El president del Govern de les Illes Balears va fer, al meu parer, un bon discurs d’inici del debat sobre l’orientació política general del Govern de les Illes Balears. Una bona diagnosi, un balanç amb mancances i algunes propostes interessants i d’altres molt discutibles. Entre les mancances cal fer esment al silenci presidencial vers la pionera Llei de serveis socials o al Pla de Reconversió de la Platja de Palma. En qualsevol cas, el que vull comentar són les propostes a l’àmbit socilaboral.
Una de les més interessants i importants és la que fa referència al pla industrial de les Illes Balears. Òbviament no conec el contingut del dit pla industrial però, els treballs inicials d’abans d’estiu (que sí els conec) em fan albirar que segurament serà la cosa més seriosa i rigorosa en matèria industrial que s’ha fet mai en aquesta terra.
Sens dubte les propostes més discutibles són les encaminades a facilitar l’accés dels joves al mercat de treball. Un paquet d’iniciatives que no són noves ja que, d’una manera directa o indirecta, són part del Pla d’Ocupació de les Illes Balears 2009 – 2011 (POIB). Es proposa, per una banda, un nou programa de l’anomenada segona oportunitat mitjançant el qual el Govern pretén “insertar-los de nou en cicles formatius a canvi de mitja jornada de treball, és a dir, oferir-los mitja jornada de treball remunerat i mitja jornada de formació”. Per una altra banda es pretén incentivar -amb el finançament d’una part del salari- la contractació dels joves que cerquen la primera ocupació i, finalment, es fa una proposta de formació especialitzada pels joves emprenedors que segons el president “anirà acompanyada per una iniciativa innovadora: l’accés d’aquests joves emprenedors a microcrèdits per tal d’estalonar les seves primeres iniciatives en el món de l’empresa i de l’autocupació”.
En l’actual situació del mercat laboral balear, la inestabilitat institucional de la normativa laboral i les restriccions pressupostàries, no tinc gens clar que aquestes propostes siguin les més adients per solucionar el greu problema de l’atur juvenil. Abans de posar-les en marxa convindria tenir l’acord explícit dels sindicats, diagnosticar les possibles repercussions, per bé i per malament, de la recent aprovada reforma laboral sobre l’ocupació i l’atur juvenil i, sobretot, saber quin pressupost s’hi dedicarà. No sigui cosa que es parli de la xocolata del lloro.
En qualsevol cas reconec que jo hi tinc moltes prevencions, a aquestes polítiques d’ocupació que, al cap i a la fi, signifiquen rebaixes als costos laborals i consegüentment devaluar el valor del treball. Ja se sap que avui per avui, en nom de l’ocupació es pot fer qualsevol cosa amb el treball. És per això que cada vegada més en els àmbits de la socialdemocràcia es parla molt d’emprenedors, autoocupació, responsabilitat social corporativa... i poc de la dignitat de les condicions de treball i de la productivitat i competitivitat de l’ocupació estable, segura i amb drets. Tal vegada per això el president no va fer cap referència a la mobilització del món del treball del 29 de setembre.
Foto: Imatge del Consolat de la Mar
rafelborràs, estiu 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada