sorprèn, encara que em molesta. Potser les raonables crítiques i preocupacions del GOB són les que hom esperava trobar-se en aquest tràmit d’exposició pública del projecte.

Amb tot, el que fins ara m’ha sorprès més han estat les crítiques del president dels hotelers de la Platja de Palma, Francisco Marín, qui no s’ha tallat un pèl i s’ha queixat perquè el Pla de Reconversió no concreta les diverses possibilitats per reduir places turístiques, ni les compensacions que oferiran als empresaris. Òbviament un document com el que ara és a explosió pública no pot –ni convé- que especifiqui aquest assumpte de les compensacions. En qualsevol cas, la Federació Hotelera de la zona ha mostrat massa el llautó en la defensa dels interessos corporatius d’un grapat (no tots) d’hotelers. Déu n’hi do! si aquesta és l’opinió empresarial. Parlarà la Federació Hotelera de Mallorca?

En definitiva, no tinc molt clar si el que està passant és una epidèmia de NIMBY, una plaga de demagògia preelectoral, o una tempesta estiuenca amb amenaça de cap de fibló antiNájera. Tal vegada sigui una conjuminació d’un poc de tot. Paga la pena que hi hagi seny, però una cosa és el consens, que hi hagi rectificacions i millores, i una altra la unanimitat del conjunt d’interessos particulars que pot esdevenir, es vulgui o no, en un fre. La Reconversió de la Platja de Palma ni se’n pot anar en orris ni ret rasar massa!