OCUPACIÓ + SALARI = PENSIONS SEGURES

El debat sobre les pensions és cada dia més intens. Sembla que la socialdemocràcia despistada s’ha rendit davant la dictadura dels mercats i -si no ho impedim- seran el proper botí de la pirateria neoliberal.

Alguns elements per a la batalla dialèctica:

a). Malgrat la crisi, el sistema de pensions espanyol té superàvit. Aquesta relativa bona salut financera és conseqüència del nombre de persones que cotitzem i a la quantia de les cotitzacions –la situació anterior a la crisi d’ocupació va permetre estalviar–.
L’autèntic rics del sistema públic de pensions no és la prolongació de l’esperança de vida, es a dir, que la població cobri la pensió durant més anys. Això és una fal•làcia molt ben instrumentalitzada pels agents promotors dels sistemes privats de pensions.
Per mantenir –i millorar, si s’escau– les pensions el que s’ha de fer és mantenir i millorar el nombre de contribuents (més ocupació) i millorar els salaris per augmentar les cotitzacions. Un exemple que corrobora aquesta correlació entre el sou i la sostenibilitat de la Seguretat Social seria: amb un salari de 35.000 € bruts anuals, es cotitza 4 vegades i mitja més que amb el salari mínim que és de 8.860 € l'any.

b) Les Illes Balears són un cas paradigmàtic de com un mercat de treball precari i inestable i un model econòmic estacional provoca que la iniquitat es prolongui una vegada les persones surten definitivament del mercat laboral. A tall de exemple del que acabo de dir, observant les dades del mes d’octubre, la Seguretat Social ha pagat un total de 167.110 pensions (d'incapacitat, de jubilació, de viduitat, d'orfandat i a favor de les famílies). La quantia mitjana ha estat de 713,42 €, amb una avaluació positiva del +3,7% en relació a fa un any, però aquesta pensió encara representa el 90,9% de l'estatal.
El nombre més gran de persones que reben una pensió és el col•lectiu de jubilats amb un total de 99.834 perceptors i una prestació de 808,64 € de mitjana. Aquesta prestació econòmica –que és la més important de la Seguretat Social per el nombre de persones que la perceben, però perquè és la percepció econòmica substitutiva del salari– és a Balears més de deu punts inferior a la pensió de jubilació del conjunt de l'Estat.

c) No hi ha cap raó tècnica per retallar pensions ni per retardar l'edat de jubilació. El que sí que hi ha és molta ideologia neoliberal i molts d’interessos dels poderosos de sempre.

FOTO: Una pensionista?
Carrers San Magí –Santa Catalina
rafaborràs, estiu 2010