Notícies sorprenents

Em sorprèn que uns ordinaris alls pugin ser tan guapos

La setmana passada em varen sorprendre algunes notícies que comento tot seguit:

La primera sorpresa la vaig trobar a la II escola de tardor del PSIB-PSOE. Tot un conseller insular de Benestar Social va dir que a ell no li fa ganes jubilar-se als 65 anys. Idò que no es jubili fins que no vulgui. Sap en Jaume Garau que en el darrer Acord de Pensions de l’any 2006 s’estableixen mecanismes no traumàtics per als treballadors per retardar l’edat de jubilació? De fet, aquesta voluntarietat incentivada ja ha donat molts bons resultats i en poc més de cinc anys s’ha passat d’una edat efectiva de jubilació de 62,87 anys a una de 63,27 anys. Aquest és el camí, i no la imposició d’un retràs per a tothom de l’edat de jubilació, com pareix que defensa en Jaume Garau amb aquests arguments tan poc rigorosos.

Segona sorpresa, situada a la World Travel Market: a Londres el PP es permet demanar un major esforç en promoció turística. Mal assumpte això de fer aquests retrets a un esdeveniment que pretén promocionar el nostre turisme. Però tanmateix em sembla indignant que els peperos –independentment que la conjuntura sigui bona, regular o dolenta- demanin sempre més i més euros per a promoció turística. Jo em demano si algú ha avaluat l’eficàcia real dels doblers invertits en aquest tema de la promoció turística. Quina relació hi ha entre quantitat gastada en promoció turística i el nombre de visitants que rebem?

Unes declaracions del president de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Balears em provocà la tercera sorpresa. En la inauguració de la Firastok, aquest senyor va dir que si seguia l’actual tendència de venda d’habitatges l’estoc s’haurà exhaurit i es podran començar a construir habitatges nous a partir del segon semestre de 2011. No és que em sembli malament que es reviscoli el sector i que hi hagi oferta d’habitatge nou, el que em sorprèn és que sempre es parli de construcció i mai de rehabilitació.

Amb tot, la sorpresa més gran em va venir del bloc de José Luis López Bulla amb la publicació del post titulat “DESPUÉS DE LA HUELGA DEL 29, ¿QUÉ? HABLA QUIM GONZÁLEZ”. L’anàlisi que fa el secretari general d’una important federació de CCOO és, al meu parer, de lectura obligada, ja que és el primer text sindical que conec (d’aquí ve la sorpresa) que des del si del sindicalisme majoritari articula un relat discrepant amb l’oficialitat. Des de la meva no coincidència amb allò fonamental que planteja el Quim González, benvingut sigui el debat!

Foto: Un mercat de Berlín. rafelborras. estiu 2009