L’exposició “Dones: reconstruïm la història. Les Illes 1880-1936”Organitzada per la Conselleria d'Afers Socials i l’ Institut Balear de la Dona
Només fa cent anys que les universitàries espanyoles foren habilitades per exercir les professions associades als títols universitaris que, no sense dificultats, ja podien estudiar les dones. Una Real Ordre de dia 2 de setembre de 1910 esmenava aquesta evident contradicció. Eliminava una discriminació fora de tota lògica i es feia una passa cap a la igualtat formal entre homes i dones a l’àmbit social i laboral. Però aquell mateix any, les Corts reberen un projecte de llei sobre la prohibició del treball industrial nocturn de les dones a tallers i fàbriques (1) . Es a dir, la història de la lluita per la igualtat real entre dones i homes és una història d’avanços i retrocessos amb un saldo positiu, insuficient i incert.
Aquesta remembrança de fets històrics ocorreguts en un més de setembre; la lectura del llibre DESIGUALES. Mujeres y hombres en la crisis financiera (2) de Lina Gálvez i Juan Torres; i la previsió de la discussió parlamentària de la Llei d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears, m’han provocat les següents reflexions:
1. El valor de la igualtat. En temps de crisi econòmica i social existeix el perill que els retrocessos siguin més nombrosos que els avanços i, no de bades, una de les cruïlles que ara té la humanitat és si de la crisis em sortim amb més igualtat o no. Alguns pensem que una de les causes principals que ha provocat la fallida del sistema ha estat precisament la desigualtat social i que la igualtat en general i la de gènere en particular, a esdevingut en un dels requisits previs a la estabilitat macroeconòmica, a la sostenibilitat econòmica, mediambiental i social de qualsevol model de desenvolupament alternatiu al neoliberalisme (3) . Dit d’una altra manera, no hi haurà sortida de la crisi sense equitat i no hi haurà equitat de debò si no ho és també de gènere.
2. Hi ha un perill d’equivocar-nos en la diagnosi. La importància de la fallida del sector de la construcció ens fa pensar que són els homes els principals afectats per l’actual situació de crisi. I tot i ésser cert en part, existeix el perill d’equivocar-se si no incorporem altres perspectives com ara l’anàlisi de gènere i la Economia Feminista a l'hora de diagnosticar el que està passant i passarà en el futur.
A casa nostra passa massa sovint que emfatitzem que l’atur es majoritàriament masculí i provinent dels excedents de la construcció, fins i tot es diu –amb un cert reduccionisme– que el repte de l’atur està en recol•locar aquests excedents masculins. Les dades més recents (4) ens indiquen que la població activa balear és de 605.300 persones, 11.400 més en un any. Entre les dones creix en 8.700 (3,26%), que representa el 76,35% de l’increment, i entre els homes 2.700 (0,82%). La destrucció d’ocupació és ara femenina i la recuperació entre els homes és solament de +600. Per tant, cal tenir en compte que creix la població activa femenina i també, malauradament l’atur femení, mentre que la població assalariada es masculinitza encara que sigui molt lleugerament. La conclusió es clara: el diagnòstic ha de ser més polièdric perquè em tem que, encara que hi hagi molts d’aturats que treballaven a la construcció, els homes tenen més possibilitats d’ocupabilitat que les dones que, quan els ingressos familiars bastaven, abans no treballaven. Aquesta és una perspectiva que no s’hauria d’oblidar a la hora de implementar polítiques públiques d’ocupació (5) .
3. La importància de Llei d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears. Precisament per fer front a aquestes dificultats estructurals per la igualtat real de dones i homes a l’àmbit de l’ocupació són imprescindibles instruments legals com aquesta Llei d’igualtat. No de bades, el projecte de llei dedica tota una secció a la "Igualtat laboral en el sector privat i en la funció pública de les Illes Balears". Seria una llàstima que la legislatura acabés sense que el Parlament tingués temps a aprovar-la, perquè com diu Amelia Valcárcel “El feminismo tiene retos inmediatos y los tiene también de largo alcance. Entre los primeros, inmediatos, está el desactivar la ginofobia del mercado. Implica el iluminar el mercado, que tiende a ser opaco, e incentivar el empleo por medio de medidas positivas, programas y estímulos apropiados. A la par, hay que vigilar los indicios, tan frecuentes, de acoso en el trabajo y contrataciones basura. Hay que hacer sentir a las mujeres, máxime a las que buscan el primer empleo, que tienen en la Administración una aliada” (6) . Aquesta aliança és més necessària en situació de crisi d’ocupació, però nadem a contracorrent i, sense anar més enfora, amb la recent Reforma Laboral, els Plans d’Igualtat negociats al sí de les empreses corren perill ja que entren dins l’àmbit de la inaplicabilitat dels convenis col•lectius. És una de les conseqüències del debilitament de la negociació col•lectiva.
Però el més greu és que hi ha un canvi estructural de la política econòmica del Govern d’Espanya que ara s’encamina cap a la desigualtat de gènere. Els Pressupostos Generals del Estat per l’any 2011 son més que un símptoma en aquesta lamentable direcció.
La lluita per la igualtat real continua.
Aquesta remembrança de fets històrics ocorreguts en un més de setembre; la lectura del llibre DESIGUALES. Mujeres y hombres en la crisis financiera (2) de Lina Gálvez i Juan Torres; i la previsió de la discussió parlamentària de la Llei d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears, m’han provocat les següents reflexions:
1. El valor de la igualtat. En temps de crisi econòmica i social existeix el perill que els retrocessos siguin més nombrosos que els avanços i, no de bades, una de les cruïlles que ara té la humanitat és si de la crisis em sortim amb més igualtat o no. Alguns pensem que una de les causes principals que ha provocat la fallida del sistema ha estat precisament la desigualtat social i que la igualtat en general i la de gènere en particular, a esdevingut en un dels requisits previs a la estabilitat macroeconòmica, a la sostenibilitat econòmica, mediambiental i social de qualsevol model de desenvolupament alternatiu al neoliberalisme (3) . Dit d’una altra manera, no hi haurà sortida de la crisi sense equitat i no hi haurà equitat de debò si no ho és també de gènere.
2. Hi ha un perill d’equivocar-nos en la diagnosi. La importància de la fallida del sector de la construcció ens fa pensar que són els homes els principals afectats per l’actual situació de crisi. I tot i ésser cert en part, existeix el perill d’equivocar-se si no incorporem altres perspectives com ara l’anàlisi de gènere i la Economia Feminista a l'hora de diagnosticar el que està passant i passarà en el futur.
A casa nostra passa massa sovint que emfatitzem que l’atur es majoritàriament masculí i provinent dels excedents de la construcció, fins i tot es diu –amb un cert reduccionisme– que el repte de l’atur està en recol•locar aquests excedents masculins. Les dades més recents (4) ens indiquen que la població activa balear és de 605.300 persones, 11.400 més en un any. Entre les dones creix en 8.700 (3,26%), que representa el 76,35% de l’increment, i entre els homes 2.700 (0,82%). La destrucció d’ocupació és ara femenina i la recuperació entre els homes és solament de +600. Per tant, cal tenir en compte que creix la població activa femenina i també, malauradament l’atur femení, mentre que la població assalariada es masculinitza encara que sigui molt lleugerament. La conclusió es clara: el diagnòstic ha de ser més polièdric perquè em tem que, encara que hi hagi molts d’aturats que treballaven a la construcció, els homes tenen més possibilitats d’ocupabilitat que les dones que, quan els ingressos familiars bastaven, abans no treballaven. Aquesta és una perspectiva que no s’hauria d’oblidar a la hora de implementar polítiques públiques d’ocupació (5) .
3. La importància de Llei d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears. Precisament per fer front a aquestes dificultats estructurals per la igualtat real de dones i homes a l’àmbit de l’ocupació són imprescindibles instruments legals com aquesta Llei d’igualtat. No de bades, el projecte de llei dedica tota una secció a la "Igualtat laboral en el sector privat i en la funció pública de les Illes Balears". Seria una llàstima que la legislatura acabés sense que el Parlament tingués temps a aprovar-la, perquè com diu Amelia Valcárcel “El feminismo tiene retos inmediatos y los tiene también de largo alcance. Entre los primeros, inmediatos, está el desactivar la ginofobia del mercado. Implica el iluminar el mercado, que tiende a ser opaco, e incentivar el empleo por medio de medidas positivas, programas y estímulos apropiados. A la par, hay que vigilar los indicios, tan frecuentes, de acoso en el trabajo y contrataciones basura. Hay que hacer sentir a las mujeres, máxime a las que buscan el primer empleo, que tienen en la Administración una aliada” (6) . Aquesta aliança és més necessària en situació de crisi d’ocupació, però nadem a contracorrent i, sense anar més enfora, amb la recent Reforma Laboral, els Plans d’Igualtat negociats al sí de les empreses corren perill ja que entren dins l’àmbit de la inaplicabilitat dels convenis col•lectius. És una de les conseqüències del debilitament de la negociació col•lectiva.
Però el més greu és que hi ha un canvi estructural de la política econòmica del Govern d’Espanya que ara s’encamina cap a la desigualtat de gènere. Els Pressupostos Generals del Estat per l’any 2011 son més que un símptoma en aquesta lamentable direcció.
La lluita per la igualtat real continua.
_____________________________________________
1.- El Projecte de Llei fou elaborat pel govern lliberal de Canalejas. Entrà en vigor el 1913, data que el Senat va ajornar fins a 1914. S’hi afegí una excepció per a les indústries tèxtils, segons la qual s'aplicaria el 1914 a les dones casades i vídues amb fills, reduint-se el de les solteres i vídues sense fills en un 6% anual, fins a 1920, en què quedaria totalment prohibit el treball industrial nocturn de les dones.
2.- Editorial Icaria 2010. El llibre té un curt però molt interessant pròleg de José Luis Sampedro.
3.- Al llibre “DESIGUALES. Mujeres y hombres en la crisis financiera” hi ha molts d’arguments i dades en aquest sentit argumental.
4.- Dades EPA (INE) segon trimestre 2010
5.- Curiosament la recentment aprovada Reforma Laboral inclou el compromís del govern d’Espanya d’impulsar un pla de recolocació del sector de la construcció. (disposició addicional setena de la llei 35/2010 de 7 de setembre). No hi ha, però, cap pla destinat a la recolocació del atur femení.
6.- Pagina 320 de "FEMINISMO EN EL MUNDO GLOBAL” de Amelia Valcárcel. Editorial Cátedra. Colecció Feminismos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada