Molt de morro!

Hi ha coses que m’indignen, vet aquí un exemple internacional, un espanyol i un d’aquí:

Al àmbit Internacional, el Plenari del Comitè Central del Partit Comunista Xinès a la seva reunió anual celebrada aquests dies ha aprovat una certa renovació de l’estratègia del dirigent Hu Jintao que ara anomenen creixement inclusiu i que, al parer, consisteix en “estendre els beneficis de la globalització econòmica i el desenvolupament entre tots els països, regions i pobles, a fi d'aconseguir un progrés econòmic i social equilibrat mitjançant un desenvolupament sostenible”. Per un moment vaig pensar que els comunistes xinesos s’havien apuntat a les propostes d’equitat social i ambiental. Però no és això companys, no és això... Amb cap compromís per posar fre al canvi climàtic, amb el Premi Nobel de la Pau 2010, Liu Xiaobo, i tants d’altres a la presó, sense llibertats sindicals... s’ha de tenir molt de morro per parlar de sostenibilitat o de progrés social equilibrat.

A l'Estat, l'encara president de la CEOE, Díaz Ferran, ens recepta “treballar més i cobrar manco” per sortir de la crisis. Treballar més, a on? A les seves empreses? Cobrar manco que els treballadors i treballadores de Air Comet o de Marsans?... Les declaracions d’aquest individu són molt i molt perilloses i desestabilitzadores ja que demostra que el cap dels empresaris espanyols és un perfecte representat del Tea Party de n'Esperanza Aguirre (recordeu que ja va fer pública la seva admiració cap a la presidenta de Madrid amb aquell “Esperanza es cojonuda”). Amb aquest senyor pretenia el Govern Zapatero que es pactés la Reforma Laboral? Algú pensava que la CEOE presidida per aquest “delinqüent amb corbata” es conformaria amb la retallada de drets laborals que s’ha fet? No sé, el que m’indigna més, si el morro d’uns o les collonades dels altres.

Per acabar, que el PP i UM no vulguin pujar els impostos als rics em sembla que és una cosa que entra dins la lògica dogmàtica i demagògica de la dreta política i econòmica. Però el que no és de rebut, és que allà on governa el PP (Calvià, Marratxi, etc.) es pugi la pressió fiscal a tothom. El que no té cap lògica és que la dreta espanyolista i la regionalista no vulguin que el ingressos fiscals augmentin un poc i siguin un poquet més equitatius i, alhora, tampoc vulguin dir-nos quina retallada farien. Senzillament, volen fer mal als més dèbils que son –no ho oblidem- els grans perjudicials d’una inestabilitat institucionals no desitjada. Dir el contrari es tenir un morro que se’l trepitgen!